Manuel Nieto i Matañ, (Matany ?), (Reus, 17 d'octubre del 1844 - Madrid, 6 d'agost del 1915) va ser un compositor i director d'orquestra establert a Madrid.
Biografia Fill de Manuel Nieto, un músic militar de Màlaga destinat a Reus, i d'Antònia Matañ (o Matany), d'Alacant, va aprendre música amb son pare i també a la banda de música de Reus, on ha va entrar als nou anys. Va viure a Còrdova, on el 1860 va estrenar la sarsuela «La Toma de Tetuán», escrita sense final, perquè la guerra d'Àfrica encara no havia acabat, a Badajoz (1861, on feia de professor de piano) i a Valladolid abans de passar a residir definitivament a Madrid l'any 1869. Es va dedicar de primeres a la direcció dels cors del Teatro Real i del Teatro Rossini, i també va dirigir les orquestres d'altres teatres madrilenys. Es va dedicar a la composició, i va escriure obres per a piano i romances; però el gènere que més conreava era la sarsuela, amb més de dues-centes obres escrites, a vegades, en col·laboració amb altres músics com Joaquín Candela, Fernández Caballero, Ruperto Chapí, Gerónimo Giménez, Tomás Bretón, Pere Miquel Marquès.
Poc abans de morir va publicar l'autobiografia dels seus primers vint-i-nou anys, Memorias añejas. Madrid: R.Velasco, 1915, signada Manuel Nieto y Matañ i dedicada al seu fill.
Obres Andalucía, polo de salón (1876), per a piano Aragón, jota de salón (1876), per a piano La elegante, redova (1876), per a piano Serenata veneciana (1916), barcarola per a piano ¡Todo por la patria! himno militar español (1907), per a veu i piano
Música per a l'escena (selecció) El ángel guardián (1893), sarsuela en tres actes amb música de Nieto i Apolinar Brull Ayerra, amb llibret de Mariano Pina Domínguez El barbero de Sevilla (1901), coescrita amb Gerónimo Giménez, text de Guillermo Perrín i Miguel de Palacios Los belenes (1890) El caballero de los espejos (1905), en un acte, sobre text de Miguel Ramos Carrión Los Campos Eliseos (1906), de Nieto i José María Alvira Certamen nacional (1888) Comediantes y toreros (1899) Cuadros disolventes (1896) La estrella del arte (1888) El feminista (1898) Fuego en guerrillas, sarsuela en un acte amb llibret de Salvador María Granés i Calixto Clemente Navarro Mediano El gaitero (1896), en un acte, amb llibret de Guillermo Perrín i Miguel de Palacios Gato encerrado (1884) El Gorro Frigio (1888), potser l'obra seva amb més èxit El himno de Riego (1886) Madrid se divierte (1882) La Maja (1895), en un acte, amb llibret de Guillermo Perrín i Miguel de Palacios El marsellés (1875) La sonámbula (1872) Sor Angélica (1911), en un acte, amb música de Nieto i Joaquín Candela Ardid, llibret de Luis Linares Becerra i Francisco Javier Burgos Rizzoli La toma de Tetuán (1860), primera sarsuela Los trasnochadores (1887)
Referències
Enllaços externs Notes biogràfiques Notes biogràfiques Sarsueles
Categoria:Morts a Madrid Categoria:Compositors reusencs Categoria:Compositors de sarsuela catalans del sud Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX