El sulfat de vanadil, VOSO₄, és un compost inorgànic de vanadi. Aquest sòlid blau és una de les fonts més comunes de vanadi al laboratori, la qual cosa en reflecteix l'elevada estabilitat. L'ió vanadil, VO2+, ha estat nomenat l'"ió diatòmic més estable".Greenwood, Norman N.; Earnshaw, Alan (1984). Chemistry of the Elements. Oxford: Pergamon Press. p. 1157. . El sulfat de vanadil és un intermedi en l'extracció de vanadi a partir de residus del petroli, com per exemple el sutge.Günter Bauer, Volker Güther, Hans Hess, Andreas Otto, Oskar Roidl, Heinz Roller, Siegfried Sattelberger in "Vanadium and Vanadium Compounds" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2005. El sulfat de vanadil forma part d'alguns suplements alimentaris i fàrmacs. Aquest compost mimetitza els efectes de la insulina, tot i que els humans no semblen necessitar la seva incorporació a la dieta.
Síntesi, estructura i reaccions El sulfat de vanadil s'obté generalment per reducció de l'òxid de vanadi (V) amb diòxid de sofre: V₂O₅ + 7 H₂O + SO₂ + H₂SO₄ → 2 [V(O)(H₂O)₄]SO₄ En una dissolució aquosa, la sal cristal·litza com a pentahidrat, la cinquena molècula d'aigua no es troba enllaçada al metall al sòlid. Vist com un complex de coordinació, l'ió és octaèdric, amb un lligand oxo, quadre lligands d'aigua equatorials, i un sulfat monodentat. La distància d'enllaç V=O és de 160 pm, uns 50 pm més curta que la dels enllaços V–OH₂. En dissolució, l'ió sulfat es dissocia ràpidament.
El sulfat de vanadil és un precursor comú d'altres derivats vanadílics com el vanadil acetilacetonat:
[V(O)(H₂O)₄]SO₄ + C₅H₈O₂ + Na₂CO₃ → [V(O)(C₅H₇O₂)₂ + Na₂SO₄ + 4 H₂O + CO₂
En dissolució àcida, l'oxidació del sulfat de vanadil dona derivats de color groc d'oxovanadi(V). La seva reducció, per exemple mitjançant zinc, dona derivats de vanadi(III) i vanadi(II), que es caracteritzen pel seu color verd i violeta, respectivament.
Referències
Categoria:Compostos de vanadi Vanadil