El castell del Regomir era una fortificació bastida a l'alta edat mitjana sobre la muralla romana de Barcelona, a l'indret d'una de les quatre antigues portes de la ciutat, dita del Regomir, que era la més pròxima al mar. A l'interior d'una de les torres s'hi va construir una capella dedicada a Sant Cristòfor, enderrocada el 1862 i reconstruïda al nou edifici.
Història El barri del Regomir, format a la part de fora del portal, havia estat el primer barri mariner on radicaven les primitives drassanes (Fusteria Vella). El nom de Regomir sembla que és el d'una antiga séquia derivada del rec Comtal (reg de Mir o de Miró, un dels comtes de Barcelona), encara que hom havia afirmat que provenia d'un fabulós rei Gamir.
També se l'anomenava castell episcopal, ja que es trobava sota la jurisdicció del bisbe de Barcelona. La primera referència documental és del 1015. El 1148, el comte Ramon Berenguer IV era el veguer de la ciutat i senyor d'aquest castell i Guillem Pere de Sarrià el seu castlà. Pels volts de 1175 n'era senyor Ramon Berenguer, degà de la Seu barcelonina; el 1208 ho seguia sent, però estava regit en feu per Berenguer de Barcelona
A finals del consta la construcció de la Casa Dusai sobre el castell del Regomir.
Referències
Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Muralles de Barcelona