Josep Toribi d'Ametller i Isern (o Hysern) (Banyoles, Pla de l'Estany, 16 d'abril de 1842 - 13 de novembre de 1873) fou un polític català, diputat a Corts durant el Sexenni Democràtic
Cursà estudis de batxillerat a l'Institut de Girona. Als quinze anys retornà a Banyoles i prosseguí la seva formació a través de l'estudi dels clàssics i interessant-se també pel camp del dret.
Era un propietari i hisendat de Banyoles, i també escriptor sota els aires del Romanticisme. Publicà alguns poemes com ara Amor desesperado i A una poetisa a la revista El Museo Universal, de Madrid.
Pertanyia a una família amb una destacada posició social i vivia fonamentalment de les rendes de les seves propietats. Entre la seva família hi havia destacats generals i professionals amb estreta relació amb les elits polítiques.
Fou un dels principals impulsors del Partit Republicà Democràtic Federal al Pla de l'Estany. Ja que des dels setze anys milità en aquest partit i el 1860, amb el suport del seu professor Fernando García, organitzà el Comitè Demòcrata a Banyoles.
Fou nomenat el 1866 membre del Comitè demòcrata provincial de Girona i delegat d'aquest en el Comitè central del partit. Però el partit fou dissolt pel govern espanyol, arran del fracassat pronunciament del general Joan Prim contra el règim d'Isabel II a Villarejo de Salvanés.
Formà part de la Junta secreta republicana de la província de Girona que es constituí el març de 1868 presidida per Pere Caimó i Bascós. En ser detingut aquest, Josep Toribi d'Ametller continuà les seves accions com a secretari fins al triomf de la Revolució de Setembre d'aquell any. De la qual fou un actor destacat a Girona, sent designat per aclamació membre de la Junta revolucionària provisional de la província de Girona. Per assegurar el seu èxit davant dels militars va reclutar gent armada a Banyoles i Tortellà. Essent secretari de la Junta Revolucionària de Girona, es redactà a casa seva els punts que seguiria la Junta. El 14 d'octubre cessà en el seu càrrec en ser elegida per sufragi universal la nova Junta gironina.
Fou elegit diputat per Girona a les eleccions generals espanyoles de 1869, substituint Pere Caimó i Bascós. Participà, aquell mateix any, en l'aixecament republicà federal a Girona amb Joan Déu i Ros, raó per la qual fou empresonat i condemnat a mort. Tanmateix, fou indultat gràcies a gestions del seu oncle el general Narcís d' Ameller i s'exilià a França. Des del seu exili francès, publicà el gener de 1870, un manifest justificant les seves actuacions durant la insurrecció.Manifiesto de José T. Ametller, ex-diputado constituyente, a los republicanos federales, s. l.. 16 de enero de 1870.
En proclamar-se la Primera República Espanyola va tornar i fou nomenat comandant de les forces republicanes a Banyoles. Va morir, als trenta-dos anys, d'un tret de trabuc en l'atac a Banyoles de les tropes carlines de Francesc Savalls i Massot mentre organitzava la defensa de la vila a la porta dels Turers.
Obres Canto de amor, Madrid: F. Martínez García, 1866. Manifiesto de José T. Ametller, ex-diputado constituyente, a los republicanos federales, s. l.. 16 de gener de 1870.
Referències
Bibliografia Los diputados pintados por sus hechos. Colección de estudios biográficos sobre los elegidos por el sufragio universal en las Constituyentes de 1869, t. I, Madrid: R. Labajos y Cía., 1869 - 1870. Biografía del republicano José Toribio de Ametller, diputado de las Constituyentes de 1869, s. l., s. d. Clara, Josep. El federalisme a les comarques gironines, 1868-1874. Girona: Diputació de Girona, 1986.
Enllaços externs
La Primera República a l'Empordà per Lluís Alabrús i Iglesias i Iu Pijoan i Font. Fitxa del Congrés dels Diputats
Categoria:Polítics banyolins Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel PRDF Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX