Zhang Yimou (; Xi'an, 14 de novembre de 1951 o 2 d'abril de 1950 segons les fonts) és un director de cinema, productor, escriptor i actor xinès,Tasker, Yvonne (2002). "Zhang Yimou" in Fifty Contemporary Filmmakers. Routledge Publishing, p. 412. . Google Book Search. Retrieved 21 August 2008. amb una gran projecció internacional.
Forma part de la Cinquena Generació de cineastes xinesos, Doctor Honoris Causa de la Universitat de Boston i la Universitat Yale, i Professor Distingit de l'Acadèmia de Cinema de Pequín. Va fer el seu debut com a director l'any 1988 amb Red Sorghum.
Biografia Zhang Yimou prové d'una família pròxima al Kuomintang. El seu pare va combatre amb el grau de major en l'exèrcit nacionalista i el seu oncle va fugir a Taiwan amb Chiang Kai-shek després de la derrota contra els comunistes en la guerra civil xinesa, el 1949. A partir de la Revolució cultural el 1966, Zhang Yimou, obligat a aturar els seus estudis, marxa a treballar tres anys en una granja i a continuació set anys en un taller tèxtil. Durant aquest període, té una activitat de pintor i de fotògraf aficionat.
Quan es reobre la Universitat de cinema de Pequín l'any 1978, s'hi inscriu en la secció «preses de vista». Surt diplomat de la facultat l'any 1982, com Chen Kaige i Tian Zhuangzhuang, però ells en la secció «direcció». Tots tres són considerats com els caps de fila de la «cinquena generació», grup de cineastes xinesos que ha estudiat el cinema després de la Revolució cultural i que, influïts per la Nouvelle Vague francesa, reivindiquen més llibertat en la seva creació, per a continuació evocar l'herència maoista de manera crítica.
Com a director de fotografia, treballa amb Chen Kaige a les seves dues primeres pel·lícules: Yellow Earth i The Big Parade.
El 1987, dirigeix el seu primer llargmetratge Red Sorghum (adaptació del Clan del sorgho de Mo Yan) que s'emporta l'Os d'or al Festival de Berlín el 1988.
L'actriu Gong Li, que va ser la seva esposa fins al 1995, treballa en els seus set primers llargmetratges i roda de nou sota la seva direcció en la shakesperiana La maledicció de la flor daurada el 2006.
Zhang Yimou dirigeix nombroses pel·lícules, la majoria marcades per la gran bellesa de les imatges i per la crítica subjacent dels models històrics xinesos (el feudalisme imperial, la Revolució cultural, la República de Deng Xiaobing…). Ju Dou, Wives and Concubines (adaptació d'una novel·la de Su Tong), The Story of Qiu Ju (adaptació d'una novel·la de Chen Yuanbin) i To Live (adaptació d'una novel·la de Yu Hua) el fan conèixer a Occident i li permeten de guanyar nombrosos premis, tot i tenien problemes amb la censura.
Les seves pel·lícules es caracteritzen igualment per una estètica exòtica feta per meravellar els espectadors per la magnificència dels decorats i dels vestuaris.
Navegant sobre el renaixement del wu xia pian rellançat per Tigre i drac, dirigeix Hero on ha reunit el millor del cinema de Hong Kong: Jet Li, Maggie Cheung, Tony Leung Chiu-wai, Zhang Ziyi i Donnie Ien. La pel·lícula que és un èxit internacional, ha estat lloada pel treball del director de fotografia Christopher Doyle per la utilització dels colors, però alguns crítics occidentals li reprotxen el seu substrat ideològic que justifica el totalitarisme per assegurar l'estabilitat de l'imperi. Es tracta d'un gir en la carrera del cineasta que abandona el cinema d'autor per inscriure's en el gran espectacle d'efectes especials, seguit de La casa de les dagues voladores i La maledicció de la flor daurada. També s'ha criticat a Zhang Yimou d'abandonar el cinema contestatari per esdevenir el director oficial de la República xinesa.
Va ser escollit per concebre l'espectacle de la cerimònia d'obertura de les Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 a Pequín. Succeeix a Steven Spielberg en aquest lloc, després que aquest últim es va retirar per protestar contra el no respecte dels drets humans en aquest país i contra la implicació del règim de Pequín en la guerra civil al Darfour.
El 2009, va dirigir Una dona, una pistola i una botiga de fideus xinesos que és un remake de Sang fàcil dels germans Coen.
Vida personal Relacions Xiao Hua La primera esposa de Zhang Yimou és Xiao Hua. Xiao va néixer a Xi'an el 1951 en una família intel·lectual la casa ancestral de la qual es trobava a Pequín. Als quatre anys, la Xiao va ser enviada a viure amb la seva àvia a Pequín, on va créixer. El 1965, va tornar a Xi'an per assistir a l'escola secundària i es va convertir en companya de classe de Zhang. Després de graduar-se, Zhang va convidar Xiao a unir-se a ell en el Moviment Down to the Countryside per establir-se a la zona rural de Shaanxi. Xiao va acceptar i van ser enviats al comtat de Qian durant 3 anys, quan van començar una relació. El 1971, Zhang i Xiao van tornar a Xi'an. Zhang va treballar en una fàbrica de cotó a Xianyang, mentre que Xiao va ser assignat a una fàbrica al comtat de Xingping. A partir del 1972, la Xina va permetre que treballadors, agricultors i soldats sol·licitessin l'admissió a la universitat. Xiao ho va intentar però va suspendre els exàmens d'accés durant dos anys consecutius. El 1975, va ser recomanada per a l'admissió a la Universitat Jiao Tong de Shanghai. Zhang, que havia estat privada de l'oportunitat d'estudiar a la universitat a causa dels seus antecedents familiars antirevolucionaris, la va desanimar d'anar-hi, dient-li: T'aproparàs als teus companys de classe de la universitat, trobaràs punts en comú amb ells i, finalment, em menysprearà. Com a resultat, Xiao va rebutjar l'oportunitat.
El 1978, l'examen nacional d'accés a la universitat es va restablir a la Xina i Zhang va sol·licitar l'admissió a l'Acadèmia de Cinema de Pequín. El límit d'edat per al Departament de Cinematografia era de 22 anys, i Zhang, de 28 anys, va ser inicialment rebutjada. A través del cunyat de Xiao, finalment, Zhang va aconseguir fer arribar el seu portafoli de fotografia a Huang Zhen, aleshores ministre de Cultura de la Xina. Huang va agrair la feina de Zhang i va aprovar la seva admissió. Abans d'anar a Pequín per estudiar, ell i Xiao es van casar modestament. Després de graduar-se el 1982, Zhang va ser assignat a l'estudi de cinema de Guangxi com a director de fotografia, i rarament tornava a casa. El 31 de març de 1983, va néixer la seva filla Zhang Mo mentre Zhang filmava One and Eight a Guangxi. L'octubre de 1987, mentre rentava la roba de Zhang, Xiao va trobar una carta d'amor de Gong Li a la butxaca. Uns dies més tard, Xiao va rebre una trucada del xicot d'aleshores de Gong, de cognom Yang, que li va dir: «M'he reunit amb Zhang Yimou. M'ha dit que la meva relació amb la meva dona va ser un malentès sorgit del temps que vam passar al camp». El 1988, Zhang i Xiao es van divorciar.
Gong Li La relació personal i professional de Zhang amb la seva musa Gong Li ha estat molt publicitada. La seva relació va començar el 1986 al rodatge de Red Sorghum, quan Zhang estava casada amb Xiao mentre Gong mantenia una relació amb Yang. Yang va agredir violentament Gong després de descobrir la seva relació amb Zhang. El 1988, Zhang es va divorciar de Xiao per Gong. El 1995, poc després de rodar Shanghai Triad, la seva setena col·laboració durant la seva relació, Zhang va anunciar la seva ruptura enmig de rumors de l'afer de Gong amb l'aleshores director gerent de British American Tobacco a la Xina, Ooi Hoe Seong (amb qui es va casar un any més tard). Segons la mare de Gong, però, es van separar a causa de la reticència de Zhang a casar-se amb Gong després de la seva relació de 9 anys. Segons Zhou Xiaofeng, el consultor de guions de Zhang Yimou, la productora Zhang Weiping va sabotejar deliberadament la relació entre el director i l'actriu difonent mentides i rumors, incloent-hi afirmacions sobre la seva aventura amb Ooi. Aquesta suposada estratègia tenia com a objectiu explotar Zhang Yimou mentre marginava el seu soci més discret i decisiu, cosa que finalment va conduir a una disputa entre Gong i el productor. Després de la seva ruptura, Zhang va convidar Gong a protagonitzar les seves pel·lícules Hero i House of Flying Daggers, però ella va rebutjar totes dues opcions. Es van reunir el 2006 per a la pel·lícula La maledicció de la flor daurada, durant la qual Gong va estipular en el seu contracte que no es reuniria amb el productor Zhang Weiping.
Chen Ting El 1999, Chen Ting, de 19 anys, va conèixer Zhang quan ella va fer una audició per a la seva pel·lícula Happy Times. Els dos van començar una relació secreta, i el seu primer fill, Zhang Yinan, va néixer el 2001, seguit del seu segon fill, Zhang Yiding, el 2004, i la seva filla, Zhang Yijiao, el 2006. La parella no es va casar fins al desembre de 2011 a Wuxi, Jiangsu, on viu Chen, per tal d'assegurar el hukou per als seus fills.
L'11 de març de 2012, l'actriu He Jun va revelar el segon matrimoni de Zhang i els seus tres fills a Weibo. He Jun havia estat candidata suplent per al repartiment de Les flors de la guerra, però va ser descartada després de revelar la seva participació en la producció a Weibo el desembre de 2010. Es va suggerir que He és neboda de l'assistent de Zhang Weiping, antic soci comercial de Zhang Yimou fins a la seva separació el 2012, i que Weiping presumptament va orquestrar la revelació de He, una afirmació que ell va negar. Altres denúncies en línia afirmaven que Zhang havia tingut set fills amb quatre dones diferents. Posteriorment, les autoritats van investigar Zhang per violar la Política de fill únic de la Xina. El 29 de novembre de 2013, sota la pressió pública, Zhang va admetre en un comunicat que ell i la seva dona, Chen Ting, tenen dos fills i una filla, i que cooperarien amb les autoritats de planificació familiar de Wuxi per a una investigació i acceptarien qualsevol conseqüència legal. La declaració també suggeria que certs individus havien utilitzat mitjans il·legals per exposar la privadesa de Zhang. El 9 de gener de 2014, l'Oficina de Planificació Familiar de Wuxi va multar la parella amb 7.487.854 RMB (aproximadament 1,2 milions de dòlars) per violar la política de fill únic de la Xina. El 31 de maig de 2021, quan la Xina promulgava una política dels tres fills, Chen va publicar un pòster titulat La política dels tres fills ja és aquí a Weibo, amb el peu de foto Missió complerta abans d'hora. L'estudi de Zhang Yimou va tornar a publicar el seu Weibo.
Conflicte Zhang Weiping