Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Capital de la regió històrica i cultural del Franc Comtat, Besançon constitueix avui un important centre administratiu dins de la regió administrativa de Borgonya-Franc Comtat, com que acull la seu del consell regional i la regió acadèmica, així com un cert nombre de direccions regionals. També és la seu d'una de les quinze províncies eclesiàstiques franceses i una important ciutat de guarnició.
Establida en un meandre del riu Doubs, la ciutat ha tingut un paper important des de l'època galo-romana amb el nom de Vesontio, capital del Sèquans. Per la situació geogràfica a llarg de la història va esdevenir en un bastió militar, una ciutat guarnició, un centre polític i una capital religiosa.
Bressol històric de la rellotgeria francesa, Besançon ha heretat aquest saber fer que ha contribuït a fer-ne un important centre industrial format per empreses innovadores en l'àmbit de la microtecnologia, la micromecànica i l'enginyeria biomèdica. La universitat fundada l'any 1423 acull més de 24.000 estudiants (nombre de 2023), inclosos uns quatre mil estudiants en pràctiques d'arreu del món al centre de lingüística aplicada.
Proclamada «la primera ciutat verda de França», la ciutat gaudeix d'una qualitat de vida reconeguda. Gràcies al ric patrimoni històric i cultural i a una arquitectura única, Besançon compta amb el segell de Ciutat d'Art i Història des de 1986 i les fortificacions disenyades per Vauban són a la llista del Patrimoni de la Humanitat des de 2008.
Geografia La ciutat de Besançon és a l'eix estructurador europeu Rin-Roine, una via de comunicacions entre el mar del Nord i el mar Mediterrani, el nord i el sud d'Europa, més precisament a la unió de la regió muntanyosa de la Serralada del Jura i les vastes planes fèrtils del Franc Comtat, a l'extrem nord-oest del departament del Doubs, a la vall del riu Doubs. És a 75 quilòmetres a l'est de Dijon, prefectura de la regió de Borgonya-Franc Comtat, 188 quilòmetres al nord-est de Lió, 197 quilòmetres al sud-oest d'Estrasburg i 327 quilòmetres al sud-est de París, la capital nacional. La frontera amb Suïssa és a 46 km en línia d'aire, Lausana és la ciutat suïssa de més de 100.000 habitants més propera, a 93 km al sud-est.
Història Era l'antiga fortalesa dels sèquans anomenada Vesontio, però Juli Cèsar la conquerí l'any 58 aC. Sota l'Imperi Romà esdevingué la metròpoli dels sèquans, segons esmenta Dio Casi. Reimarus escriu Besontiona, i Ausoni escriu Visontio. En una inscripció del temps de Trajà s'esmenta com a Vesant. La ciutat és rodejada pel riu Doubs (antic Dubis). El 58 aC Juli Cèsar va marxar contra el rei germànic Ariovist al país dels sèquans, i va arribar a la ciutat de Vesontio abans que els germans. La ciutat era emmurallada i les muralles connectaven la part alta amb la ciutat. La ciutat va proveir de subministraments a Cèsar, que en va fer una base contra el rei germànic que va derrotar a la plana entre els Vosges i el Rin, prop d'aquest riu (a uns 8 km). L'hivern del 58 al 57 aC, Cèsar estar-se a la ciutat.
Fou destruïda diverses vegades pels alamans, els huns i d'altres, però cada vegada fou reconstruïda. S'hi han trobat moltes restes romanes. A la vora hi ha un pont romà de pedra i un aqüeducte. A la ciutat hi ha un arc triomfal de data desconeguda, decorat amb escultures.
Fou conquerida pels burgundis el 456. El 1032 passà a ésser una ciutat governada pels seus arquebisbes i, alliberada del domini d'aquests, fou una ciutat imperial (). El nom va canviar al llarg de la història: Besantio, Besontion, Bisanz fins a arribar finalment a l'actual Besançon.
L'emperador Carles V i Felip II n'afavoriren l'activitat comercial, i el 1595 fou unida a la corona d'Espanya. Conquerida per Condé (1674), fou incorporada a França per la pau de Nimega (1678). Lluís XIV, alhora que li suprimí totes les llibertats, la convertí en lloc d'assentament del parlament (1676) i de la universitat (1691). Del 1790 al 1825 fou refugi d'una colònia de rellotgers suïssos —afins a les idees revolucionàries—, que van crear la indústria rellotgera local. El 1871 la ciutat va ser travessada per idees revolucionàries, que condueix a l'aparició d'un projecte de Comuna.
Política i govern El Ple de l'Ajuntament té 55 regidors. L'actual alcaldessa de Besançon és Anne Vignot (Les Écologistes), elegida pel consistori arran de les eleccions municipals de 2020, la llista sindical d'esquerra que va liderar la segona volta amb el 43,83% dels vots, enfront del 41,61% del de Ludovic Fagaut (Els Republicans) i el 14,55% de la llista d'Éric Alauzet (La República en marxa).
Economia És un centre industrial de rellotgeria, bicicletes, automòbils i de teixits. És centre d'empreses innovadores en els camps de la microtecnologia, la micromecànica i l'enginyeria biomèdica. També és coneguda com a estació balneària. És un nus de comunicacions (carretera, ferrocarril).
La Université de Franche-Comté, fundada l'any 1423 matricula prop de 24.000 estudiants cada any, inclosos uns 4.000 forans de tot el món dins del Centre de Lingüística Aplicada (CLA).
Cultura i patrimoni Monuments Restes de l'època galo-romana Durant l'Antiguitat, Vesontio era una important metròpoli de la Gàl·lia romana. És adornat amb monuments, alguns dels quals han sobreviscut. Les excavacions arqueològiques que es fan durant les obres sovint revelen nous descobriments d'aquesta època.
El monument més emblemàtic i millor conservat d'aquesta època és la Porta Negra, un arc de triomf galo-romà construït sota Marc Aureli al al barri de Saint-Jean. Immediatament a sota hi ha la plaça Castan que presenta un conjunt de restes arqueològiques del segle o , compost notablement per vuit columnes corínties. A l'altra riba del Doubs, al barri de Battant, són visibles les restes del amfiteatre de Vesontio: només se n'han descobert algunes grades i fonaments, va servir de pedrera a l'edat mitjana per a la construcció d'altres edificis. Diversos mosaics d'antigues domus s'exposen al Museu de Belles Arts i Arqueologia o al lloc on es van descobrir.
Fortificacions i edificis militars La major part del sistema de fortificació actual (ciutadella, recinte urbà format per muralles i baluards, Fort Griffon) és obra de Vauban. Aquest conjunt figura a la llista del Patrimoni de la Humanitat amb altres onze llocs sota el títol Fortificacions de Vauban. Els forts dels altres turons es van construir tots al . Les úniques fortificacions supervivents anteriors a Vauban són la Porta Rivotte, la Porta Tallada, la Torre Quadrada, la Torre Notre-Dame i la Torre de la Pelote.
La ciutadella de Besançon va ser construïda per Vauban entre 1678 i 1771 i, amb més de 250.000 visitants cada any, és el lloc més visitat del Franc Comtat. S'estén per onze hectàrees al cim del Mont Saint-Étienne a una altitud d'entre 330 i 370 metres, dominant així el meandre del Doubs, que hi té una altitud d'entre 240 i 250 metres. Reuneix un museu de la Resistència i la Deportació, un museu de tradicions regionals, el servei d'arqueologia regional i un parc zoològic. És el símbol de la ciutat.
Edificis religiosos Després d'adquirir una seu episcopal a partir del , les esglésies i les abadies s'hi van multiplicar durant la primera edat mitjana. Aleshores es va produir una important construcció o reconstrucció d'edificis religiosos al durant l'episcopat d'Hugues I de Salins i moltes esglésies van ser embellides o reconstruïdes després de la conquesta francesa de 1674. El 1842, l'església de l'Esperit Sant va ser cedida oficialment a la Comunitat protestant mentre la comunitat jueva va inaugurar una sinagoga l'any 1869. Finalment, la comunitat musulmana va fer construir dues mesquites des de la darreria del . miniatura|Catedral de Sant Joan L'edifici religiós més important dedicat al culte catòlic a Besançon és la catedral de Sant Joan, d'arquitectura gòtica, datada dels segles i . Té dos absis i s'hi conserva una obra mestra de Fra Bartolomeo, el quadre de la Mare de Déu i els Sants pintat l'any 1512. La catedral domina l'antic barri de la sala capitular que inclou el palau de l'arquebisbat de Besançon a l'antiga casa pairal de Boistouset. L'antic palau arxiepiscopal actualment és ocupat pel Rectorat de l'Acadèmia. El Gran Seminari va ser construït de 1670 a 1695 per l'arquebisbe Antoine-Pierre I de Grammont i finalitzat al [ amb l'alçat del portal i la construcció d'un bell edifici principal a la façana. miniatura|Església de Santa Magdalena A l'altre extrem de l'antic cardo i actual Grande Rue, hi ha l'església de Santa Magdalena construïda de 1746 a 1766 segons plans de Nicolas Nicole. Es va acabar el 1828-1830 amb la construcció de les dues torres, una de les quals serveix de perxa al famós autòmat Jacquemart. Té una coberta de teules policromades vidriades. Al cor del centre de la ciutat, l'església de Sant Pere, construïda pel bisontí Claude Joseph Alexandre Bertrand del 1782 al 1786, impressiona per l'alçada del campanar que servia de campanar d'espadanya a l'ajuntament davant seu. L'església de Sant Maurici, fundada al , va ser reconstruïda entre 1711 i 1714 amb una façana d'estil jesuïta rematada amb un carilló. L'església de Notre-Dame correspon a l'antiga abadia benedictina de Sant Vicenç que va ser fundada al . Sota l'Imperi va esdevenir l'església parroquial de Notre-Dame. La façana va ser dissenyada l'any 1720 per l'arquitecte Jean-Pierre Galezot. Encara s'hi pot veure el gran portal d'entrada a l'abadia i el campanar del . Actualment l'ocupa la Facultat de Lletres i Ciències Humanes. L'església de Sant Francesc Xavier, antiga capella del col·legi dels Jesuïtes, va ser construïda entre 1680 i 1688. Té una planta en forma de creu llatina envoltada de petites capelles laterals. Va ser donat de baixa l'any 1975. L'església abacial de Sant Pau, l'església de l'antiga abadia fundada cap al 628 per sant Donat, arquebisbe de Besançon, va ser reconstruïda als segles i . Té una bonica nau gòtica. La capella Notre-Dame-du-Foyer, construïda entre 1739 i 1745 per Nicolas Nicole, era antigament la capella del Convent de Refugi abans de ser adossada a l'hospital de Sant Jaume el 1802.
Fora del nucli antic, entre els edificis catòlics importants, hi ha la basílica de Saint-Ferjeux d'estil romà d'Orient construïda sobre la gruta dels sants patrons de Besançon Saint-Ferjeux i Saint-Ferréol. Notre-Dame des Buis, una capella del , domina la ciutat a 491 metres d'altitud. El 1842, a la comunitat protestant se li va assignar l'antic hospici de l'Esperit Sant, avui temple de l'Esperit Sant. És un edifici gòtic del augmentat per una capella al . El campanar va ser enderrocat durant la Revolució. Es distingeix per una galeria de fusta esculpida, obra mestra d'un artista anònim. El portal neogòtic va ser construït l'any 1841 per l'arquitecte Alphonse Delacroix en lloc de l'antic porxo. miniatura|Sinagoga La comunitat jueva, en auge a la ciutat a mitjan , va fer construir una sinagoga entre 1869 i 1871 segons els plans de l'arquitecte Pierre Marnotte. Classificat com a monument històric l'any 1984, destaca especialment per un estil morisc inspirat en l'Alhambra de Granada. Els llocs de culte construïts més recentment a Besançon són de fe musulmana: es tracta de la mesquita de Sounna construïda a finals del en uns terrenys cedits per la ciutat al barri de Saint-Claude i la mesquita d'Al-Fath al barri de Planoise.
Edificis civils