Les VDV (ВДВ) o Vozduixno-desantnie voiska (, en català "tropes aerotransportades") són un cos militar rus i, anteriorment, soviètic. Les VDV depenen directament del Ministeri de Defensa, de manera que tenen un estatus de cos independent dins les Forces Armades de Rússia. Les VDV són la força militar russa amb major capacitat de mobilitat i la major força aerotransportada del món. El 8 de setembre de 2003 Aleksandr Kolmakov va substituir Gueorgui Ixpak com a coronel general i màxim responsable de les VDV.
La missió de les Tropes Aerotransportades és la de respondre en només poques hores a una possible situació d'emergència, emprant avions de llarg abast per realitzar un assalt paracaigudista poques hores després de l'avís.
A diferència de les forces aerotransportades occidentals, que han de moure's a peu un cop arribades al seu destí, cadascuna de les divisions de les VDV estan mecanitzades amb entre 200 i 300 vehicles de combat blindat de la família BMD,Airborne Troops (VDV) en warfare.ru amb capacitat per a ser llançats en paracaigudes. Això permet a les unitats de les Tropes Aerotransportades tenir una major mobilitat i una potència de foc superior a la d'infanteria lleugera convencional.
Les VDV solen considerar-se com una força d'elit car els seus membres són triats individualment entre voluntaris segons criteris de física i intel·ligència, a més de rebre un entrenament i una preparació més rigorosa de les Forces Armades.Airborne Assault Troops [VDV] en GlobalSecurity.org
miniatura|Paracaigudistes realitzant una demostració d'arts marcials a Bòsnia i Hercegovina.
Història Els orígens La primera vegada que la Unió Soviètica emprà tropes aerotransportades en una acció de combat va ser durant la primavera de 1929, quan 15 paracaigudistes de l'Exèrcit Roig van aterrar a la ciutat tadjik de Garm, que es trobava envoltada de guerrilles basmatxis. Amb el suport de la població local, els paracaigudistes van aconseguir expulsar els guerrillers.
El 2 d'agost de 1930, la Força Aèria Soviètica realitzà unes maniobres a l'aeròdrom de Vorónej. En aquestes maniobres, un avió Farman Goliath realitzà dos vols consecutius per llançar dos grups de sis paracaigudistes completament armats que aterraren darrere d'unes imaginàries línies enemigues, demostrant així les possibilitats tàctiques que tenien aquesta mena d'unitats. Amb aquest exercici es crearen les 'Tropes Aerotransportades del RKKA (Воздушно-десантные войска РККА, Vozdushno-Desantnye Vojska RKKA).
El 1934, les VDV ja comptaven amb quatre brigades, amb un total de 8.000 homes. La seva presentació mundial va tenir lloc un any després a Kíev, quan 1.500 paracaigudistes saltaren davant la mirada de nombroses delegacions militars estrangeres, fet que impulsà el desenvolupament d'unitats com els Fallschirmjäger alemanys o les divisions aerotransportades 82 i 101 estatunidenques. El 1938, les ja hi havia sis brigades, sumant un total de 18.000 efectius.
La primera acció bèl·lica de les tropes aerotransportades va ser durant la batalla de Kalkhin Gol contra els japonesos, on va intervenir la 212a brigada al juliol de 1939. les brigades 201, 204 i 214 també van participar en la invasió de Polònia, encara que els primers salts a gran escala no van ser fins al novembre, quan aquestes unitats van atacar la infanteria finesa per darrere les seves línies durant la Guerra d'Hivern. Els èxits d'aquestes accions, units als dels Fallschirmjäger alemanys a l'oest europeu, van fer que les cinc brigades situades a la Rússia europea passessin a tenir la categoria de cossos.
La Gran Guerra Patriòtica
miniatura|Mapa de la contraofensiva soviètica durant la batalla de Moscou. Es pot observar la zona d'aterratge del IV Cos Aerotransportat prop de Viajma. miniatura|Paracaigudistes soviètics saltant d'un Tupolev TB-3 Quan la Unió Soviètica entrà en la Segona Guerra Mundial al juliol de 1941, les VDV van veure's obligades a actuar simplement com a infanteria d'elit a causa de la manca d'avions de transport després dels bombardeigs de la Luftwaffe, sent necessari l'ús d'aeronaus civils de l'Aeroflot.
L'operació més destacada durant el conflicte va ser portada a terme pel IV Cos Aerotransportat. El 27 de gener de 1942 s'inicià una sèrie de salts nocturns darrere les línies alemanyes al sud-oest de la ciutat de Viajma. L'operació no es desenvolupà del tot bé, car després de sis nits de salts només 2.100 homes (d'un total de 10.000 que formaven el cos) van arribar a saltar, i molts d'ells aterraren a diversos kilòmetres de la zona prevista a causa de les males condicions climatològiques i la inexperiència dels pilots en vol nocturn. Tot i aquesta situació, els paracaigudistes assoliren acomplir el seu objectiu d'interrompre les línies de comunicació enemigues durant 3 setmanes, encara que això només es va poder portar a terme gràcies a la seva connexió amb el 1r Cos de Cavalleria el 6 de febrer.
Malgrat aquest fracàs, la STAVKA decidí convertir els cossos en Divisions de Guàrdies Fusellers i, posteriorment, en Divisions Aerotransportades de Guàrdies. Les VDV també serviren com unitats de reforç durant la batalla de Stalingrad i a Manxúria. Pel seu valor, totes les unitats de les Tropes Aerotransportades van rebre el títol d'Unitats de la Guàrdia, i a 296 dels seus membres se'ls concedí el títol d'Heroi de la Unió Soviètica.
El desenvolupament de Margelov El 1946 les VDV van passar a estar sota control directe del Ministeri de Defensa i la seva importància va minvar. Durant aquest període s'analitzà minuciosament el paper que havien portat a terme les forces aerotransportades d'ambdós bàndols durant la guerra. El 1954, les Tropes Aerotransportades passaren a formar part de les Forces Terrestres, sota el comandament del general Vasili Margelov. Gràcies a Margelov, les VDV experimentaren un important desenvolupament tècnic, començant per l'obtenció d'avions Antónov An-8 al 1955 i Antónov An-12 al 1964, la qual cosa significava un gran avanç respecte als anteriors Lisunov Li-2 i Tupolev Tu-4.
Per solucionar el problema de la feblesa davant l'artilleria enemiga s'introduí armament antitanc, com els llançagranades RPG-1 (una còpia del Panzerfaust alemany RPG-2 i de canons autopropulsats ASU-57 i ASU-85.
A conseqüència de la Crisi dels míssils de Cuba, el Politburó decidí el 1964 que les Tropes Aerotransportades tornarien de nou sota el control directe del Ministeri de Defensa com una força especial de l'Alt Comandament Soviètic. D'aquesta manera es volia potenciar la capacitat de les VDV per ser desplegades ràpidament a l'estranger.
Aquesta capacitat es posà en pràctica el 1968, quan la 103a Divisió Aerotransportada participà en l'operació Danubi, la invasió de Txecoslovàquia que finalitzaria la Primavera de Praga. La nit del 20 d'agost, un Antónov An-24 de l'Aeroflot realitzà un aterratge no previst a l'aeroport de Ruzyně, i poc abans de la matinada, un altre avió realitzà el mateix. Al mateix temps que les tropes del Pacte de Varsòvia travessaven la frontera txecoslovaca la matinada del 20 d'agost, diversos Spetsnaz GRU vestits de civils van prendre el control de l'aeroport. A les 2:00, i escortats per caces MiG-21, dos Antónov An-12 amb 180 soldats de les VDV aterraren i asseguraren l'aeroport. Un cop fet això, cinc esquadrons d'An-12 van anar aterrant a l'aeroport per desembarcar tropes, tranports blindats i canons ASU-85. Aquests darrers s'empraren per assetjar el palau presidencial de Praga.
La guerra de l'Afganistan
miniatura|Un BMD-1 a l'Afganistan. Les tropes aerotransportades van tenir un paper molt important des de l'inici. Després de l'acord entre la Unió Soviètica i Afganistan al desembre de 1978, el govern de Nur Mohammad Taraki demanà l'enviament de tropes soviètiques per defensar-se dels mujahidins, que arribaren el 16 de juliol. El 7 de juliol ja havia arribat un primer batalló de les VDV vestits de civils, batalló destinat a la protecció personal de Taraki.
El 10 de desembre, l'Estat Major soviètic rebé l'ordre de preparar el llançament en paracaigudes d'una divisió aerotransportada, la qual formaria part del 40è Exèrcit. Tot i que estava previst que els aeròdroms de Kabul i Bagram fossin capturats per dos batallons de paracaigudistes, les forces de seguretat d'ambdós aeròdroms van ser neutralitzades molt abans, de manera que les tropes aerotransportades només van haver d'aterrar i desembarcar. El 24 de desembre, la 103a Divisió Aerotransportada començà a aterrar a Kabul, mentre que el 345è Regiment Separat Paracaigudista va fer-ho a Bagram. El 27 de desembre la major part de la divisió ja havia aterrat, i a les 19:30 ja havia capturat els llocs clau de Kabul. Aquell mateix dia, el president de l'Afganistan, Hafizullah Amin, va ser assassinat mentre les tropes de les VDV i del spetsnaz del KGB assaltaven el palau presidencial.
Tot i que l'especialitat de les tropes aerotransportades són els salts en paracaigudes, a l'Afganistan no en van fer cap, sinó que realitzaren assalts aeris en helicòpter, la qual cosa resultava útil per llançar atacs per sorpresa contra les guerrilles. Tot i aquest avantatge, el terreny afganès dificultava en moltes ocasions l'ús de vehicles com els BMD-1. En canvi, en missions d'escorta de combois si que podien emprar-se aquesta mena de vehicles, i fins i tot d'altres majors, com els BMP o els BTR.
Tant les VDV com les forces d'Assalt Aeri van ser les responsables de la major part de les accions ofensives portades a terme durant la guerra, obtenint nombroses condecoracions i convertint-se molts dels seus membres en oficials d'alta graduació de les Forces Armades durant els anys posteriors.
De la Unió Soviètica a la Federació Russa El 1991, en plena crisi nacional, les Tropes Aerotransportades van deixar de formar part de l'Exèrcit per a convertir-se en un cos independent sota el comandament directe del Ministeri de Defensa. El motiu oficial del canvi va ser que així es podia respondre a la major rapidesa a les emergència, mentre que els experts consideraren que aquest canvi va ser produït per evitar que les VDV estiguessin sota el control de l'Estat Major o de l'Exèrcit.
Després de la dissolució de la Unió Soviètica, Pàvel Gratxov, antic comandant en cap de les Tropes Aerotransportades, va ser nomenat Ministre de Defensa de la Federació Russa el 1992. Durant el seu mandat es planejà una reestructuració de les Forces Armades russes que suposaria la creació de les Forces Mòbils, una nova força d'acció ràpida per respondre a les possibles agressions exteriors i per actuar en missions de pau dins del marc de la Comunitat d'Estats Independents o de l'ONU. Les Forces Mòbils, que podien ser tant una estructura entre les diverses branques o bé una branca del tot nova, es construirien prenent per base les VDV, i inclourien d'altres unitats com la Infanteria de Marina. Després de diversos anys de discussió, la idea de les Forces Mòbils va ser desestimada al considerar-se que no era pràctica.
La Primera Guerra Txetxena
El 1994, el govern de Borís Ieltsin inicià una campanya militar per a recuperar el control de la secessionista República de Txetxènia. S'esperava que la invasió fos ràpida i precisa, fins al punt en què el ministre Gratxov declarà que només li caldria un regiment aerotransportat per prendre Grozni en només dues hores.