miniatura|Mapa de la Tessàlia clàssica. La Tessàlia () és una regió de Grècia. En català s'anomenava antigament Blaquia o Megaloblaquia. Avui la formen els nomoí de Làrissa, Trícala, Karditsa i Magnèsia. Té 14.000 km² i vora un milió d'habitants.
Geografia Tessàlia és entre les Termòpiles al sud, el Pindos (que la separa de l'Epir) a l'oest, i la mar a l'est. Una serralada al nord, que acaba amb el mont Olimp, la separa de Macedònia. El riu principal és el Peneu o Peneios.
A més de la plana de Tessàlia hi ha dos altres districtes o regions naturals, un a la costa anomenat Magnèsia, des de la vall del Tempe al golf Pagaseu entre les muntanyes Ossa i Pelió d'un costat i la mar de l'altre; i l'altre el districte de Mèlida que és una estreta vall entre les muntanyes Otris i Eta fins al riu Esperqueu, que desaigua al golf Malíac.
La plana son en realitat dues planes, l'alta i baixa; la primera és la part prop del Pindos, i la baixa la part costanera fins al golf Termaic; estan separades per una serralada que va des dels llacs de Nessonas i Bebe i el riu Enipeu. La baixa Tessàlia fou l'antiga divisió dels pelàsgics i va de les muntanyes del Titaros i Ossa al nord, fins a la muntanya Otris i el golf Pagasètic al sud; té com a capçalera la ciutat de Larisa. L'alta Tessàlia formava antigament els districtes dels tessalis i els hestieus, amb centre a Farsàlia, i va d'Egínion al nord a Tàumac al sud. A la plana de Taumàcia hi ha el pas de Cela.
El riu Peneu (avui Salamvría o Salàmbria), neix al nord-oest de Tessàlia i recull molts afluents. A la vall de Meteora (o els Meteors) hi ha nombrosos monestirs. Prop de l'antiga ciutat d'Egínion o Satgos la vall s'obre a la vasta plana de l'alta Tessàlia. A Trica (moderna Trícala) el riu gira a l'est on rep diversos afluents, i passa per una vall que forma la divisió entre les dos parts de Tessàlia per sortir a la plana prop de l'oest de Larissa on gira al nord cap a la vall del Tempe fins a la mar.
Altres rius de la regió són l'Apídan (Vrysia), l'Onquest (Onquestos), l'Enipeu (avui Fersaliti) i el Pamís (Bliúri o Pliúri). Altres rius secundaris són el Cuari (Sofadhítiko), afluent de l'Enipeu, i el Titaresi (Elassonítiko o Xerághi).
La plana de Tessàlia és molt fèrtil. Antigament produïa moresc i ramats, i les seves produccions actuals son cotó, tabac, oliveres, llegums i cítrics. Els cavalls de la regió eren molt apreciats antigament.
Regions i tribus Hestieòtide habitada pels hestieus, al nord fins al riu Peneu. En aquest districte vivien també els perrebeus, una tribu de guerrers de suposat origen dric, a la zona de les muntanyes, que van ser un dels estats de l'amfictionia; el seu territori es deia freqüentment Perrèbia però mai no fou un districte organitzat; inicialment ocupaven tot el districte però foren arraconats a les muntanyes pels conqueridors tessalis. Una tribu de nom athici és esmentada per Homer, i Estrabó la situa a la part Tessàlia de les muntanyes del Pindos a les fonts del Peneos; són descrits com a bàrbars que vivien del robatori. Pelasgiòtide habitat pels pelasgiotes o pelasgs, al sud del Peneos, amb capital a Làrissa. Tessaliòtide (o Tessàlia pròpia), plana central, habitada pels tessalis vinguts de l'Epir. Ftiòtida, habitada pels aqueus phthiotes, membre de la lliga Amfictiònica. Estrabó situa el districte al sud de Tessàlia, des del golf Malíac a les muntanyes del Pindos amb Farsàlia al nord. Magnèsia, habitada pels magnets, entre les muntanyes Ossa i Pelion a l'oest, i la mar i de la boca del Peneu al nord fins al golf de Pagases al sud. Membres de la lliga Amfictiònica. Suposats fundadors de Magnèsia del Sipilos i Magnèsia del Meandre a Àsia. Dolòpia, habitada pels dòlops o dolopes, al sud-oest de Tessàlia. Foren membres de la Lliga amfictiònica, i van dependre de Phthiotis però amb un cap autònom. Foren de facto independents i no van participar en les lluites de Tessàlia. El país fou disputats entre macedonis i etolis. Etea o Otea, habitada pels Otees o Oitais, districte muntanes a la vall alta de l'Esperqueu i a l'est de Dolòpia. Foren un grup de tribus bàrbares dedicades al robatori la principal de les quals foren els Anians (Homer i Heròdot els esmenten com Eniens). Membres de la Lliga amfictiònica. Mèlida, habitat pels malians, a la vall baixa de l'Esperqueu.
Ciutats de Tessàlia Districte d'Hestieòtide Oxinea, Piàlia, Aginion, Melibea, Falòria, Ericinios, Pelina, Trica, Ecàlia, Silana, Gomfos, Feca, Itome, Limnea, Fàcios, Festos, Farcadó, Mile, Màl·loa, Cirètia, Erítion, Oloòsson, Azoros, Dòlica, Pítion, Elone o Lemone, Làpatos, Gonnos, Càrax, Còndilon, Falana, Orte, Àtrax.
Districte de Pelasgiòtide Elatea, Mòpsion, Metròpolis de Perrèbia, Girton, Argura, Larisa, Sicúrion, Crannon, Amiros, Armènion, Feres, Cinoscèfals, Escotussa, Palefaros, Fàcion.
Districte de Tessaliòtide Pirèsies, Fil·los, Metròpolis de l'Hestieòtide, Cièrion, Euhídrion, Farsàlia, Tetidion.
Districte de Ftiòtida Ftia, Tebes, Erètria, Fílace, Itonos, Halos, Ptèleon, Antró, Larisa Cremaste, Prorna, Pras, Nartàcion, Tàumac, Melitea, Coronea, Xínia, Làmia, Falara, Equinos
Districte de Magnèsia Cercínion, Bebe, Glafira, Esonis, Pàgases, Iolcos, Demètries, Nèlia, Afeta, Homole (Homolion), Eurimena, Melibea, Taumàcia, Castanea, Rizunt, Magnèsia, Olizó, Mila, Esfaletra, Coraca, Metone.
Districte de Dolòpia Ctimene.
Districte d'Etea Hípata, Esperquia, Macra Come, Sostenis, Homila o Homilia, Cipera (Kupmira), Falàctia
Districte de Mèlida Vegeu Mèlida.
Història Tradicionalment el poder polític va estar en mans de la noblesa o d'individuals que actuaven com a dèspotes. La riquesa dels nobles és esmentada pels antics historiadors.
El primer nom de Tessàlia fou Pyrrha, Amònia o Eolis. Les dues primeres són mitològiques i la darrera és deguda al seu poblament pels Eolis pelàgics que en foren expulsats pels tessalis, suposats emigrants de l'Epir (segons Heròdot i Estrabó). Els beocis sorgiren suposadament dels eolis pelàgics expulsats de Tessàlia 60 anys abans de la guerra de Troia. Els tessalis van establir nombrosos principats. La mitologia va atribuir el seu nom al Thessalos, fil d'Hèrcules. La llengua tessàlia fou d'origen eòlic bé per assimilació o bé perquè eren eòlics també en origen.
El tessalis propis eren la classe alta propietària de les terres; el descendents dels habitants originals que es van quedar foren el Periocis; i la classe servent foren el Penestis (similars als ilotes) que foren descendents dels primitius habitants reduïts a la condició d'esclaus pels conqueridors tessalis.
Altres pobles foren els perrebeus, que eren els habitants del districte muntanyós entre l'Olimp i el Peneu; els magnets eren els habitants de costa; els aqueus vivien al districte de la Ftiòtida al sud de la plana del nord; els dòlops ocupaven les muntanyes del Pindos; i els malians que vivien entre el Pindos i les Termòpiles.
Tessàlia fou a la mitologia la seu de Helen el fundador de la raça dels hel·lènics.
La Tessàlia fou dividida antigament en quatre tetrarquies: Tessàlia, Pelàsgia, Histiaotis i Phthiotis, divisió suposadament introduïda per la mítica família dels Aleuades (fundada per Aleuas). Cada districte tenia un cap magistrat (anomenat Tagos) que només tenia funcions en temps de guerra i que no sempre era obeït per les diferents ciutats de Tessàlia. El tagos de Feres, Jasó de Feres, fill de Licofró I de Feres, va intentar exercir un poder unificat i va reunir un poderós exèrcit de 6.000 cavallers i 10.000 hoplites, però Tessàlia mai es va unificar, i les ciutats, inclòs les petites, s'autogovernaven. Algunes ciutats foren posades sota dependència d'una altra almenys temporalment, i les més importants foren Larissa, Farsàlia i Feres.
Abans de la invasió grega els tessalis van voler dominar la Fòcida i la Lòcrida. Els focis van construir una muralla a les Termòpiles que ja era fora de servei al temps de la invasió per Xerxes. Els tessalis es van oposar en general al perses si bé la família dels Aleuades fou partidària del rei persa, però sembla que llavors es trobaven a l'exili. Les ciutats tessàlies es van aliar a la resta de grecs i van demanar de protegir el pas de Tempe, on es va enviar un cos de deu mil soldats, però en adonar-se que hi havia un altre pas els grecs es van retirar a les Termòpiles on el pas era únic, i així les ciutats tessàlies van abandonar l'aliança grega i es van sotmetre a Xerxes, i els Aleuades van tornar i van recuperar la seva influència. Després d'eliminar la resistència de Leonides a les Termòpiles, els tessalis van ajudar els perses contra les ciutats de la Fòcida, les seves enemigues tradicionals, i van contribuir a l'ocupació del país.
Tessàlia va desaparèixer pràcticament després de la història fins al 456 aC, després de la batalla d'Enòfita que va donar a Atenes l'hegemonia a Beòcia, Lòcrida i Fòcida. El general Mironides va avançar cap a Tessàlia el 454 aC en ajut del deposat príncep de Farsàlia, Orestes, que havia fugit exiliat a Atenes, i que els atenencs (Tucicides) anomenaven fill del rei de Tessàlia. Mironides fou rebutjat per la cavalleria tessàlia prop de Farsàlia i es va haver de retirar
Els tessalis no van prendre part a la guerra del Peloponès però la majoria de la població de les ciutats simpatitzava amb Atenes mentre els governs oligàrquics eren favorables a Esparta. Amb ajut d'Esparta, Brasides va avançar per Tessàlia el 424 aC en direcció a les possessions atenenques de Macedònia, però el 423 aC els tessalis van prohibir el pas al reforços espartans enviats a Brasides.
Vers la fi de la guerra del Peloponès les importants famílies dels Aleuades de Larissa, dels Escopades de Crannon i dels Creondes de Farsàlia, que es repartien el poder a Tessàlia, foren sobrepassades per l'increment de poder de Feres sota Licofró que va aspirar a l'hegemonia regional. Licofró va enderrocar al govern oligàrquic de Feres i es va proclamar tirà de la ciutat; després va atacar Larissa i altres ciutats que se li oposaven (404 aC) i va obtenir una notable victòria. El 395 aC Licofró estava en plena campanya contra Larissa, governada per Medios, probablement un membre dels Aleuades. Licofró va obtenir l'ajut d'Esparta i Medios va demanar ajut a Atenes. Amb aquest ajut Medios va ocupar Farsàlia, que havia estat ja ocupada per una guarnició espartana, i va vendre els seus habitants com esclaus. El 395 aC Medios es van aliar als beocis contra Esparta. L'espartà Agesilau va marxar cap a Àsia l'any següent i quant fou cridat pel govern d'Esparta va passar per Tessàlia i la cavalleria de les ciutats dominades per Medios li va voler barrar el pas, però fou derrotada per Agesilau amb hàbils maniobres. La derrota de Medios li va costar cara a Medios, que va perdre el suport de les ciutats i ja no fou rival per Feres en la lluita per l'hegemonia. Farsàlia va recuperar la seva llibertat, fou reconstruïda, i va esdevenir la segona ciutat després de Feres. El poder suprem a Farsàlia fou encarregat al tirà Polydames, que tenia el suport de totes les tendències (i va exercir a satisfacció de tots).