Alier (en , en , en arpità: Aliér) és un departament francès adscrit a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. L'INSEE i La Poste li atribueixen el codi 03. La ciutat de Moulins-sur-Allier n'és la capital.
Aquest departament correspon essencialment a l'antiga província del Borbonès.
Geografia Limita al nord amb Cher i Nièvre, a l'est amb Saona i Loira i Loira, al sud amb Puèi Domat i a l'oest amb Cruesa i Cher.
Història El departament de l'Alier és un dels vuitanta-tres departaments originals creats el 4 de març de 1790, en aplicació de la llei del 22 de desembre de 1789, durant la Revolució Francesa. Va ser creat a partir de l'antic ducat del Borbonès, del qual ha reprès la majoria del territori.
El 1940, el govern del mariscal Pétain s'instal·là a la vila de Vichèi, que esdevingué aleshores subprefectura.
De 1960 a 2015 l'Allier fou un departament de la regió d'Alvèrnia.
Demografia Evolució demogràfica (població censada) 1791 1801 1806 1821 1826 1831 1836 1841 1846 267.126 248.864 260.046 280.025 284.577 298.257 309.270 311.361 329.540 1851 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 336.758 352.241 356.432 376.164 390.812 405.783 416.759 424.582 424.382 1896 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 424.378 422.024 417.961 406.291 370.950 370.562 373.924 368.778 373.481 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 372.689 380.221 386.533 378.406 369.580 357.710 344.721 343.309 342.729 2016 2018 - - - - - - - 339.384 337.171 - - - - - - -
Administració Un prefecte nomenat pel govern francès és l'alta representació estatal i un consell de 38 membres escollits per sufragi universal nomena un president, que deté el poder executiu.
El departament és dividit en 3 districtes, 19 cantons, 11 estructures intercomunals i 317 comunes.
Cultura El departament d'Alier és travessat per la frontera lingüística entre l'occità i la llengua d'oïl.TOURTOULON Charles de, & BRINGUIER Octavien (1876) Étude sur la limite géographique de la langue d'oc et de la langue d'oïl (avec une carte), Paris: Imprimerie Nationale [rééd. 2004, Masseret-Meuzac: Institut d'Estudis Occitans de Lemosin/Lo Chamin de Sent Jaume] Durant molts anys la població d'Alier no ha parlat el francès estandarditzat, sinó una de les llengües locals: borbonès, dialecte d'oïl, al nord de la línia Montluçon / Saint-Pourçain-sur-Sioule / La Paliça. alvernès (dialecte occità), a l'extrem sud. la zona entre ambdues, sovint anomenada borbonès d'oc, pertanyent al Creissent,BRUN-TRIGAUD Guylaine (1990) Le Croissant: le concept et le mot. Contribution à l'histoire de la dialectologie française au XIXe siècle [thèse], coll. Série dialectologie, Lyon: Centre d'Études Linguistiques Jacques Goudet zona d'interfèrencia entre francès i occità considerada per la majoria dels lingüistes com occità amb fonètica afrancesada. AltresPer ex. Nicolas QUINT, Le parler marchois de Saint-Priest-la-Feuille (Creuse) consideren els parlars del creixent com un dialecte totalment occità i utilitzen el terme marchés. Interferències : Cal assenyalar que al sud-est del departament (principalment a ForterreBONIN Marcel (1981), Le patois de Langy et de la Forterre (région de Varennes-sur-Allier), Cagnes sur Mer: Cahiers Bourbonnais i Montanha borbonesaESCOFFIER Simone (1958) La rencontre de la langue d'oïl, de la langue d'oc et du francoprovençal entre Loire et Allier: limites phonétiques et morphologiques [thèse], Mâcon: impr. Protat [éd. identique de la même année: coll. Publications de l'Institut de Linguistique Romane de Lyon-vol. 11, Paris: Les Belles Lettres]) es fa sentir la influència del francoprovençal. Igualment, al nord-oest (i sobretot a l'antiga part borbonesa del departament de Cher, vers Saint-Amand-Montrond), els parlars borbonesos s'aproximen al berrichon.
Referències
Bibliografia
Vegeu també Consell departamental de l'Alier Llista de cantons de l'Alier Llista de municipis de l'Alier
Enllaços externs
Prefectura Consell departamental d'Alier