miniatura|esquerra|St. Charles Avenue, Nova Orleans Esdeveniments Països Catalans
Estrena de Maria Rosa, d'Àngel Guimerà, al teatre Novetats de Barcelona, i simultàniament, al Teatro Español de Madrid, en versió castellana protagonitzada per María Guerrero.
Resta del món 23 de juny - París: Es funda el Comitè Olímpic Internacional. 15 de setembre - Pyongyang (Península de Corea): Batalla de Piongyang, els japonesos derroten l'exèrcit xinès i prenen la ciutat. 8 de novembre - Xile: Fundació de Villa Alemana, amb el nom de Vinya Miraflores.
Naixements Països Catalans 3 de febrer - Barcelona: Maria Llimona i Benet, escultora catalana (m. 1985). 6 de febrer - Lleida: Zoe Rosinach Pedrol, farmacèutica lleidatana, primera doctora en Farmàcia de l'Estat (m. 1973). 13 de febrer - Castelló de la Plana: Àngel Sánchez Gozalbo, escriptor valencià. 5 de març - Barcelona: Josep Maria de Sagarra, escriptor català. 17 de març, Tarragona: Domènec Guansé i Salesas, periodista, novel·lista i traductor català. 4 d'abril - Teresa de Cofrents: Vicenta Matalí Bayona, mestra, escriptora i política valenciana del segle xx, vinculada al valencianisme conservador i catòlic (m. 1983). 14 d'abril - Barcelona: Enric Casassas i Cantó, pedagog català. 2 de maig - Sabadell: Agustí Borgunyó i Garriga, músic català (m. 1967). 3 de maig - Barcelona: Miquel Llor i Forcada, escriptor català (m. 1966). 16 de maig - Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, escriptor català. 22 de maig - Barcelona: Carme Balmas i Guitart, pintora catalana (m. 1978). 31 de juliol - Sant Vicenç de Castellet: Marina Torres i Buxadé, actriu de cinema mut i de doblatge. 16 d'agost - Sabadell: Pere Monistrol i Masafret, fotògraf i futbolista català. 2 de juliol - Porrera: Carme Simó i Saco, mestra i pedagoga (m. 1982). 20 de juliol - Girona: Fidel Aguilar i Marcó, escultor català. 25 d'agost - Alberic, Ribera Alta: Leopold Magenti i Chelvi, compositor valencià. 7 de setembre - Kazan (gubèrnia de Kazan, Imperi Rus): Gala Dalí, dona i musa de Salvador Dalí (m. 1982). 10 de setembre - Dénia, Marina Alta: Maria Hervás Moncho, metgessa valenciana pionera (m. 1963). 20 d'octubre - Sabadell: Antoni Vila i Arrufat, pintor i gravador i muralista català. 24 de novembre - Barcelona: Josepa Fornés, actriu catalana de llarga trajectòria teatral. 15 de desembre - Santiago de Xile: Joaquim Zamacois i Soler, compositor i professor de música català. 16 de desembre - Olesa de Montserrat: Fèlix Figueras Aragay, primer alcalde d'Olesa de Montserrat, durant la Segona República Espanyola.
Resta del món 8 de gener, Praga: Lucia Moholy, fotògrafa d'origen austrohongarès, que documentà l'arquitectura i els productes de la Bauhaus (m. 1989). 25 de gener: Janko Alexy, pintor i escriptor eslovac. Hèlsinki: Aino Aalto, arquitecta i dissenyadora finesa pionera (m. 1949). 1 de febrer, Cape Elizabeth, EUA: John Ford, director i productor cinematogràfic. 2 de febrer, İstanbul: Safiye Ali, primera metgessa turca (m. 1952). 3 de febrer, Nova York, EUA: Norman Rockwell, il·lustrador, fotògraf i pintor nord-americà 5 de febrer, Belgrad, Regne de Sèrbia: Ksenija Atanasijević, primera dona filòsofa sèrbia i escriptora feminista primerenca. 10 de febrer: Londres, Anglaterra: Harold Macmillan, polític anglès, 65è Primer Ministre del Regne Unit 27 de febrer, París (França): Robert Siohan, compositor i director d'orquestra francès (m. 1985) 26 de març, Txernivtsí: Viorica Ursuleac, cantant d'òpera romanesa (m. 1985). 27 de març, Holmestrand: Christine Sagen Helgø, advocada i política noruega, alcaldessa de Stavanger. 15 d'abril, Chattanooga, Tennessee: Bessie Smith, cantant de blues (m. 1937). 17 d'abril, Kalinovka (Rússia): Nikita Serguéievitx Khrusxov, va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin (m. 1971). 20 d'abril, Le Vilar de Danha, Llenguadoc (França): Joseph Delteil, escriptor i poeta francès (m. 1978). 29 d'abril, Viena: Marietta Blau, física austríaca, especialista en la física de partícules. 1 de maig, París: Marthe Nespoulous, soprano francesa (m. 1962). 10 de maig, Bucarest: Elvire Popesco, actriu i directora d'escena romanesa i francesa (m. 1993). 11 de maig, Pittsburgh, Pennsilvània: Martha Graham, ballarina i coreògrafa estatunidenca, pionera de la dansa contemporània (m.1991). 27 de maig: Maryland: Dashiell Hammett, escriptor nord-americà. Courbevoie, Île-de-France: Louis-Ferdinand Céline, escriptor francès (m. 1961). 12 de juny, Almenar de Soria: Leonor Izquierdo, musa i efímera companya del poeta Antonio Machado (m. 1912). 16 de juny, El Caire, Egipte: Mahmud Taymur, escriptor egipci i estudiós de la llengua i literatura àrab. 23 de juny, White Lodge (Anglaterra): Eduard VIII del Regne Unit, rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, d'Irlanda i dels Dominis britànics d'ultramar, i emperador de l'Índia. Abdicà de la corona britànica per tal de poder-se casar amb la dues vegades divorciada Wallis Simpson (m. 1972). 1 de juliol, Buenos Aires, Argentina: Julio Irigoyen, guionista i director de cinema 5 de juliol, Madrid: Margarita Nelken, escriptora i política feminista (m. 1968). 7 de juliol, Santiago de Xile: Winétt de Rokha, poeta xilena (m. 1951). 13 de juliol, Florència: Luisa Banti, arqueòloga, historiadora de l'art i pedagoga italiana. 15 de juliol, Syracuse, Nova York: Thérèse Bonney, fotoperiodista, fotògrafa de guerra nord-americana (m. 1978). 20 de juliol, Saint-Nazaire: Odette du Puigaudeau, etnòloga i exploradora francesa. 2 d'agost, São Paulo: Bertha Lutz, naturalista, zoòloga, professora i pionera del feminisme a Brasil (m. 1976). 7 d'agost, Campanha: Maria Martins, escultora, dissenyadora, gravadora, pintora, escriptora i música brasilera (m. 1973). 28 d'agost, Graz (Âustria): Karl Böhm, director d'orquestra austríac (m. 1981). 10 de setembre, Ucraïna: Oleksandr Dovjenko, director de cinema. 22 de setembre, Schwarzenberg, Alemanya: Elisabeth Rethberg, cantant d'òpera de renom internacional (m. 1976). 17 d'octubre, Sant Sebastià: Blanquita Suárez, cupletista que triomfà al Paral·lel de Barcelona (m. 1983). 21 d'octubre, Kaunas, Lituània, Imperi Rus: Varvara Stepànova, artista russa, puntal del constructivista pictòric (m. 1958). 23 d'octubre, Glasgow: Belle Moore, nedadora escocesa que competí a començaments del (m. 1975). 13 de novembre, Nova Yorkː Nita Naldi, actriu de cinema mut molt popular als anys 20 (m. 1961). Damasc, Síria: Jamil Mardam Bey, polític i primer ministre de Síria. Nàpols: Elvira Andreani, cantant italiana.
Necrològiques Països Catalans 12 de gener - Scala Dei: Marià Rius i Montaner, empresari i polític català (n. 1838). 3 de maig - Barcelona: Glòria Bulbena i Reig, activista cultural catalana i escriptora. 31 d'octubre - Olot, Garrotxa: Joaquim Vayreda i Vila, pintor català (n. 1843).
Resta del món 4 de febrer - París (França): Adolphe Sax, músic belga, inventor del saxòfon. 6 de febrer - París, França: Maria Deraismes, autora i pionera francesa dels Drets de la Dona (n. 1828). 20 de març - Torí (Itàlia): Lajos Kossut, polític hongarès, president d'Hongria el 1849 (n. 1802) 11 de juny - Madrid, Federico de Madrazo, pintor espanyol (n. 1815). 20 de juny - Saint-Denis, la Réunion: Hilaire Gabriel Bridet, meteoròleg i militar francès. 23 de juny - Ville d'Avray, Illa de França: Marietta Alboni, contralt italiana (n.1926). 24 de juny - Lió (França): Marie François Sadi Carnot, enginyer, President de la República Francesa de 1887 a 1894 (n. 1837). 5 de juliol, Londres (Anglaterra): Sir Austen Henry Layard, viatger britànic, arqueòleg, dibuixant, col·leccionista, escriptor, polític i diplomàtic, conegut sobretot per les seves excavacions a Nimrud (n. 1817). 6 de juliol, Sydneyː Mina Wylie, nedadora australiana, medallista olímpica el 1912 (n. 1891).Hirst,Warwick "Wylie, Wilhemina (Mina) (1891–1984)" Australian Dictionary of Biography 14 d'agost - St Louis (Missouri): Virginia Minor, activista estatunidenca pel sufragi femení. 13 de setembre - París, França: Emmanuel Chabrier, compositor francès (n. 1841). 28 de setembre, París: David Kaltbrunner, geògraf 20 d'octubre - Crimea: Alexandre III, tsar de Rússia (1881-1894) (n. 1845). 21 d'octubre - Kaunas, Lituània: Varvara Stepànova, artista russa, puntal del constructivista pictòric soviètic (m. 1958). 21 de novembre - Barcelona: Santiago Salvador Franch, anarquista aragonès, conegut per haver llançat dos artefactes explosius contra l'audiència del Gran Teatre del Liceu (n. 1862). 3 de desembre - Upolu (Samoa): Robert Louis Stevenson, escriptor escocès (n. 1850). 7 de desembre - Guilly, França: Ferdinand de Lesseps, diplomàtic i empresari francès (n. 1805). 29 de desembre - Londres: Christina Rossetti, una de les poetes angleses més importants (n. 1830). 30 de desembre - Homer, Nova York (EUA): Amelia Bloomer, periodista i sufragista estatunidenca (n. 1818) 31 de desembre - Schöneberg: Maximiliane von Oriola, salonnière berlinesa (n. 1818). Nova York: Susan Fenimore Cooper, escriptora i naturalista estatunidenca (n. 1813).
Referències
1894