Lalbanès o albanésAlbanés en pronúncia occidental i albanès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil. (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és una llengua indoeuropea. És l'idioma oficial d'Albània i Kosovo i en total hi ha uns 7 milions de persones que el tenen com a llengua materna. També té parlants entre els arbëreshë d'Itàlia.
Dialectes miniatura|Extensió geogràfica de l'albanès|alt=Llocs on es parla l'Albanès Es divideix en tres dialectes: Tosc (Tosk) parlat al sud (Tirana), a Itàlia i a l'Epir (un 25% dels albanesos) Gheg, parlat al nord d'Albània (Shkodër, Mirditë), a Bar (Tivar), a Macedònia del Nord, de Leskovac a Ohrid, i a Kosovo (el 70% dels albanesos) Parlar de transició a Elbasan.
Característiques La llengua albanesa fou estandarditzada el 1909 i basada en el parlar d'Elbasan. A Kosovo i Macedònia del Nord parlen el gheg, però el 1974 decidiren unir la seva ortografia a l'albanesa.
L'albanès té 7 vocals, 29 consonants i dos dialectes principals. Els noms es declinen (amb els 5 casos més comuns, els del llatí). L'article es pot col·locar davant o darrere del nom flexionat. La morfologia del verb és força complexa. La majoria de paraules són planes, i es caracteritza per:
miniatura|Evolució de les parles albaneses Manté restes de l'il·líric, com mantua, mantia-mand, manze (esbarzer) i grössa-grresë (llima). L'alfabet consta de les lletres a, b, c (ts), ç (tx), d, dh (com la d intervocàlica catalana), e, ë (vocal neutra), f, g, gj (dy), h, i, j (y), k, l, ll (l velar), m, n, nj (ny), o, p, q (ty), r, rr, s, sh, t, th (th anglesa de thing), u, v, x (dz), xh (dj), y (u francesa), z i zh (j catalana). Les â, ê i î són nasals en gheg. El nom té tres gèneres i cinc casos. Un nom és unit a un genitiu o adjectiu per una partícula declinativa: mali i veriut (la muntanya del Nord), mali i bukur (la bella muntanya). El verb posseeix un imperfet, aorist, subjuntiu, optatiu, imperatiu, semipassiu i admiratiu. El tosk es diferencia per la substitució de les construccions d'infinitiu per construccions de subjuntiu, per l'absència de vocals nasals, per canviar ue, uem per ua, uar, i perquè de vegades transforma n en r. El sistema verbal té arcaismes, com la retenció d'actius distints, i finals personals mitjans, i canvia la vocal final del present e en o en la forma de passat, com el bàltic: mbledh (transitiu), mblidhet (intransitiu) o mblodha (passat, 1a persona del singular). Hi ha casos als noms, com bukë (pa) - buka (el pa) i als adjectius: një burrë i madh (un gran home) - dy burra te mëdhenj (dos grans homes). El verb té nombroses formes irregulars, amb insertacions de casos objectius: i – a dhashë librin atij (Jo li dono el llibre; literalment, li'l jo dono el llibre a ell).
Ortografia L'albanès s'ha escrit usant alfabets diversos des dels primers registres del . La història de l'ortografia de l'idioma albanès està estretament relacionada amb l'orientació cultural i el coneixement de determinades llengües estrangeres entre els escriptors albanesos.Lloshi, Xhevat. Rreth alfabetit të shqipes: me rastin e 100-vjetorit të Kongresit të Manastirit. Skopje–Pristina–Tirana: Logos-A, 2008, p. 12. Els primers registres escrits albanesos procedeixen de l'àrea de Gheg a partir de grafies basades en l'italià o el grec. Originàriament, el dialecte Tosk utilitzava l'alfabet grec i en canvi el dialecte Gheg, l'alfabet llatí. Ambdós dialectes també havien fet servir la versió del turc de l'alfabet àrab, l'alfabet ciríl·lic, i també alfabets creats expressament per a l'albanès. En aquest sentit, cal citar l'alfabet d'Elbasan, l'alfabet vithkuqi (creat per Naum Veqilharxhi al ), i altres alfabets com el de Todhri, el de Veso Bey i el de Jan Vellara (vegeu alfabets albanesos originals). Més concretament, els escriptors del nord d'Albània i sota la influència de l'Església catòlica van utilitzar l'alfabet llatí, i les del sud d'Albània i sota la influència de l'església ortodoxa grega, van emprar lletres gregues, mentre que altres a tot Albània i sota la influència de l'islam van usar lletres àrabs. Hi va haver intents inicials de crear un alfabet albanès original durant el període de 1750-1850. Aquests intents es van intensificar després de la Lliga de Prizren i van culminar amb el Congrés de Manastir on es reuniren els intel·lectuals albanesos del 14 al 22 de novembre de 1908, a Manastir (actual Bítola), per tal de decidir quin alfabet usar, i l'ortografia estandarditzada per a l'estàndard albanès. Així es va establir el llenguatge literari. L'alfabet triat i utilitzat des de llavors és l'alfabet llatí amb l'addició de les lletres <ë>, <ç>, i deu dígrafs: dh, th, xh, gj, nj, ng, ll, rr, zh i sh.
Segons Robert Elsie:
El segle que va de 1750 a 1850 va ser una època de gran diversitat ortogràfica a Albània. En aquest període, la llengua albanesa es va escriure en almenys deu alfabets diferents, segurament un rècord per a les llengües europees. (...) les diverses formes en què es va registrar aquesta antiga llengua balcànica, des dels primers documents fins a principis del (...) consisteixen en adaptacions dels alfabets llatí, grec, àrab i ciríl·lic i (el que és encara més interessant) una sèrie de sistemes d'escriptura inventats localment. La majoria dels darrers alfabets s'han oblidat i són desconeguts fins i tot per als mateixos albanesos.
Fonologia Vocals + Taula fonètica de les vocals Fonemes Escrit Pronunciació com a... i Igualada e bèstia a casa ë home o òpera y en francès, voiture u Urgell
Consonants + Taula de consonants segons l'IPA Labial Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar Glotal Oclusiva Africada Fricativa Nasal Aproximant Vibrant
+ Consonants de l'albanès (escriptura i pronunciació) Fonema (segons l'IPA) Escrit Pronunciació com a... p Pallars b Bossòst t Tarragona d Dinamarca q semblant a l'anglès hoear o al grec kiri gj semblant a l'anglès diou o al grec gia k Canet, Jonquera g Gósol, Figueres c potser x dotze ç cotxe xh metge th en anglès, thing; en castellà, zapato, en grec Athina dh en anglès this, en grec Rodhos f Figueres v en català eivissenc, vint s Sabadell z pinzell sh xocolata zh Girona, pujada h en anglès, hat m Manresa n Noguera nj Canyelles l lògica j hiena ll ela velaritzada, com en català núvol rr ferro (el contrast entre rr i r és com en català) r cara
Hi ha una tendència en el parlar a confondre les oclusives palatals amb les africades palatals corresponents, és a dir: q [c] amb ç [tʃ], i per altra part gj [ɟ] amb xh [dʒ].
Història És considerada parla indoeuropea des del 1854 per Franz Bopp. L'albanès s'escriu des del , alternant diferents alfabets (incloent-ne un de propi). A l'actualitat usa l'alfabet llatí. Al se'n va frenar l'ús per la invasió turca, però es va reprendre al .
Vegeu també Literatura albanesa
Referències