Advanced Micro Devices, Inc. (AMD) () és una empresa multinacional americana de semiconductors amb seu a Santa Clara (Califòrnia). Desenvolupa unitats centrals de processament (CPU), unitats de processament gràfic (GPU), matrius de portes programables in situ (FPGA), SoC i components informàtics d'alt rendiment. AMD serveix a una àmplia gamma de mercats i de consum, incloent ordinadors personals (PC), jocs, centres de dades i sistemes integrats.
L'empresa també produeix memòries flash, plaques mare i una varietat dels components usats a l'electrònica de consum. L'empresa és un proveïdor important de microprocessadors (xips d'ordinador).miniatura|Un dels principals centres de producció de processadors AMD a Dresden, Alemanya. AMD és la segona companyia mundial productora de microprocessadors x86 (després d'Intel) i un dels més importants fabricants de memòria flaix i altres dispositius semiconductors. AMD és l'únic competidor significatiu d'Intel pel que fa a CPU x86 per a ordinadors. Junts copen un 99,1% del mercat (Intel un 80,3% i AMD el 18,8%) segons un estudi pel tercer trimestre de l'any 2011."AMD Gains Market Share over Intel" infoworld.com Des que va adquirir ATI l'any 2006 és un dels productors principals de processadors gràfics (GPU) i conjuntament amb Nvidia controlen pràcticament la totalitat del mercat.
AMD és més conegut pels microprocessadors AMD Fusion, Athlon, Opteron, Turion 64, Sempron, i línies Duron de processadors compatibles amb x86.
Història Història de l'empresa Advanced Micro Devices era formalment incorporat en 1 de maig de 1969, per Jerry Sanders, juntament amb altres set col·legues provinents de Fairchild Semiconductor. Sanders, un enginyer elèctric que era el director de màrqueting a Fairchild, com també va passar amb altres executius de Fairchild, es va sentir frustrat per la creixent manca de suport, oportunitats i manca de flexibilitat dins de l'empresa, i per això va decidir iniciar la seva pròpia empresa de semiconductors.
AMD va començar per ser un fabricant alternatiu i millorar productes existents, especialment xips lògics, fent-los més eficients i més ràpids. El 1970 va llançar els primers dissenys propis, primer el Am9300, un registre de desplaçament de 4 bits amb entrada sèrie i paral·lel; poc després el Am2501, un comptador reversible de 4 bits i el Am2505, un multiplicador paral·lel de 2x4 bits, uns nous components amb els quals la nova companyia va assolir molt èxit. Com plus l'empresa va afegir un exhaustiu control de qualitat a la seva línia de producció de tots els seus productes, i també va oferir qualitat amb especificacions militars. L'augment de clients va propiciar l'ampliació de l'empresa, inaugural una planta d'assemblatge a Malàisia i al mateix temps que augmentava la seva capacitat de producció a Sunnyvale. Al seu cinquè any, AMD fabricava més que 200 productes i va tenir uns 25.5 M$ de vendes anuals. miniatura|Primer Processador d'AMD 8080 (AMD AM9080ADC / C8080A), 1977
El 1971 Intel hi havia creat el primer microprocessador, el 4004 de 4-bit i el 1974 el 8080 de 8 bits. El 1975, AMD va entrar el mercat de microprocessador amb l'Am9080, clonat del 8080 mitjançant l'enginyeria inversa. i posteriorment l'Am2900 un processador de dos bits bit-slice, una tecnologia que permet expandir de dos en dos el nombre de bits del processador. Quan Intel va començar a instal·lar microcodi als seus microprocessadors el 1976, va establir a un acord de llicència creuat amb AMD, que permetia a AMD utilitzar el microcodi als seus microprocessadors i perifèrics, acord que es va estendre fins al 1976.
Malgrat la recessió dins 1974 i 1975, AMD va acréixer el seu negoci a $168 milions.
El principi de la nova dècada la informàtica va veure un gran creixement amb els computadors personals, amb el que AMD en va sortir molt reforçada provocant un creixement explosiu amb alternatives d'alta qualitat de processador x86. Per servir la forta demanda, AMD va augmentar els espais de fabricació i la inversió en recerca i desenvolupament. L'empresa també introduïa els estàndards INT.STD.1000 de qualitat de fabricació, els més alts a la indústria del temps.
A la dècada dels noranta, per oferir més solucions diverses als seus clients, l'empresa va ampliar el seu mercat amb els dispositius de lògica programable, dispositius mòdems, i microprocessadors compatibles amb els 386 d'Intel. Després una llarga batalla legal, va trencar el monopoli d'Intel amb Am386 un processador del qual va vendre més d'un milió d'unitats. Dins 1993 el va llançar la seva nova generació de processadors amb els Am486 processadors, permetent-se clients noves oportunitats i estalvis de costos. L'any 2000 va veure un altre canvi notable, amb un nou president i CEO, Dr. Hector Ruiz. La seva expertesa en tecnologies de procés i de mercat van posar AMD en una posició de la força quan l'economia es va alentir i produir l'explosió de bombolla tecnològica.
Per a resistir l'embat, el 2002 el Dr. Ruiz va anunciar una nova filosofia de negoci, el “model empresarial connectat,” basat en la selecció i aliances entre empreses i clients, i relacions entre cadascú d'ells. Dins d'aquest context, AMD va obrir un centre de desenvolupador per contribuir al desenvolupament més accelerat dels seuse socis, i agilitzar els processos de validació pels productes construïts amb tecnologia AMD. També va iniciar acords de col·laboració amb la Xina en el camp de l'educació, per desenvolupar AMD tecnologia-PC per recolzar i assistir educadors i alumnes a la Xina.
L'any 2003 va fer un altre gran pas per AMD: establí una primera solució per estendre l'estàndard x86 a informàtica de 64 bits. El processador AMD Opteron proporciona als seus clients amb actuació més gran, va simplificar informàtica de 64 bits i va resultar a una aliança revolucionària amb Sun Microsystems.
Acords amb Intel La història amb Intel i AMD comença l'any 1977. Intel amenaça AMD de demandar la companyia per l'ús no autoritzat que AMD feia de l'EPROM, la qual va ser disseny de Intel. A causa d'aquesta amenaça, AMD i Intel van aconseguir arribar a un acord pel qual AMD li pagava a Intel per les EPROM que usava, i li donava uns reconeixements a Intel pels descobriments efectuats gràcies a les EPROM, a canvi, Intel donaria a AMD uns segons drets per als xips processadors de 8 bits “8085”, així com drets per als anomenats “microcodes”. Aquest acord no va durar més enllà d'un any perquè Intel no va donar drets immediats a AMD pels processadors de 16 bits “8086” que va començar a desenvolupar. Principis de la dècada de 1980: IBM opta per l'anomenada arquitectura x86 de xips d'Intel i el sistema operatiu de programari DOS construït per Microsoft. Per evitar la dependència excessiva d'Intel com a únic procès de xips, IBM demana que Intel el trobi com a segon proveïdor. 1982: Intel i AMD signen un acord d'intercanvi tecnològic fent que AMD sigui un segon proveïdor. L'acord permet a AMD accedir a l'anomenada tecnologia de xips de segona generació d'Intel. 1984: Intel busca fer-ho sol amb les fitxes de "386" de tercera generació utilitzant les tàctiques que afirma AMD que formaven part d'un "pla secret" per crear un monopoli de PC. 1991: AMD envia una denúncia antimonopoli al nord de Califòrnia afirmant que Intel participa en actes il·lícits dissenyats per garantir i mantenir el monopoli. 1992: un tribunal regeix contra Intel i atorga AMD $ 10 milions més una llicència lliure de drets per a qualsevol patent d'Intel que s'utilitzi en el mateix processador de 386. 1995: AMD posa en dubte totes les disputes legals pendents amb Intel en un acord que dona a AMD un interès compartit en el disseny de xips x86, que es manté fins avui l'arquitectura bàsica dels xips per fer ordinadors personals. 1999: obligat per l'acord de 1995 per desenvolupar la seva pròpia manera d'implementar dissenys x86, AMD crea la seva pròpia versió del x86, el xip Athlon. 2000 - AMD es queixa a la Comissió Europea que Intel està infringint les lleis europees contra la competència mitjançant programes de màrqueting "abusius". AMD utilitza mitjans legals per intentar accedir als documents produïts en un altre cas antimonopoli d'Intel, aquest presentat per Intergraph. El cas Intergraph és finalment resolt. 2004: la Comissió de Comerç Just del Japó (JFTC) ataca les oficines de Intel al Japó a la recerca de documents. Intel coopera amb la investigació, però no està d'acord amb el resultat. Els funcionaris de JFTC troben que la unitat japonesa d'Intel va sufocar la competència oferint descomptes a cinc fabricants de PC japonesos: Fujitsu, Hitachi, NEC, Sony i Toshiba, que van acordar no comprar ni limitar les seves compres de xips fabricats per AMD i Transmeta. 2005 - AMD envia una demanda antimonopoli contra Intel a la cort de districte dels EUA a Delaware. La queixa de 48 pàgines al·lega en detall que Intel ha mantingut il·legalment el seu monopoli en el mercat del microprocessador x86 mitjançant la coacció dels clients de tot el món de tractar amb AMD. Intel i NVIDIA no es porten bé des del 2009, quan van començar a denunciar-se pels xips nForce. A partir dels i7, NVIDIA no vol oferir més aquestes gràfiques, i va permetre a Intel fabricar les seves a canvi de donar-los 1.500 milions de dòlars durant sis anys. Aquest acord va acabar fa una mica més d'un any, i finalment Intel pot equipar la gràfica que vulgui en els seus processadors. A causa d'això, AMD i Intel s'uneixen al 2017 i creen el nou xip sèrie H d'alt rendiment per a portàtils, fent una unió entre la portabilitat que té AMD i la potència de Intel.
Adquisició de ATI El 24 de juliol de 2006 AMD va anunciar l'adquisició d'ATI technologies per un total de $5400 milions completant la transacció el 25 d'octubre de 2006. Amb això AMD es reestructurà com l'única empresa en el món que proveeix un ventall de solucions en totes les branques de microprocessadors, targetes gràfiques i chipsets. També es converteix en el productor més gran mundial de xips per a TV, consoles i telefonia mòbil en el món.
L'octubre de 2008, AMD va anunciar plans per a escindir les operacions de fabricació en forma d'una empresa conjunta amb Advanced Technology Investment Co., una companyia d'inversions formada pel govern d'Abu Dhabi. La nova empresa es diu GlobalFoundries Inc. L'associació i l'escissió van donar a AMD una injecció d'efectiu que li van permetre centrar-se únicament en el disseny de xips.
El 30 d'agost de 2010 AMD va anunciar que canviaria el nom la marca ATI per AMD als xips gràfics per ajudar a impulsar la marca.
Productes GPU ATI abans de l'adquisició d'AMD Lee Ka Lau, Francis Lau, Benny Lau i Kwok Yuen Ho van fundar ATI el 1985 com a Array Technology Inc. Treballant principalment en el camp OEM, ATI va produir targetes gràfiques integrades per a fabricants de PC com IBM i Commodore. El 1987, ATI es va convertir en un minorista independent de targetes gràfiques, introduint les línies de productes de la targeta EGA Wonder i VGA Wonder aquest any. A principis dels anys noranta van llançar productes capaços de processar gràfics sense la CPU: el maig de 1991, el Mach8, el 1992 el Mach32, que oferia una amplada de banda millorada i una acceleració de la interfície gràfica. ATI Technologies Inc. es va fer pública el 1993, amb accions cotitzades al NASDAQ i a la Borsa de Toronto.
El 1994, l'accelerador Mach64 va debutar, alimentant els Xpression gràfics i els gràfics Pro Turbo, oferint suport de maquinari per a la conversió d'espais de color YUV-a-RGB, a més del zoom del maquinari; primeres tècniques d'acceleració de vídeo basades en maquinari.