Els Llanos o Los Llanos - en català traduïble com "les planes" - són unes extenses praderies o sabanes tropicals que es troben a l'est dels Andes, al nord-oest d'Amèrica del Sud (en territoris administrats per Colòmbia i Veneçuela).
Aquesta sabana és una ecoregió i no es deu a condicions climàtiques de poca pluja, sinó del sòl que presenta a poca fondària una capa gairebé impermeable de roca que, en general, no deixa que hi creixin els arbres. El riu principal n'és l'Orinoco, que forma frontera entre Colòmbia i Veneçuela. És una plana baixa, per sota dels 200 m d'altitud i molt uniforme. S'estén durant 1.200-1.300 km de llargada.
És molt poc poblada, amb una densitat de població d'1 h/km². Les ciutats més importants són Ciudad Bolívar i Calabozo. La ramaderia és l'activitat més destacada. Hi ha conreus de cotó, tabac, blat de moro i cafè.
Divisió políticoadministrativa Els Llanos formen part del territori de Colòmbia i Veneçuela. A Colòmbia conforma la regió de la Orinoquía i se'ls dona el nom de Llanos Orientales, Orinoquía, Los Llanos o El Llano.
La divisió polític-administrativa és:
Colòmbia miniatura|277x277px|Els Llanos Orientals a Colòmbia.
miniatura|279x279px|Departaments dels Llanos Orientals.
Quatre departaments de Colòmbia abasten gairebé la totalitat de la Orinoquía o Llanos Orientals: Arauca, Casanare, Vichada i Meta; en algunes parts, els Llanos s'estenen més enllà del riu Guaviare fins als departaments del Guainía i Guaviare, si bé els territoris d'aquests departaments són majoritàriament amazònics.
Encara que els Llanos Orientals són una extensa regió de 254.335 km², abasta el 28% de l'àrea de Colòmbia i el 40,36% del territori del Llano, es troben bastant deshabitats. Gairebé la meitat dels seus pobladors habita a Villavicencio, la ciutat més important de la regió. Els departaments i ciutats més importants del Llano, de nord a sud, són:
15px|frameless Arauca Arauca - Capital del departament homònim, amb 101.658 habitants (87.121 en l'àrea urbana). Saravena - Important centre petrolier de l'Arauca, 65.754 habitants (49.334 en l'àrea urbana). Tame - Tercera ciutat important de l'Arauca, té 54.772 habitants (31.660 en l'àrea urbana). miniatura|281x281px|Pont Internacional José Antonio Páez sobre el Riu Arauca
15px|frameless Casanare Yopal - Capital departamental del Casanare, amb 196.758 habitants (170.493 en l'àrea urbana). Aguazul - Important municipi petrolier del Casanare, té 41.758 habitants (31.125 en l'àrea urbana). Paz de Ariporo - El municipi que compta amb el major herd ramader de Casanare, posseeix 41.591 habitants (28.941 en l'àrea urbana). Villanueva - Municipi que es troba sobre el marge del riu Meta, té 40.816 habitants (31.063 en l'àrea urbana). Tauramena - Municipi petrolier on està el pou de Cusiana, té 27.184 habitants (17.622 en l'àrea urbana). Orocué - Antic port del Llano, en aquest municipi es desenvolupa la novel·la La Vorágine, té 14.280 habitants (6.769 en l'àrea urbana).
miniatura|281x281px|Riu Unete, Aguazul, Casanare15px|frameless Meta Villavicencio - Capital del departament del Meta, és la ciutat més important de la Orinoquía a més de ser punt estratègic ja que comunica la capital del país amb els Llanos. Compta amb uns 593.273 habitants (545.528 en l'àrea urbana). Acacías - A uns 25 km de Villavicencio, té 97.925 habitants (73.998 en l'àrea urbana). Granada - A 80 km de Villavicencio, és la segona ciutat més turística del Meta i la capital de la regió de l'Ariari. Posseeix 77.074 habitants (64.456 en l'àrea urbana). Puerto Gaitán - Port sobre el riu Meta i municipi petrolífer del departament, amb 46.689 habitants (22.921 en l'àrea urbana). San Martín de los Llanos - Un dels municipis més antics del país, fundat en 1585. Té 30.310 habitants (21.831 en l'àrea urbana). Puerto López - Port sobre el riu Meta i municipi petrolífer del Meta. Prop d'aquesta població es troba el centre geogràfic de Colòmbia. Té 33.955 habitants (20.541 en l'àrea urbana).miniatura|279x279px|Monument a les Arpes a Villavicencio Meta
15px|frameless Vichada Puerto Carreño - Capital departamental del Vichada. La seva població ascendeix a 22.963 habitants (17.605 en l'àrea urbana). Cumaribo - Municipi més extens dels Llanos. Té una població de 80.837 habitants.alt=Depressió lleu en la terra on s'allotja l'aigua en època de pluja|miniatura|"Bajo" a La Primavera, Vichada.|280x280px miniatura|280x280px|Morichal en La Primavera, Vichada
Veneçuela El territori dels Llanos veneçolans és una vasta plana amb gran varietat d'espècies, tant vegetals com animals, que convergeixen en una superfície de 375.787 km2, sent el 59.64% del territori del Llano, les quals limiten al nord amb la serralada de la costa, a l'oest amb la regió andina i la davantera colombo – veneçolana; al sud limita amb l'imponent riu Orinoco, i a l'est amb l'estat Anzoátegui i la part oriental del país miniatura|281x281px|Hato La Fe, Llanos de l'Estat Guárico. miniatura|284x284px|Vídeo que mostra la naturalesa del Llano i la seva cultura. miniatura|Guanarito, Estat Portuguesa.|283x283px miniatura|Cavalls de feina a l'Estat Portuguesa.|281x281px En el territori veneçolà, el Llano està conformat pels estats Apure, Barinas, excepte els municipis Cruz Paredes i Bolívar, Portuguesa, Cojedes i Guárico, i bona part dels estats Anzoátegui i Monagas. El Llano veneçolà concentra el 14% dels habitants del país. A Veneçuela el Llano es divideix en tres subregions:
Llanos occidentals: Conformat pels estats Apure, Barinas i Portuguesa, són els que més comunament se solen identificar amb els Llanos veneçolans. Llanos centrals: Aquesta regió llanera està situada en els estats Guárico i Cojedes, en el centre del país. Llanos orientals: El conformen bona part dels estats Anzoátegui i Monagas.
Dels 24 estats de Veneçuela set són del Llano:
15px|frameless Apure San Fernando de Apure - Capital de l'estat, amb 152.000 habitants (cens 2009). Guasdualito - Capital del Districte Alt Apure, amb 120.000 habitants (cens 2009). Elorza - Capital del municipi Rómulo Gallegos, té aprox. 22.000 habitants. Ciudad Sucre - Inaugurada durant la presidència de Rafael Caldera, aprox. 10.000 habitants.
15px|frameless Barinas Barinas - Capital de l'estat, amb 263.272 habitants (projeccions de població de 2009). Socopó - aproximadament 75.000 habitants. Santa Bárbara - aproximadament 65.000 habitants.
15px|frameless Portuguesa Guanare - Capital de l'estat, amb 195.928 habitants en 2009. Acarigua - Araure, conurbació amb més de 460.000 habitants en 2010.
15px|frameless Cojedes Sant Carles - Capital de l'estat, amb 113.957 habitants 2019. Tinaquillo - Tenia 113.584 habitants en 2019. Tinaco - Amb 30.300 habitants en 2019. El Baúl - 25.000 habitants en 2021. El Pao - 14.507 habitants en 2021.
15px|frameless Guárico Calabozo - Amb 160.477 habitants en 2024, Valle de la Pascua - Amb 131.494 habitants en 2024. Camaguán - 39.232 habitants en 2024. Zaraza - 78.642 habitants en 2024. El Sombrero - 27.664 habitants en 2024. Tucupido - 30.938 habitants en 2024. Guardatinajas - 6.938 habitants en 2024.
15px|frameless Anzoátegui El Tigre - 147.800 habitants en 2019. Anaco - 137.172 habitants en 2024. San José de Guanipa - 64.016 habitants en 2019. Pariaguán - 69.618 habitants en 2011. Cantaura - 89.189 habitants en 2019.
15px|frameless Monagas Maturín - Capital de l'estat, amb 504.649 habitants en 2024. Punta de Mata - 52.122 habitants en 2024. Temblador - Capital del municipi Libertador i cruïlla als altres municipis del Sud d'aquest estat, amb 37.804 habitants en 2024.
Geologia esquerra|321px|miniatura|Els Llanos Orientals a Colòmbia. A Amèrica del Sud, la sabana ocupa unes 269 milions d'hectàrees. La majoria (76%) correspon als cerrados del Brasil però un 11% (28 milions ha) el formen els Llanos de Veneçuela i un 6% els Llanos de Colòmbia.Blydenstein, 1967; Rippstein et al. 2001 Es troben a les coordenades de latituds 3° a 10° N i longituds de 62° a 74° W. És una ecoregió relativament jove, potser de menys de 10.000 anys d'antiguitat, i desenvolupada en un geosinclinal entre l'altiplà de la Guaiana i els Andes. Aquesta conca havia estat reblerta de sediments en el terciari.
La pluviometria total anual és màxima al sud-oest amb 2.500 litres, al centre de la conca és de 1.200-1.600 i al nord-est de 800-1.200 mm. El 95% de la pluja cau entre abril i novembre, amb més de 400 litres cada mes entre juny i juliol. L'estació seca dura de 3 a 5 mesos, entre desembre i abril, amb menys de 50 litres de mitjana mensual. És per això que el territori passa d'estar inundat a completament sec. La temperatura mitjana anual és de 27 °C, que varien només 2 °C en la variació diària, com és propi dels tròpics, que va de 13 a 17 °C.
Els sòls són poc fèrtils. Un horitzó del sòl cimentat amb ferro afecta la percolació de l'aigua i fa difícil que s'hi estableixin arbres.Foldats i Rutkis, 1975; San José i Fariñas, 1983. A les zones que s'inunden estacionalment els sòls són més rics en matèria orgànica i tenen més llim.
Clima L'ecoregió té un clima de sabana tropical. Les precipitacions són molt estacionals, amb una temporada de pluges de maig a novembre i una estació seca entre desembre i abril.
Els mesos més plujosos solen ser el juny i el juliol. Quan plou la plana s'inunda fins a un metre sota l'aigua; hi viuen una setantena d'aus, entre aquestes l'ibis escarlata. Les precipitacions varien a tota l'ecoregió, des de fins a 2.500 mm a l'any al sud-oest, de 1200 a 1600 mm a l'estat d'Apure i de 800 a 1200 mm a l'any als Llanos de l'estat de Monagas al nord-est. La temperatura mitjana anual és de 27 ° C i la temperatura mitjana mensual varia poc durant tot l'any; els mesos de temperatura més baixa (juny, juliol, desembre i gener) són només 2º més frescos que els mesos més calorosos.
Flora miniatura|Els Llanos a Veneçuela. Segons la classificació d'Holdridge, la zona dels Llanos hauria d'estar coberta per un bosc tropical caducifoli sec, però el que hi domina és la sabana de 10 diversos tipus. L'alçada de les herbes és de 30-100 cm i les motes estan separades de 10 a 30 cm. Hi ha unes 285 espècies d'angiospermes pertanyents a 55 famílies.San José i Montes (1989) Les comunitats vegetals dels Llanos inclouen pasturatges oberts, sabanes amb arbres dispersos o grups d'arbres, i petites àrees de bosc, típicament boscos de galeria al llarg de rius i rierols. Existeixen pasturatges i sabanes inundables estacionalment (pla baix) i pasturatges i sabanes que romanen secs durant tot l'any (pla alt). En la sabana típica de Trachypogon spp., les espècies característiques són Trachypogon plumosus, T. vestitus, Axonopus canescens, A. anceps, Andropogon selloanus, diverses espècies del gènere Aristida, Leptocoryphium lanatum, Paspalum carinatum, Sporobolus indicus, S. cubensis, ciperàcies dels gèneres Rhynchospora i Bulbostylis, i moltes fabàcies dels gèneres Mimosa, Cassia, Desmodium, Eriosema, Galactia, Indigofera, Phaseolus, Stylosanthes, Tephrosia, i Zornia. Arbres dispersos com el "manteco" (Byrsonima crassifolia) i el "chaparro" (Curatella americana) són poc freqüents, com també el "alcornoque" (Bodwichia virgilioides). Hi són freqüents grups d'arbres que ocupen zones de fins a una hectàrea, es consideren romanents d'un antic bosc sec, potser destruïts pels humans.
Durant la temporada de pluges, de maig a octubre, parts dels Llanos poden inundar-se fins a un metre. Això converteix algunes sabanes i pasturatges en aiguamolls temporals, comparables al Pantanal de Sud-amèrica central. Aquestes inundacions també creen hàbitat per a ocells aquàtics i altres animals silvestres. Aquests pasturatges i sabanes inundables estacionalment, coneguts com a pla baix, solen tenir sòls més rics. Es caracteritzen per la gramínia Paspalum fasciculatum. Entre els arbres es troben la palmera Copernicia tectorum i espècies de bosc de galeria.