Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Esdeveniments Països Catalans 9 de febrer, La Jonquera: amb el pretext d'atacar Portugal, d'acord amb el Tractat de Fontainebleau, sota les ordres del general Duhesme, entren a Catalunya les primeres tropes franceses (preludi de la Guerra del Francès). 28 de febrer, Barcelona: les tropes franceses hi ocupen per sorpresa la Ciutadella i el castell de Montjuïc. 23 de maig, València: s'hi esdevé una revolta contra l'ocupació francesa. 6 de juny, el Bruc: s'hi esdevé el primer combat del Bruc, que es converteix en la primera victòria popular contra l'ocupació francesa (gràcies a la intervenció, segons hom explica, del timbaler del Bruc). 14 de juny, el Bruc (l'Anoia): el sometent català guanya la segona batalla del Bruc a la guerra del Francès contra l'exèrcit napoleònic. 16 de juny - Montgat (Maresme): l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Montgat de 1808 durant la guerra del Francès. 20 de juny - Girona: l'exèrcit espanyol guanya el primer setge de Girona de 1808 i l'exèrcit napoleònic es retira durant la guerra del Francès. 16 d'agost - Girona: l'exèrcit napoleònic es retira del segon setge de Girona de 1808 després de la defensa dels catalans durant la guerra del Francès. 2 de setembre a 17 de desembre. Bloqueig de Barcelona: intent de reconquesta de la ciutat, per part de les tropes espanyoles, que acaba amb victòria francesa. 5 de desembre - Roses (Alt Empordà): l'exèrcit napoleònic va ocupar el poble al final del setge de Roses, quan els defensors van rendir-lo en el marc de la guerra del Francès. 16 de desembre. Batalla de Llinars: el VII cos de l'exèrcit francès, comandat pel general Saint-Cyr, venç les tropes espanyoles del general Vives a Llinars del Vallès. 21 de desembre. Batalla de Molins de Rei: després de trencar el bloqueig de Barcelona, el general Saint-Cyr derrota les tropes del bàndol patriòtic reagrupades en la línia del Llobregat. Deixa de publicar-se lAlmanak mercantil
Resta del món 1 de gener - Estats Units: Es prohibeix la importació d'esclaus als Estats Units, ja que es fa efectiva la Act Prohibiting Importation of Slaves (Llei de prohibició de la importació d'esclaus).Joseph R. Conlin, The American Past: A Survey of American History (Cengage Learning, 2008) 18 - 19 de març - Aranjuez (Comunitat de Madrid): es produeix el motí d'Aranjuez, una revolta popular contra Carles IV d'Espanya que possibilitat la proclamació com a nou rei de Ferran VII d'Espanya durant l'ocupació francesa del país. 2 de maig, Madrid, Espanya: s'hi produeix un aixecament popular contra les forces napoleòniques ocupants que desencadena la Guerra del Francès. El mateix dia els alcaldes de Móstoles signen el ban dels alcaldes de Móstoles. 7 de juny, Espanya: L'exèrcit francès comandat per Pierre-Antoine Dupont de l'Étang venç a les forces espanyoles i entra en la província de Còrdova, on duu a terme un brutal i sanguinari saqueig de la ciutat després de guanyar la batalla del Pont d'Alcolea. 6 de juliol, Baiona, França: Napoleó fa proclamar rei d'Espanya son germà Josep, per l'Estatut de Baiona. 19 de juliol - Bailèn (Província de Badajoz, Extremadura): l'exèrcit espanyol guanya la batalla de Bailèn contra l'exèrcit napoleònic a la guerra del Francès. 10 de novembre - Gamonal (Província de Burgos, Castella i Lleó): després de guanyar en la batalla de Gamonal Napoleó Bonaparte va fer de Burgos la seva capital fins a ocupar Madrid durant la Guerra del Francès. 23 de novembre, Navarra: els espanyols perden la Batalla de Tudela enfrontament bèl·lic de la Guerra del Francès, davant de les tropes franceses prop de la ciutat de Tudela. 1 de desembre - Finlàndia: el tsar Alexandre I de Rússia proclama que Finlàndia, que era part de Suècia, passa a ser de Rússia.Edward C. Thaden, Russia's Western Borderlands, 1710-1870 (Princeton University Press, 2014) p85 Prohibició d'importar esclaus als Estats Units. An Act to Prohibit the Importation of Slaves into any Port or Place Within the Jurisdiction of the United States, From and After the First Day of January, in the Year of our Lord One Thousand Eight Hundred and Eight Inici de la Guerra de Finlàndia entre Rússia i Suècia pel control de Finlàndia (febrer 1808 a setembre 1809). 45 de desembre - sud-oest de l'oceà Pacífic: en un període de 14 dies abans o després d'aquesta data es produeix una erupció volcànica que afecta el clima global
Naixements Països Catalans 28 de gener: Vilanova i la Geltrú (Garraf): Manuel de Cabanyes i Ballester, poeta preromàntic en llengua castellana.
Resta del món 21 de gener: Juan Crisóstomo Torrico, president del Perú (m. 1875). 24 de març, París: Maria Malibran, compositora i cantant d'òpera d'una fama i renom inaudits en la seva època. (m. 1836). 20 d'abril: París, Primera República Francesa: Napoleó III, darrer rei de França (m. 1873). 15 de maig, Limerick (Irlanda): Michael William Balfe, baríton i compositor irlandès (m. 1870). 18 de maig: Venancio Flores, president de l'Uruguai (m. 1868). 22 de maig: Gérard de Nerval, poeta francés (m. 1855). 3 de juny - Kentucky: Jefferson Davis, un polític sudista, primer i únic president dels Estats Confederats d'Amèrica (m. 1889). 5 de juny - Aarau Emil Zschokke, eclesiàstic i escriptor suís. 13 de juliol- Sully (Saona i Loira) (França): Patrice de Mac Mahon, mariscal de França i primer President de la República francesa (m. 1893). 6 de setembre - Guetna (Algèria): Abd al-Kader, emir, líder de la resistència algerina davant la colonització francesa. 29 de desembre: Raleigh, Carolina del Nord (EUA):Andrew Johnson, sastre, 17è president dels Estats Units (m. 1875). Brian: Gabriel Gauthier, organista.
Necrològiques Països Catalans 11 de desembre: Miquel Gaietà Soler, ministre il·lustrat de Carles IV d'Espanya, és assassinat a Malagón.
Resta del món 17 de març: París: Anna Heinel, ballarina alemanya de carrera brillant a París i a Londres (n. 1753). 2 de maig Madrid: Luis Daoíz y Torres i Pedro Velarde y Santillán, militars espanyols, destacats per la seva participació en l'aixecament del 2 de maig de 1808 de la Guerra del Francès. Einsenstad: Alois Luigi Tomasini, músic. 22 de maig, Westminster (Anglaterra): Edmund Ayrton, organista i compositor anglès (n. 1734). 5 de setembre: Louis-Pierre Anquetil, historiador francès.
Referències