J-Pop és l'abreviatura de Japanese pop i es refereix a la música popular japónesa, que va entrar al corrent musical principal del Japó a la dècada dels noranta. Dècada de 1960 pop i música rock van substituir kayōkyoku ("Lyric Singing Music", un terme per a la música popular japonesa des dels anys vint fins als vuitanta) a l'escena musical japonesa. La paraula J-pop va ser encunyada per una estació de ràdio, J-WAVE i indica que és un música diferent de la música tradicional.

Bandes de rock japonès com Happy End van fusionar the Beatles i el rock a l'estil Beach Boys amb la música japonesa als anys 60Dècada de 1970. País japonès va tenir popularitat durant la popularitat internacional de Westerns a la dècada de 1960també 1970, i encara té atractiu a causa del treball de músics com Charlie Nagatani i Tomi Fujiyama, juntament amb llocs com Little Texas a Tòquio. El hip hop japonès es va convertir en corrent amb el productor Nujabes i el seu treball a Samurai Champloo. La cultura pop japonesa es veu sovint amb anime al hip hop. Altres tendències de la música japonesa inclouen J-Euro a principis de la dècada de 1990, és a dir, Namie Amuro, A més, la música llatina, la CCM i la música gospel tenen escenes dins del J-pop.

A finals dels anys 2000 i inicis dels 2010s, la música a la animació japonesa, com les veus (Seiyū) i les cançons image song, van ser de importancia pel gènere. Al 2007, després que es desenvolupés el sample de l'actriu de veu Saki Fujita, Vocaloid i Hatsune Miku van ser llançats, i moltes de les cançons de Hatsune Miku es varen mostrar a la pàgina Nico Nico Douga.

El J-pop és un terme que en la pràctica agrupa (de vegades erròniament) molts gèneres musicals diferents del Japó, incloent música pop, rock, dance i soul. Al Japó, el terme és usat per a distingir els estils musicals moderns de la música clàssica o tradicional Enka.

A l'àrea de Nagoya, el terme Z-pop és usat per a les cançons populars d'aquesta zona. Algunes cançons Enka, com aquelles interpretades per Miyuki Nakajima i Anzen Chitai cauen en ambdós tipus, al Enka i J-pop, i poden o no ser inclosos en ambdós. És típic veure botigues de música al Japó que classifiquen la música en les categories J-pop, Enka, clàssica i Anglès/internacional.

Exemples dels músics AKB48 Arashi Ayumi Hamasaki Berryz Kobo Cute (°C-ute) Candies Kyary Pamyu Pamyu Momoiro Clover Z Morning Musume Perfume S/mileage F5ve

Galeria

Referències

Vegeu també Llista d'artistes J-pop

Categoria:Gèneres de música pop Categoria:Música del Japó