La bandera d'Europa és la bandera i l'emblema del Consell d'Europa (CdE) i la Unió Europea (UE),Ambdues organitzacions l'anomenen «bandera d'Europa» o «bandera europea» en referència al continent sencer, però no té cap validesa legal més enllà del seu ús pel CdE. A vegades rep el nom de «bandera de la Unió Europea», ignorant-ne la relació amb el CdE, però mai no es fa servir el nom de «bandera del Consell d'Europa». que també s'empra per referir-se a l'euro o els països de la zona euro. Consisteix en un cercle de dotze estrelles daurades sobre un camp d'atzur. La quantitat d'estrelles no canvia segons el nombre de membres de cada organització, car representen tots els pobles d'Europa, incloent-hi els que encara no s'han unit al procés d'integració europea.
La bandera fou dissenyada el 1955 per Arsène Heitz i Paul Lévy com a símbol del CdE, que encoratjà altres organitzacions a adoptar-la. El 1985, la Comunitat Econòmica Europea (CEE), que més tard esdevindria la Unió Europea, l'adoptà com a bandera pròpia a iniciativa del Parlament Europeu. Els tractats de la Unió Europea no mencionen la bandera, car es decidí no incorporar-la-hi quan es descartà la Constitució Europea, però altres formes de legislació sí que en fan esment.
Tot i ser la bandera de dues organitzacions diferents, la prominència de la Unió Europea i el seu ús intensiu de l'emblema fa que se l'associï més sovint a la UE. Així mateix, es fa servir per representar Europa en esdeveniments esportius i com a bandera a favor de la democràcia a l'exterior de la Unió. Ha servit d'inspiració per a altres banderes, com per exemple les banderes d'altres organitzacions europees i les d'estats en els quals ha intervingut la UE (com ara Bòsnia i Hercegovina i Kosovo).
Història miniatura|La bandera fou creada el 1955 i aprovada per la CEE el 1985. Creació El Consell d'Europa començà a buscar un símbol el 1950, quan creà un comitè que estudiés el tema d'una possible bandera europea. Es presentaren moltes propostes, però amb una tendència clara envers les estrelles i els cercles.
Bandera de la Unió Internacional Paneuropea|miniatura El comte Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi proposà que s'adoptés la bandera de la seva Unió Internacional Paneuropea, que era una bandera de fons blau amb una creu vermella dins d'un cercle taronja situat al centre i que ell mateix havia adoptat recentment per a la Unió Parlamentària Europea.Carta al secretari general del Consell d'Europa de Richard Coudenhove-Kalergi, Consell d'Europa Turquia, membre del Consell d'Europa des del 1949, rebutjà aquesta bandera pel simbolisme de la creu.El Consell d'Europa a fahnenversand.de Aleshores, Kalergi proposà afegir una mitja lluna al disseny de la creu, amb l'esperança de calmar les objeccions dels turcs.Carta de Richard Coudenhove-Kalergi sobre una modificació islàmica de la bandera paneuropea, Consell d'Europa Una altra organització amb bandera era el Moviment Europeu, que tenia una bandera amb una gran lletra «E» de color verd sobre un fons blanc.Bandera del Moviment Europeu a crwflags.comPropostes de bandera europea a crwflags.com Un altre disseny es basava en els Anells Olímpics, amb vuit anells argentats sobre un fons blau, però fou rebutjat per la semblança dels anells a esferes de rellotge, enllaços de cadena i zeros. Carl Weidl Raymon proposà una bandera amb una gran estrella groga sobre un fons blau, però també fou rebutjada, en aquest cas per la seva similitud amb la bandera Burnet, que havia estat adoptada durant un curt període per la República de Texas a la dècada del 1830, a més de la seva semblança amb la bandera del Congo Belga.
L'Assemblea Consultiva reduí les opcions a només dos dissenys. Un d'ells era de Salvador de Madariaga, fundador del Col·legi d'Europa, que proposava una constel·lació d'estrelles sobre un fons blau (situades a la posició de les capitals, amb una estrella més gran per a Estrasburg, la seu del Consell). Havia fet circular la seva bandera per moltes capitals europees i el seu concepte havia rebut suport. El segon era una variant sobre aquest tema creada per Arsène Heitz, que treballava al servei postal del Consell i havia presentat desenes de dissenys, El disseny de Heitz que fou escollit per l'Assemblea era similar al de Salvador de Madariaga, però en lloc de formar-hi una constel·lació, les estrelles hi estaven disposades en un cercle. L'Assemblea Consultiva preferia el disseny de Heitz, però la bandera que escollí tenia quinze estrelles, que representaven els quinze estats del Consell d'Europa. L'Assemblea Consultiva elegí aquesta bandera i en recomanà l'adopció al consell.
El Comitè de Ministres (el principal organisme decisori del Consell) arribà a un acord amb l'Assemblea per crear una bandera amb un cercle d'estrelles, però el nombre tretze fou objecte de polèmica (vegeu la secció Nombre d'estrelles). S'elegí el nombre dotze i Paul M. G. Lévy creà el disseny de la nova bandera, que ha perdurat fins avui en dia. L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa l'aprovà el 25 d'octubre del 1955. Després d'haver estat adoptada el 8 de desembre del 1955, fou presentada al Château de la Muette (París) el 13 de desembre del 1955.
Comunitats Europees Després de l'Exposició Universal del 1958 celebrada a Brussel·les,L'emblema de l'Expo fou l'Atomium. la bandera esdevingué popular i el Consell d'Europa feu pressió perquè altres organitzacions europees l'adoptessin com a mostra de la unitat europea. El Parlament Europeu prengué la iniciativa per trobar una bandera adequada per a les Comunitats Europees. Poc després de les primeres eleccions directes, celebrades el 1979, es presentà un projecte de resolució sobre el tema. La resolució proposava que les Comunitats adoptessin la bandera del Consell d'Europa que finalment fou adoptada pel Parlament l'11 d'abril del 1983.
La cimera de juny del 1984 del Consell d'Europa a Fontainebleau destacà la importància de promoure una imatge i identitat europees entre els ciutadans i el món sencer. Al juny de l'any següent, en una cimera a Milà, el Consell Europeu aprovà una proposta del Comitè «Europa dels Ciutadans» (Comité Adonnino) a favor de la bandera i l'adoptà. Havent rebut permís del Consell d'Europa, les Comunitats començaren a utilitzar-la el 1986. Fou hissada per primera vegada a l'exterior de l'edifici Berlaymont (la seu de la Comissió Europea) el 29 de maig del 1986. La Unió Europea, establerta el 1992 pel Tractat de Maastricht per substituir la CE i reprendre'n les funcions, també adoptà aquesta bandera. Des d'aleshores, el seu ús ha estat regulat conjuntament pel Consell d'Europa i la Unió Europea.
Banderes anteriors miniatura|23px|Símbol vexil·lològic Bandera del Moviment Europeu miniatura|23px|Símbol vexil·lològic Bandera de la desapareguda CECA miniatura|23px|Símbol vexil·lològic Antiga bandera parlamentària Abans de l'aparició d'institucions polítiques europees, les banderes que representaven Europa es limitaven als moviments a favor de la unificació. Les més populars eren la bandera amb una gran lletra «E» de color verd sobre un fons blanc del Moviment Europeu i la Bandera Paneuropea (vegeu Creació). L'aparició d'institucions, a part del Consell d'Europa, comportà l'aparició d'altres emblemes i banderes. Cap d'elles no representava Europa en el sentit més ample i han estat substituïdes per l'actual bandera d'Europa.
La primera organització important que n'adoptà una fou la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), que més endavant s'acabà fusionant amb les Comunitats Europees. La CECA fou fundada el 1952 i la bandera de la CECA fou presentada a Brussel·les durant l'Exposició Universal de 1958.
La bandera tenia dues franges, una de blava a dalt i una de negra a baix, amb sis estrelles daurades (argentades a partir del 1973), tres a cada franja. El blau representava l'acer, el negre simbolitzava el carbó i les estrelles feien referència als sis estats membres. El nombre d'estrelles augmentà amb cada nou membre, fins que el 1986 s'establí que n'hi hauria dotze. Quan el tractat de la CECA expirà el 2002, la bandera fou baixada d'un pal a l'exterior de l'edifici de la Comissió Europea a Brussel·les i substituïda per la bandera d'Europa.The ECSC flag 1986-2002 , European NAvigatorThe ECSC flag 1978 , European NAvigator
El Parlament Europeu també utilitzà la seva pròpia bandera a partir del 1973, però mai no l'adoptà de manera formal. Caigué en desús amb l'adopció de la bandera de dotze estrelles pel Parlament, l'any 1983. La bandera era groga i blava, però en lloc de portar dotze estrelles, tenia les lletres «EP» i «PE» (les inicials del Parlament Europeu en els sis idiomes propis de la Comunitat en aquella època), envoltades per una corona.
Bandera «codi de barres» miniatura|La proposta de bandera de Koolhaas El 2002, l'arquitecte neerlandès Rem Koolhaas i la seva empresa d'arquitectura, Office for Metropolitan Architecture (OMA), dissenyaren una nova bandera en resposta al desig de l'aleshores president de la Comissió Europea, Romano Prodi, de trobar noves maneres de donar un nou aire a la Unió d'una manera que representés la «diversitat i unitat» d'Europa. A aquest disseny se li donà el sobrenom de «codi de barres», car té els colors de totes les banderes europees (dels 15 estats que formaven la Unió en aquell temps) en forma de franges verticals. A més de la comparació amb els codis de barres, se l'ha comparat de manera desfavorable amb paper pintat, una carta d'ajust i el teixit utilitzat per fer gandules. A diferència de la bandera actual, aquesta bandera hauria canviat amb l'entrada de cada nou membre.
Mai no fou adoptada de manera oficial, ni per la UE ni per cap altra organització. Tanmateix, fou utilitzada com a logo per la presidència austríaca de la UE l'any 2006. La bandera havia estat actualitzada amb els colors dels deu membres que havien accedit a la Unió des de la proposta original. Dissenyada per l'empresa de Koolhaas, el seu objectiu és presentar Europa «com a esforç comú de diferents nacions, cadascuna de les quals preserva la seva identitat cultural única». Al principi suscità algunes queixes per la presentació incorrecta de les franges de la bandera d'Estònia.
Esdeveniments recents L'abril del 2004, l'astronauta de l'Agència Espacial Europea André Kuipers feu onejar la bandera a l'espai per primera vegada, a bord de l'Estació Espacial Internacional.
Estava previst que la Constitució Europea institucionalitzés la bandera. Tanmateix, la no-ratificació del text feu que els líders polítics eliminessin elements propis d'un estat, com ara la bandera, del Tractat de Lisboa que el substituí. El Parlament Europeu, en canvi, defensava la inclusió dels símbols i respongué amb una proposta per augmentar-ne l'ús al Parlament. L'eurodiputat Jo Leinen incità el Parlament a prendre la iniciativa en aquest sentit. El setembre del 2008, la Comissió d'Afers Constitucionals del Parlament Europeu plantejà una modificació formal del reglament intern de l'assemblea per garantir un millor ús dels símbols. Concretament, es tractava d'exhibir la bandera en totes les sales de reunió (no només l'hemicicle) i en cada esdeveniment oficial. La proposta fou aprovada el 8 d'octubre del 2008 per 503 vots a favor, 96 en contra i 15 abstencions.
A més a més, s'incorporà una declaració de setze estats membres relativa als símbols, incloent-hi la bandera, a l'Acta Final del Tractat de Lisboa, afirmant que la bandera, l'himne, el lema, la moneda i el Dia D'Europa «continuaran sent, per a ells, els símbols de la pertinença comuna dels ciutadans a la Unió Europea i de la relació que hi tenen».Diari Oficial de la Unió Europea, 2007 C 306-2, pàg. 267
Ús Consell d'Europa miniatura|esquerra|Bandera d'Europa al costat de la bandera de França a l'Hôtel Schützenberger, seu de l'Observatori Audiovisual Europeu (institució del Consell d'Europa)