El cuicatec és un idioma parlat pels cuicatecs a les viles de San Pedro Teutila i San Juan Tepeuxila, al centre de la serra mare oriental de l'Estat d'Oaxaca. Aquesta llengua, juntament amb el mixteca i el triqui, formen el grup mixteca i aquesta al gran tronc otomang. Compta amb aproximadament 12.610 parlantsINEGI 2005 , parlants de llengües indígenes a Mèxic. S'estan emetent programes de ràdio en cuicatec a l'emissora XEOJN, situada a San Lucas Ojitlán, Oaxaca, sota el patrocini de la CDI.
Etimologia de Cuicatlan Cuicatlan és un exònim nahua que significa 'Lloc de la teca',Campbell 1997:402) el nom original d'aquest lloc en llengua cuicatec és Yabaham 'casa de terra' (autònim). Al poble cuicatec també se l'anomena Nduudu yu.
Variants L'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI), revela en la seva catalogo de llengües indígenes que hi ha tres variants,INALI , Catálogo de Lenguas Indígenas. que són: dibaku, cuicatec central duaku, cucatec septentrional dubaku, cuicatec oriental
No obstant això Ethnologue registra només dues variants: Cuicatec de Tepeuxila Cuicatec de Teutila
Característiques L'idioma cuicatec s'escriu amb l'alfabet llatí juntament amb alguns diacrítics per marcar els tons. Segons Basauri (1990), el cuicatec és una llengua polisintètica, és a dir, compta amb arrels entorn de les quals s'agrupen altres paraules i partícules per matisar el significat. El cuicatec també és una llengua tonal i compta amb 3 tons: To alt: cúú colobra To mitjà: cu'u plat To baix: cūū campana
El signe (') representa al saltillo o oclusiva glotal, oclusió o tancament instantani de les cordes vocals. Per exemple: 'cūū aquest cu'u plat
La nasalització es marca amb una n en superíndex. Per exemple:
yuun panotxa chéen corral
Vocabulari cuicatec Números āmā un uvi dos inu tres kūun quatre xú'ún cinc
Referències
Bibliografia Basauri, Carlos (1928). La situación actual de la población indígena de México. Publicaciones de la Secretaría de Educación Publica, vol. 16, no. 8. Ciudad de México: SEP. Anderson, E. Richard & Hilario Concepción R. 1983. Diccionario cuicateco: español-cuicateco, cuicateco-español. Ciudad de México: Instituto Lingüístico de Verano. Summer Institute of Linguistics (1961). 'Iiti s'een chi vee 'in'yeendi 'cuu. Idioma cuicateco de Tepeuxila, Oax. Publicado por el Instituto Lingüístico de Verano en cooperación con la Dirección General de Asuntos Indígenas de la Secretaria de Educación Publica. Ciudad de México. Bradley, David P. 1991. A preliminary syntactic sketch of Concepción Pápalo Cuicatec. In C. Henry Bradley and Barbara E. Hollenbach (eds.), Studies in the syntax of Mixtecan languages 3, p. 409–506. Dallas: Summer Institute of Linguistics and the University of Texas at Arlington. Campbell, Lyle. 1997. American Indian languages: the historical linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press. Needham, Doris & Marjorie Davis. 1946. Cuicateco phonology. International Journal of American Linguistics 12: 139-46.
Enllaços externs Everyculture
Categoria:Llengües otomang