miniatura|Taxes d'atur, 2021 miniatura|Taxes d'atur a la Unió Europea, 2023. 1-2% 2-3% 3-4% 4-5% 5-6% 6-7% 7-8% 8-9% 9-10% 10-11% 11-12% 12-13% 13-14% 14-15% 15-16% 16-17% 17-18% 18-19% 19-20% 20+ N/D Latur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar. L'atur es mesura amb la taxa d'atur, que és el nombre de persones que estan a l'atur com a percentatge de la població activa (el nombre total de persones ocupades sumat als aturats).
L'atur pot tenir moltes causes, com ara les noves tecnologies i invents, l'estat de l'economia que pot ser influenciat per una recessió, la competència provocada per la globalització i el comerç internacional, les polítiques del govern o la regulació i el mercat, entre d'altres. L'atur i l'estat de l'economia poden estar influenciats per un país a través, per exemple, de la política fiscal. A més, l'autoritat monetària d'un país, com el banc central, pot influir en la disponibilitat i el cost dels diners mitjançant la seva política monetària.
A més de les teories de l'atur, s'utilitzen algunes categoritzacions de l'atur per modelar amb més precisió els efectes de l'atur dins del sistema econòmic. Alguns dels principals indicadors d'atur inclouen l'atur estructural, l'atur friccional, l'atur cíclic, l'atur involuntari i l'atur clàssic. L'atur estructural se centra en els problemes fonamentals de l'economia i les ineficiències inherents als mercats de treball, inclòs el desajust entre l'oferta i la demanda de treballadors amb les habilitats necessàries. Els arguments estructurals posen l'accent en les causes i solucions relacionades amb les tecnologies disruptives i la globalització. Les discussions sobre l'atur friccional se centren en les decisions voluntàries de treballar basades en la valoració dels individus del seu propi treball i com es compara amb les taxes salarials actuals afegits al temps i l'esforç necessaris per trobar feina. Les causes i les solucions de l'atur friccional sovint aborden el llindar d'accés a la feina i les taxes salarials.
Els governs intenten donar feina a tots els ciutadans que volen treballar, fent-lo un objectiu principal de la política econòmica. No obstant això, atès que l'economia és dinàmica (les persones i les empreses es mouen d'un lloc cap a un altre contínuament), un objectiu de zero per cent de la taxa d'atur no és realista. Es considera acceptable que entre un 2% i un 4% de la població activa estigui sense feina, i quan se superen aquestes xifres, es considera un indicador de mala política econòmica, una crisi econòmica, financera o industrial, o una inadequada estructura econòmica.
Segons l'Organització Internacional del Treball (OIT) de les Nacions Unides, l'any 2018 hi havia 172 milions de persones a tot el món (o el 5% de la força de treball global informada) sense feina el 2018. La taxa d'atur mundial era del 6,3% en 2021, 5% en 2018, menor al 6% del 2013. La regió amb la taxa més elevada era el nord d'Àfrica, mentre que el sud d'Àsia tenia la taxa més baixa.
Tipus d'atur La macroeconomia defineix quatre tipus d'atur:
l'atur estructural: correspon tècnicament a un desajustament entre l'oferta i la demanda de treballadors com a resultat d'una estructura social i econòmica incapaç d'atendre la demanda de la seva població. l'atur cíclic: l'atur que està relacionat amb la disminució o la caiguda de la producció total de l'economia; l'atur cíclic augmenta durant les recessions econòmiques i disminueix durant els períodes de prosperitat i creixement econòmic. L'atur estacional: És l'atur que es dona en un determinat sector (normalment en el sector turístic) en les estacions de l'any que hi ha menys activitat econòmica. L'atur encobert: És la quantitat de persones que estan disponibles per a treballar però que no estan incloses en les estadístiques perquè no fan cerca activa de feina, perquè estan desanimats o creuen que no hi ha oportunitats per a ells.
A més s'inclou latur friccional, que és el degut al moviment normal del mercat laboral; inclou els individus que estan canviant d'ocupació
Els economistes busquen aconseguir allò que han anomenat «plena ocupació». L'ocupació plena, però, no significa aconseguir un percentatge de zero atur, sinó, limitar l'atur només als components friccionals i estructurals (és a dir, disminuir o eliminar l'atur cíclic). Cal esmentar que alguns economistes esmenten altres nivells o tipus d'atur com ara l'atur clàssic, que es produeix quan el nivell del salari que produeixen les forces d'oferta i demanda del mercat laboral és més baix que el salari real imposat pel govern (salari mínim) o pels sindicats laborals, la qual cosa provoca un excés d'oferta i escassedat de feina. Altres tipus d'atur es poden considerar subcategories dels tres nivells abans esmentats; per exemple: l'atur tecnològic és un tipus d'atur estructural.
La taxa d'atur La taxa d'atur és un dels indicadors més importants sobre la situació del mercat de treball. Però s'ha de tenir en compte que no és una mesura del nivell de benestar. Una baixa taxa d'atur pot ser deguda a la inexistència del subsidi d'atur en un determinat país o al fet que la població no tingui suficients estalvis que els permeti viure sense feina. En aquest cas, les persones que estan a l'atur generalment acaben treballant en l'economia informal i en treballs mal remunerats. Per tant, el problema en alguns països en desenvolupament no és la taxa d'atur sinó la manca de llocs de treball en condicions.
Font: OIT. World Employment and Social Outlook: Trends 2023
L'evolució de la taxa d'atur està relacionada amb el cicle econòmic. Augmenta en èpoques de recessió i disminueix durant les expansions. La política econòmica té com a objectiu mantenir una taxa tan baixa com sigui possible tenint en compte altres objectius com el de la inflació.
El nivell d'atur depèn de la magnitud dels fluxos d'entrada i de sortida. Els fluxos d'entrada són totes les persones inactives o ocupades que passen a l'atur mentre que els fluxos de sortida són totes les persones a l'atur que esdevenen inactives o ocupades. Per tant, la taxa d'atur d'una economia o d'un col·lectiu serà més baixa si els fluxos d'entrada són baixos o si els fluxos de sortida són elevats. Per exemple, les baixes taxes d'atur de Noruega i Estats Units dels últims anys són degudes al fet que les taxes de sortida de l'atur eren molt altes. El 38,5% dels aturats a Noruega esdevenien inactius o ocupats cada mes. Aquesta dada era del 56,5% als Estats Units. En canvi, la taxa d'atur a Alemanya era més baixa que a Espanya perquè només un 0,5% dels inactius o ocupats esdevenien aturats cada mes, compensant així la baixa taxa de sortida de l'atur.
País Anys Taxa d'atur Taxa d'entrada a l'atur Taxa de sortida de l'atur Alemanya 1983-2009 8,3% 0,5% 6% Noruega 1983-2009 4,1% 1,6% 38,5% Espanya 1977-2009 15,4% 1,1% 6,3% Estats Units 1968-2009 6,1% 3,6% 56,5%
País Taxa d'atur 1T 2010 Taxa d'atur 1T 2015 Taxa d'atur 1T 2020 Taxa d'atur 1T 2021 Andorra 3,0%Correspon a tot el 2020 Espanya 19,8% 23,8% 14,4% 16,0% França 8,3%Correspon a tot el 2020 Balears 15,2% Catalunya 17,9% 20% 10,7% 12,9% País Valencià 16,7%
Atur en plena ocupació En la teoria basada en la demanda, és possible abolir l'atur cíclic augmentant la demanda agregada de productes i treballadors. Tanmateix, l'economia finalment arriba a una barrera d'inflació degut als altres quatre tipus d'atur. L'experiència històrica suggereix que un baix atur afecta la inflació a curt termini però no a llarg termini. A llarg termini, la velocitat de les mesures de l'oferta monetària com la velocitat MZM ("money zero maturity", diner de venciment zero"), que representa l'efectiu i els dipòsits a la vista equivalents és molt més predictiva de la inflació que el baix atur.
Alguns economistes de la teoria de la demanda veuen que la barrera de la inflació correspon a la taxa natural d'atur. La taxa natural d'atur es defineix com la taxa d'atur que existeix quan el mercat de treball està en equilibri i no hi ha pressió perquè no augmentin les taxes d'inflació ni baixin les taxes d'inflació. Un terme tècnic alternatiu per a aquesta taxa és el NAIRU, ("Non-accelerating inflation rate of unemployment", lit. “taxa d'atur d'inflació no accelerada”). Sigui quin sigui el seu nom, la teoria de la demanda sosté que si la taxa d'atur és massa baixa, la inflació s'accelerarà en absència de controls de salaris i preus (polítiques d'ingressos).
Informació estadística Existeixen dos mètodes per mesurar el nombre de desocupats a Espanya: L'Enquesta de població activa (EPA) realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE): una enquesta trimestral realitzada a 60.000 famílies, i per mitjà de mètodes estadístics es determina el nombre de desocupats totals d'Espanya. L'atur registrat a les oficines del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE, antic INEM).
Història miniatura|Homes aturats fora d'un menjador social a l'era de la depressió a Chicago, Illinois, Estats Units, 1931 Hi ha registres històrics relativament limitats sobre l'atur perquè no sempre s'ha reconegut ni mesurat sistemàticament. La industrialització implica economies d'escala, que sovint impedeixen que els individus tinguin el capital necessari per crear els seus propis llocs de treball per ser autònoms. Una persona que no pot incorporar-se a una empresa o crear una feina està a l'atur. A mesura que els agricultors, ramaders, filadors, metges i comerciants individuals s'organitzen en grans empreses, els que no poden participar o competir es queden a l'atur.
El reconeixement de l'atur es va produir lentament a mesura que les economies de tot el món es van industrialitzar i burocratitzar. Abans d'això, les societats autòctones tradicionals autosuficients no tenien cap concepte d'atur. El reconeixement del concepte d'"atur" s'exemplifica millor a través dels registres històrics ben documentats a Anglaterra. Per exemple, al segle XVI, Anglaterra no es feia distinció entre vagabunds i persones sense feina; tots dos eren simplement classificats com a captaires, que havien de ser castigats.
Segle XVI A Anglaterra, el tancament dels monestirs a la dècada de 1530 va augmentar la pobresa, ja que l'Església catòlica romana havia ajudat els pobres. A més, hi va haver un augment significatiu dels recintes durant el període Tudor. A més, la població augmentava. Els que no podien trobar feina tenien una opció dura: morir-se de gana o infringir la llei. L'any 1535 s'elabora un projecte de llei que reclamava la creació d'un sistema d'obres públiques per fer front al problema de l'atur, que s'havia de finançar amb un impost sobre la renda i el capital. Una llei que es va aprovar un any més tard permetia assotar i penjar els vagabunds.
El 1547, a Anglaterra es va aprovar un projecte de llei que sotmetia els vagabunds a algunes de les disposicions més extremes de la llei penal: dos anys de servitud i marcar amb una "V" com a pena pel primer delicte i mort per al segon.R. O. Bucholz, Newton Key, Early modern England, 1485–1714, p176 Durant el regnat d'Enric VIII, es calcula que van ser executades unes 72.000 persones."History of the Death Penalty". Public Broadcasting Service (PBS). A la Llei de 1576, cada poble estava obligat a donar feina als aturats."Poverty in Elizabethan England". BBC – History.
La Llei de pobresa isabelina de 1601, un dels primers programes de benestar patrocinats pel govern del món, va establir una clara distinció entre aquells que no podien treballar i aquells que es van negar a treballar."Social Classes in Shakespeare's England" Sota els sistemes de Poor Law d' Anglaterra i Gal·les, Escòcia i Irlanda, una casa de treball era un lloc on les persones que no podien mantenir-se podien anar a viure i treballar."British social policy, 1601–1948 ", The Robert Gordon University, Aberdeen.