El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el regne de Castella. De fet el títol reial el van agafar per matrimoni i no els corresponia. Així el sobirà català Ramon Berenguer IV, en esdevenir príncep d'Aragó i després el seu fill Alfons fou rei d'Aragó, va romandre com a comte-rei al seu domini inicial i, sempre respectant la legalitat, va mantenir per prudència el títol comtal; en canvi els comtes de Castella, deixant la legalitat al marge, van adoptar el de reis (més important teòricament) i van ignorar el que els corresponia de comtes. Així, el comte Ferran es va fer proclamar rei de Lleó l'any 1037, argumentant els drets que tenia la seva dona Sança de Lleó, germana del rei Beremund III, mort sense descendència contra el mateix Ferran. A la mort de Ferran I, aquest va crear el regne pel seu fill Sanç II l'any 1065.
Establerts en un primer moment a Biscaia, els moviments dels vascons (que fugien de l'assetjament dels francs) va fer els austrigons i bàrduls desplaçar-se vers l'oest, a un lloc anomenat tradicionalment d'ençà com Bardúlia o Vardulia, situat en territori cantàbric, abans conegut probablement com Austrigonia. Des d'aquella posició es van dirigir progressivament vers el sud, ocupant els territoris que després van formar part del regne de Castella. El comtat va ser repoblat per persones procedents de diversos pobles, com gots, mossàrabs, asturs, vascons i càntabres.
Orígens remots Els orígens més remots es remunten a l'any 762 amb l'ascens del llegendari comte Roderic Frolaz al poder en el comtat de la Bardúlia, fill de Fruela de Cantàbria i net de Pere de Cantàbria. La seva existència, però, sols està documentada per la història oral.
El primer comte documentat data de l'any 860, Roderic de Castella, fill de Ramir I d'Astúries i Urraca Paterna, que fou nomenat comte electiu de Castella pel seu pare, que regia les terres de Castella. En aquells moments són diferents els comtats que formen part de Castella, els més importants eren els d'Àlaba, Burgos, Lantarón i Cerezo i el de la mateixa Castella. Tots són comtats nominals, o sigui, que el seu cap és designat per iniciativa del rei d'Astúries (inicialment) i pel rei de Lleó (posteriorment).
Taula genealògica
Comtat hereditari de Castella miniatura|Imatge de Ferran González a l'Arc de Santa Maria de Burgos L'any 931 Ferran González aconseguí unificar els diversos comtats castellans, així com el comtat d'Àlaba, sota el seu poder sense el consentiment del Regne de Lleó, i tot seguit va establir un govern hereditari a la seva família. Aprofità la crisi dinàstica originada per la mort d'Ordoni III de Lleó per aconseguir la seva total desvinculació de Lleó i la seva total independència.
A la mort de Garcia II de Castella, assassinat el 1029 a la ciutat de Lleó, va heretar el comtat la seva germana Múnia I, que renuncià al seu títol en favor del seu espòs Sanç III de Navarra. Aquest, en ser rei de Navarra, prendrà el títol de rei de Castella i convertirà aquest comtat en el Regne de Castella.
El febrer de 1035, a la mort de Sanç III de Navarra va esclatar una lluita entre Garcia Sanxes i Ferran I de Castella, pel repartiment de terres castellanes, morint Garcia a la batalla d'Atapuerca el 15 de setembre de 1054.
Llista de comtes 762 - 800: Roderic Frolaz
Comtat de Burgos 899 - 915: Gonçal Fernández
Comtat de Lantarón i Cerezo 897 - 913: Gonçal Téllez 913 - 921: Ferran Díaz 921 - 931: Àlvar Herrameliz
Comtat electiu de Castella 860 - 873: Roderic de Castella 873- 885: Dídac de Castella 889 - 901: Munió Nunes 901- 904: Gonçal Téllez 904- 909: Munió Núñez 909- 915: Gonçal Fernández 915- 920: Ferran Ansúrez 920- 926: Nunó Fernández 926- 929: Ferran Ansúrez 929- 931: Gutier Nunes
Comtat hereditari de Castella 930 - 970: Ferran González oposició 944 - 947: Ansur Fernández 970 - 995: Garcia I, fill de l'anterior 995- 1017: Sanç I, fill de l'anterior 1017- 1029: Garcia II, fill de l'anterior 1029- 1032: Múnia I, germana de l'anterior, casada el 1010 amb el rei Sanç III de Navarra
pel casament de Múnia I amb Sanç III de Navarra, aquest es titularà rei de Castella per la qual cosa el comtat esdevindrà Regne de Castella
Vegeu també Llista de reis de Castella Corona de Castella Castella
Referències
Castella Categoria:Corona de Castella Categoria:Edat mitjana