El Mississipi (en anglès Mississippi River [mɪsə'sɪpē] i en francès [misisi'pi]) és un llarg riu situat a l'Amèrica del Nord que travessa la part central dels Estats Units. Discorre entre el nord de Minnesota i el golf de Mèxic i el seu curs té una orientació meridiana. El Mississipi té una longitud de 3.770 km, i només un dels seus afluents, el riu Missouri, és més llarg a Amèrica del Nord. La llargària acumulada d'aquests dos cursos d'aigua que sobrepassa els 6.800 km,P. Carrière. «Mississippi et Missouri», a la Encyclopædia Universalis. (en francès)Roger Brunet (dir.). Géographie universelle: États-Unis, Canada, p. 186 i la superfície de la seva conca hidrogràfica, fan del Mississipi un dels rius més importants del món, i el Mississipi-Missouri un dels sistemes fluvials més llargs del planeta. Durant l'època precolombina, el Mississipi ja constituïa una important via de navegació, i els amerindis l'anomenaven «Meschacebé», que significa «pare de les aigües». Avui en dia, el riu constitueix un element fonamental de l'economia i de la cultura nord-americana.
Geografia miniatura|esquerra|Llac «de ferradura» (Oxbow) format d'un antic meandre del Mississipi. El naixement del Mississipi està situat a l'extrem nord del llac Itasca (al nord de Minnesota),Coordenades del llac: a 450 metres. El riu baixa aviat als 220 metres, després de les cascades de Saint Anthony, prop de Minneapolis, i se li uneixen els rius Illinois i Missouri a Saint Louis, i l'Ohio a Cairo (Illinois).
El curs del riu es pot dividir en dues parts: el Mississipi superior, des del seu naixement fins a la confluència amb l'Ohio, i el Mississipi inferior, des de l'Ohio fins a la seva desembocadura. El riu descriu nombrosos meandres, sobretot entre Memphis (Tennessee) i el delta. La gran majoria pertanyen a la categoria de meandres de plana al·luvial (també anomenats meandres lliures o divagants),Max Derruau. Les formes du relief terrestre. Notions de géomorphologie, París: Armand Colin, 1969, 2001, 8ª edició, p. 19. és a dir, que tenen el seu origen en la dinàmica del mateix curs.Jean-Paul Amat; Lucien Dorize; Charles Le Cœur; Emmanuelle Gautier. Éléments de géographie physique. Són meandres molt mòbils que reclouen sectors humits o abandonats com els «bayous» del Sud.Roger Brunet (dir.). Article «méandre». A Géographie universelle: États-Unis, Canada, p. 323. En diversos llocs, alguns meandres es retallen i deixen braços morts denominats oxbow o "llacs en forma de ferradura».Roger Coque. Géomorphologie. París: Armand Colin, 1977 (1998), p. 159.
La part inferior del Mississipi és complexa, amb bayous,Terme d'origen choctaw (bayuk), que significa rierol o petit riu; és una denominació geogràfica que a Louisiana s'usa per a designar un cos d'aigua format per antics braços i meandres del riu Mississipi. llacs, bifurcacions i afluents.
Conca hidrogràfica miniatura|El Mississipi i els 10 estats que travessa o dels què és fronteraLa conca hidrogràfica del Mississipi és la més gran d'Amèrica del Nord i la tercera del món, després de les dels rius Amazones i Congo. La seva superfície total és de 3.238.000 km², és a dir un terç del territori dels Estats Units. La conca del Mississipi drena aigua de 31 estats i és el recurs del 23 per cent de l'abastament d'aigües superficials públiques dels Estats Units. La conca del riu Mississipi està dividida en subconques, que corresponen als cursos inferior i superior, i als principals afluents, com el riu Missouri (4.370 km), l'Arkansas o l'Ohio. Finalment, la plana inundable del sistema fluvial mesura prop de 90.000 km². Més de 72 milions de persones viuen a la conca del Mississipi, és a dir, un de cada quatre ciutadans dels Estats Units.
El Mississipi drena la major part de la zona compresa entre les muntanyes Rocoses i els Apalatxes, excepte la zona propera als Grans Llacs. Travessa o voreja deu estats (Minnesota, Wisconsin, Iowa, Illinois, Missouri, Kentucky, Arkansas, Tennessee, Mississipi i Louisiana) abans de desembocar al golf de Mèxic, 160 km riu avall de la ciutat de Nova Orleans. Una gota de pluja que caigui en el llac Itasca triga prop de 90 dies en arribar al golf de Mèxic.
Règim hidrològic i cabal El Mississipi és un riu amb un cabal important i poderoses crescudes, tenint en compte la naturalesa de la conca que banya,Jean-Paul Amat; Lucien Dorize; Charles Le Cœur; Emmanuelle Gautier. Éléments de géographie physique, p. 175. ja que transcorre per una zona temperada i no pertany a una zona intertropical com el riu Amazones o el riu Congo, amb uns cabals molt superiors al del Mississipi, per l'abundància de precipitacions sobre les seves conques.
El règim hidrològic del Mississipi és complex, ja que el riu és alimentat per afluents molt diferents: el curs superior té un règim pluvionival mentre que el curs inferior travessa una regió subtropical humida.J. Bethemont. Les grands fleuves, p. 31. El riu Mississipi rep les aigües del Missouri incrementades pel desglaç de les neus de les muntanyes a la primavera. La seva part inferior és alimentada per pluges abundants a l'estiu i al principi de la tardor, amb riscos ciclònics a la part més meridional.
Per tant, el cabal del Mississipi es caracteritza per grans variacions en funció del lloc i la temporada; generalment oscil·la entre 8.000 m³/s i 50.000 m³/s. A la desembocadura el cabal mitjà és de 18.000 m³/s, que és molt per a un riu situat a la zona temperada. El riu Mississipi és el sisè riu de a Terra amb major cabal.J. Bethemont. Les grands fleuves, p. 22. Durant el període de crescudes, el cabal pot augmentar fàcilment fins a 70.000 m³/s, arribant fins i tot als 300.000 m³/s de la Gran inundació del Mississipi de 1927.R. De Koninck. Le delta du Mississippi, p. 20-33. El riu Ohio contribueix aportant més de la meitat del cabal total del Mississipi (8.000 m³/s). El cabal mitjà interanual del Mississipi, en referència a la superfície i extensió de la seva conca hidrogràfica, és de 5,9 litres per segon i per km².
Transport de sediments El Mississippi arrossega una càrrega fluvial composta de sorres i graves que provenen en gran part de les muntanyes Rocoses.François Michel, Roches et paysages, reflets de l'histoire de la Terre, París, Berlín, Orleans, brgm éditions, 2005, , p. 178. Els sediments sòlids abocats al golf de Mèxic oscil·len entre 312 i 450 milions de tones l'any.Pierre Pech, Hervé Régnauld, Géographie physique, París, PUF, 1992, , p. 213. És per causa d'aquests materials que s'han format nombroses illes al delta del Mississipi. En la major part del transcurs, el pendent és entre mitjà o poc pronunciat, per la qual cosa els dipòsits sedimentaris són relativament importants. Aquest cabal sòlid és mixt, i està compost per partícules en suspensió i sediments del fons. En total, el riu transporta en un any 131 milions de tones de materials en suspensió, dues vegades menys que l'Amazones.L'Amazones transporta 290 milions de tones (Quid 2006).
Descripció del curs miniatura|El naixement del Mississipi al llac Itasca. Naixement El sector del Mississipi situat riu amunt de Minneapolis, a Minnesota, a prop del naixement del riu.Mapa topogràfic del naixement del Mississipi a topozone.com està situat en una regió amb clima de tipus continental i està influenciat per les masses d'aire polar a l'hivern, la qual cosa comporta que, sovint, el Mississipi estigui glaçat en aquesta època de l'any. En el seu naixement, el Mississipi és només un petit riu d'aigües clares, però a mesura que s'allunya, el riu creix, es carrega d'al·luvions i partícules orgàniques i es torna d'un color bru o vermellós, perdent progressivament el seu caràcter inicial.
Aquesta primera part del riu acumula el major desnivell del seu curs. Travessa aiguamolls, llacs i ràpids poblats de nombroses espècies de peixos, aus i mamífers. La vegetació d'aquest sector inclou pins, verns, arròs silvestre i colònies de bogues. Entre les ciutats de Aitkin i Brainerd, a Minnesota, el riu travessa una regió de turons, de relleus morrènics coberts de boscos en de planes d'origen glacial i de sectors de dunes i pantanosos. Abans de l'explotació humana, els boscos de coníferes cobrien aquesta regió.
Curs superior miniatura|La conca hidrogràfica del Mississipi, que drena 31 estats. Principals afluents del Mississipi200px|Río Missouri, el principal afluent del MississipiNomLongitud (km) Riu Missouri Riu Arkansas Red River Sistema Ohio-Allegheny White River Riu Des Moines 845 Riu Wisconsin 692 Riu Saint Francis 684 Sistema Illinois-Des Plaines680 Riu Minnesota 534 Riu Kaskaskia 515 Riu Iowa 482 Ahsenisiipi 459 Riu Wapsipinicon 362 Riu Yazoo 302 miniatura|esquerra|Les cascades Saint Anthony El curs superior del Mississipi (Upper Mississippi River) va des de les cascades Saint Anthony (a Minneapolis) a la desembocadura del riu Ohio, prop de la ciutat de Cairo a l'estat d'Illinois. Recorre 1.462 km seguint una trajectòria en direcció sud-est. El règim del riu és nivopluvial amb crescudes a la primavera i pluges tempestuoses a l'estiu. La llera s'eixampla considerablement després de la confluència del riu Minnesota.
El riu travessa una vall profunda excavada en llits sedimentaris en una regió que no ha estat afectada per les glaceres de Wisconsin. El llac Pepin, que es va formar fa prop de 9.500 anys, s'estén al llarg d'uns 35 km de longitud amb una profunditat mitjana de cinc metres. Té la capacitat de retenir una part dels sediments i de la pol·lució que prové de la part més elevada.
Just al nord de Saint Louis, el Missouri es troba amb el Mississipi que prové de l'oest. Les aigües del Missouri estan carregades de sediments i de partícules arrencades per l'erosió. En els anys 1950-1960, la construcció de grans preses a la conca hidrogràfica del Missouri va formar dipòsits que retenen els al·luvions. Els condicionaments humans van afectar àmpliament el Mississipi superior i la seva plana al·luvial. miniatura|esquerra|La confluència del riu Ohio i el Mississipi
Així, el riu va rebre més sediments, mentre que el llit va augmentar a causa de la urbanització i drenatge dels aiguamolls. La construcció de dics i la canalització van augmentar la sedimentació de la llera fluvial. La plana al·luvial també va quedar transformada per la construcció de terraplens amb la finalitat de protegir les instal·lacions humanes de les inundacions. Les terres agrícoles substitueixen,des de fa temps, les zones pantanoses i els boscos. Els boscos es troben actualment restringits a les vores del riu o a les illes fluvials i només arriben a uns pocs quilòmetres d'amplada. Tanmateix, els esforços per qualificar porcions de les ribes com a reserves naturals protegides, han permès salvaguardar uns 800 km² de la vall del curs superior del Mississipi.Mississippi River, United States Geological Survey. Les principals espècies d'arbres són l'auró argentat, el freixe, l'om americà, el salze negre, l'àlber de Virgínia, l'auró, el bedoll negre i el lledoner. La vegetació aquàtica comprèn plantes com les bogues, les liles d'aigua (Potamogeton), les elodees o la Vallisneria americana. La salicaria comú (Lythrum salicaria) és una planta d'origen europeu, introduïda a principi de i que es troba al llarg de les ribes del Mississipi.
Curs inferior miniatura|Mapa del curs inferior del Mississipi. miniatura|esquerra|Pantà i bosc de xiprer calb (Taxodium distichum) al sud de Louisiana