El Nevado del Ruiz, també conegut per Mesa de Herveo (altiplà d'Herveo), i en l'època precolombina Kumanday (turó blanc), Tabuchía (foc o candela) i Tama (gran pare), és el volcà més septentrional del Cinturó volcànic dels Andes, ubicat en el límit entre els departaments de Caldas i Tolima (Colòmbia), a 140 quilòmetres al nord-oest de Bogotà i a 28 quilòmetres al sud-est de Manizales. És un estratovolcà compost per moltes capes de lava que s'alternen amb cendra volcànica endurida i altres piroclasts. Ha estat actiu durant prop de dos milions d'anys, des del Plistocè primerenc o el Pliocè tardà, amb tres períodes eruptius importants. La formació del con volcànic en el transcurs del darrer període eruptiu va començar fa cent cinquanta mil anys. A la muntanya se la coneix per Nevado del Ruiz des que el territori fou colonitzat pels espanyols i gestionat per l'ordinari Francisco Ruiz. Avui en dia algunes fonts identifiquen el nom de "kumanday" amb el d'un cacic.
En general, les seves erupcions són de tipus plinià, que produeixen uns corrents ràpids de gas calent i roca que s'anomenen fluxos piroclàstics. Aquestes erupcions massives sovint generen lahars (fluxos de fang i runes), que suposen una greu amenaça per a la vida humana i el medi ambient. El 13 de novembre de 1985 una petita erupció va desencadenar un enorme lahar que va soterrar part de la ciutat d'Armero, fet que es va conèixer com la Tragèdia d'Armero on, segons alguns càlculs, hi moriren 25.000 persones, per la qual cosa se la considera com la segona erupció volcànica més devastadora del , després de l'erupció de la muntanya Pelée de 1902. El volcà forma part del Parc Nacional Natural Los Nevados, que conté diversos altres volcans. El cim del Nevado del Ruiz està cobert per grans glaceres, tot i que s'han enretirat de manera significativa des de 1985 a causa de l'escalfament atmosfèric. El volcà segueix constituint una amenaça per a les ciutats i pobles propers, i s'estima que fins a 500.000 persones podrien trobar-se en una zona de risc per lahars.
Geografia i geologia El volcà està ubicat a 129 quilòmetres l'oest de Bogotà i forma part de la Serralada dels Andes, més concretament del massís volcànic Ruiz-Tolima o Serralada Central, del que també formen part els volcans Nevado Del Tolima, de Santa Isabel i Cerro Machín. El massís és damunt de la intersecció de quatre falles, algunes de les quals encara estan actives.
miniatura|esquerra|Mapa de Colòmbia on es mostra la ubicació dels seus principals volcans actius. Forma part de l'anomenat cinturó de foc del Pacífic i és el més septentrional dels volcans del Cinturó volcànic dels Andes, que inclou 75 dels 204 volcans sud-americans formats durant l'Holocè. Aquest cinturó és el resultat de la subducció en direcció oest de la placa de Nazca per sota de la placa sud-americana. Com en el cas d'altres volcans en zones de subducció, el Nevado del Ruiz pot produir erupcions plinianes explosives associades a fluxos piroclàstics que poden fondre glaceres veïnes del cim, produint lahars.
miniatura|esquerra|Imatge per satèl·lit del Nevado del Ruiz, amb el profund cràter Arenas prop del cim.
Igual com molts altres volcans andins, el Nevado del Ruiz és un estratovolcà, és a dir, un volcà cònic i de gran altura, compost per múltiples capes de lava endurida que alterna piroclasts i cendres volcàniques. Les seves laves són de composició andesítica-dacítica;
El con volcànic modern comprèn cinc doms de lava construïts dins de la caldera de l'ancestral Ruiz: Nevado el Cisne, Alto de la Laguna, la Olleta, Alto la Pirana, i Alto de Santano. Cobreix una àrea de més de 200 km², incloent-hi 65 quilòmetres d'est a oest. L'extens cim inclou el cràter Arenas, d'1 quilòmetre de diàmetre i 240 metres de profunditat
El cim del volcà té pendents amb inclinacions que van dels 20 als 30 graus. A altures més baixes els pendents són menys pronunciats, amb inclinacions properes als 10 graus. A partir d'allà, els peus de muntanya s'estenen gairebé fins a la riba del Riu Magdalena a l'est, i la del Cauca a l'oest. Als dos vessants principals del cim els penya-segats de les glaceres mostren els llocs on s'han produït corriments de terra; així mateix, en algunes ocasions s'ha fos el gel de les glaceres, generant lahars devastadors, inclosa l'erupció més mortal del continent el 1985. En el costat sud-oest del volcà es troba el con La Olleta, que no està actiu actualment, però que en el passat ha entrat en erupció diverses vegades i que juntament amb el con La Piraña constitueixen dos cons paràsit.
Glaceres El Nevado del Ruiz està cobert per glaceres, que es van formar fa diversos milers d'anys i generalment han anat enretirant-se des de l'Últim Màxim Glacial. Des de fa de 28.000 a 21.000 anys enrere, les glaceres cobrien uns 1.500 km del massís Ruiz-Tolima. Fa uns 12.000 anys quan s'enretiraven les capes de gel de l'última glaciació, encara hi cobrien 800 km; i durant la Petita Edat de Gel, la capa de gel cobria aproximadament 100 km.
miniatura|esquerra|El cim del volcà i les zones veïnes més elevades estan cobertes per glaceres, que sobresurten com una massa blanca al voltant del cràter Arenas.
A partir d'aleshores les glaceres han anat retrocedint encara més degut a l'escalfament de l'atmosfera. El 1959, l'àrea de la glacera es reduïa a únicament 34 km i des de l'erupció de 1985, que va destruir prop del 10% de l'àrea gelada del cim, la glacera s'ha reduït a la meitat, de 17 a 21 km; just després de l'erupció del 2003 a prop de 10 km. El 1985, les glaceres assolien altures tan baixes com els 4.500 metres, però ara només arriben fins a altures d'entre 4.800 i 4.900 metres.
La capa de gel té una grossor mitjana d'aproximadament 50 metres; és més gruixuda en algunes zones de l'altiplà del cim i davall la glacera Nereidas en el pendent sud-oest, on assoleix profunditats de 190 metres. Les glaceres en els pendents del nord, i en menor mesura els dels pendents orientals, van perdre la major part del seu gel en l'erupció de 1985, i per això només arriben a 30 metres de profunditat. El gruix de gel que cobreix l'altiplà del cim podria amagar una caldera; han aparegut cinc cúpules al voltant de l'esmentat altiplà a mesura que el gel s'ha anat retirant.
L'aigua de desglaç acaba majoritàriament als rius Cauca, a l'oest, i Magdalena, a l'est. L'escorrentia provinent de les glaceres del Ruiz i dels cims nevats veïns és l'encarregada de l'abastament d'aigua potable a 40 poblacions properes, per açò tant els científics colombians com els funcionaris del govern estan preocupats pel subministrament d'aigua a les ciutats si les glaceres s'arribessin a fondre per complet.
Flora i fauna miniatura|Ós dels Andes.
En general, el Nevado del Ruiz està repoblat de manera pobra principalment a causa de la seva elevació, i la massa forestal disminueix a mesura que augmenta l'altitud. A menor alçada hi ha boscos temperats ben desenvolupats (20-35 metres); per sobre d'aquests s'hi troben amb boscos nans (3-8 metres). Per sobre, a l'erm, la vegetació està dominada per Espeletia. La vegetació de la regió està formada per diferents famílies de plantes llenyoses, incloent-hi Rubiaceae, Lleguminosa, Melastomataceae, Lauràcia i Moràcia. Algunes d'herbàcies, de les famílies Polypodiaceae, Aràcia, Poàcia, Asteràcia, Piperàcia i Orquídia també hi són presents.
Entre els animals que habiten el volcà es troben el tapir andí i l'ós dels Andes, considerats com a amenaçats. Així mateix, als voltants del volcà es troben espècies com Bolborhynchus ferrugineifrons, Oxypogon guerinii i Osornophryne percrassa. A més, el Nevado del Ruiz és l'hàbitat del còndor dels Andes i de 27 espècies endèmiques de Colòmbia, 14 d'elles confinades a la regió al voltant del volcà. 15 espècies d'aus de la regió també són considerades com a amenaçades.
Parc Nacional Natural Los Nevados El Nevado del Ruiz és un de diversos estratovolcans dins el Parc Nacional Natural Los Nevados, un parc nacional ubicat a l'oest de Bogotà, al centre dels Andes colombians i inclou altres cims nevats com el Tolima, Santa Isabel, El Cisne o El Quindío, que estan coberts per glaceres que s'han anat enretirant de manera significativa des de 1985 a causa de l'escalfament global. El parc és una destinació turística popular i inclou diversos refugis per a turistes; els pendents del volcà són utilitzats per a practicar esports d'hivern, i a la Llacuna de l'Otún s'hi pesca la truita. Així mateix, a la regió s'hi troben alguns balnearis amb aigües termals gestionats comercialment. Entre 1868 i 1869, els geòlegs alemanys Reiss i Stübel van ser els primers a intentar escalar el Ruiz en una expedició documentada, i el 1936, Cunet i Gansser van ser els primers a fer-ho amb èxit, i ho van tornar a repetir el 1939.
Història eruptiva miniatura|esquerra|El volcà Nevado del Ruiz, gairebé dues setmanes després de l'erupció mortal de 1985. Vist des del vessant nord-est.
Ens hem de remuntar a fa 1,8 milions d'anys per trobar-nos amb les seves primeres erupcions, a començaments del Plistocè, a partir d'aleshores s'han identificat tres períodes primaris d'erupció: ancestral, antic i actual. Durant el primer d'ells, entre un milió i dos milions d'anys enrere, es va crear una estructura de grans estratovolcans, que després van col·lapsar parcialment fa entre un milió i 0,8 milions d'anys, formant calderes d'entre 5 i 10 quilòmetres d'ample. Durant el període antic, que durà des de fa 0,8 a 0,2 milions d'anys, es va desenvolupar un nou complex de grans estratovolcanes, incloent-hi els que per a aquella època eren el Ruiz, el Tolima, el Quindío, i el Santa Isabel. Una vegada més, s'hi formaren calderes explosives als seus cims, entre fa 0,2 i 0,15 milions d'anys.
El període actual es va iniciar fa aproximadament 150.000 anys, i va suposar el desenvolupament de l'actual edifici volcànic a través de l'emplaçament de doms de lava fets a base d'andesita i dacita dins les velles calderes. Durant els últims 11.000 anys, el Nevado del Ruiz ha passat per almenys 12 etapes d'erupció, incloent-hi múltiples corriments de terra, fluxos piroclàstics i lahars, i conduint a la destrucció parcial dels doms del cim. Als darrers milers d'anys, la major part de les erupcions dels volcans del massís Ruiz-Tolima han estat petites, i els fluxos piroclàstics dipositats menys voluminosos que els del Plistocè. Si bé les erupcions més antigues del volcà no s'han pogut registrar, els vulcanòlegs han usat la tècnica de tefrocronologia per datar-les.
A la història registrada del volcà, les erupcions han consistit principalment en una xemeneia central a la caldera, seguida d'una erupció explosiva, que provoca lahars. La més antiga de les erupcions identificades a l'Holocè va ocórrer prop del 6660 aC, i es van produir noves erupcions el 1245 aC ±150anys (usant la datació basada en el carboni 14), prop del 850 aC, el 200 aC ±100 anys, així com al 350 dC ±300 anys, el 675 dC ±50 anys, el 1350, 1570, 1595, 1623, 1805, 1826, 1829, 1831, 1845, 1916, de desembre de 1984 a març de 1985, de setembre de 1985 a juliol de 1991, i possiblement el 1541, 1828, 1833 i abril de 1994. Diverses entrades sobre la història eruptiva del Nevado del Ruiz recollida en la base de dades del Smithsonian Institution estan marcades com a incertes. Si bé és possible que ocorregueren erupcions en aquestes dates, l'esmentada informació no ha estat confirmada. D'acord amb la definició donada per l'institut, una erupció és l'arribada de productes volcànics (excloent gasos), a la superfície de la Terra. Moltes d'aquestes erupcions van incloure l'erupció d'una xemeneia central, xemeneies als costats, i una explosió freàtica. El Ruiz és considerat com el segon volcà més actiu de Colòmbia, després del Galeras, a Nariño.
Lahar de 1595