Riga és una ciutat europea, capital de Letònia. Està situada a la vora del mar Bàltic a la desembocadura del riu Dvina occidental (o Daugava) i és un important port regional i centre industrial. La població de la ciutat ha disminuït força des de la independència de Letònia (1991), passant de 910.000 habitants a 709.145 el 2010, sobretot a causa de l'emigració de part de la gran minoria russa.
És la ciutat més gran dels estats bàltics i el centre cultural, educatiu, polític, financer, comercial i industrial més gran de la regió.
El centre històric de Riga va ser inscrit al Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, per la gran quantitat d'edificis d'art nouveau que té, comparable només a Viena, Praga i Barcelona.
És anomenada també la París de l'est, pel seu gran atractiu turístic.
Història miniatura|esquerra|Riga el 1650 (dibuix de Johann Christoph Brotze]. miniatura|Castell de Riga Antic establiment dels livonians, més tard fou seu d'una factoria que els mercaders alemanys fundaren prop de la desembocadura del Daugava (1158). La ciutat fou fundada pel bisbe de Livònia, Albert de Buxhövden (1201). Membre de la Hansa (1282), esdevingué un dels centres comercials més importants de la mar Bàltica. Els privilegis episcopals (arquebisbat el 1253) li permetien una considerable independència, accentuada pel fet de ser la seu del gran mestre de la branca livona dels cavallers de l'orde Teutònic, els quals construïren el castell de Riga (1328-40, refet el 1494-1515). La ciutat es convertí al luteranisme després del 1521. Amb el territori circumdant de Vidzemes Augstiene passà a Polònia (1581); Gustau II Adolf de Suècia se n'apoderà durant la Guerra dels Trenta anys. Finalment, el 1710 fou ocupada pels russos (tractat de Nystad, del 1721). Augmentà considerablement el seu tràfic comercial i el 1914 era la tercera ciutat de l'Imperi rus. Capital de la República de Letònia independent (1918), el 1940 fou incorporada a l'URSS. Ocupada pels alemanys (1941-44), sofrí greus danys i la destrucció de la seva important població jueva. Entre 1945-91, fou capital de la República Socialista Soviètica de Letònia i, des del 1991, ho és novament de la Letònia independent.
Població Any Població 1767 19,500 1800 29,500 1840 60,000 1867 102,600 1881 169,300 1897 282,200 1913 517,500 1920 ¹185,100 1930 377,900 1940 353,800 Any Població 1941 335.200 1945 ²228.200 1950 482.300 1955 566.900 1959 580.400 1965 665.200 1970 731.800 1975 795.600 1979 835.500 1987 900.300 Any Població 1990 909.135 1991 900.455 1992 889.741 1993 863.657 1994 843.552 1995 824.988 1996 810.172 1997 797.947 1998 786.612 1999 776.008 Any Població 2000 764.329 2001 756.627 2002 747.157 2003 739.232 2004 735.241 2005 731.762 2006 724.707 2007 722.485 2008 719.613 2009 715.978 Any Població 2010 709.145 2011 703.581 2012 699.203 2013 696.618 2014 701.185
Economia
Aplega gran part de la producció industrial nacional: metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport, que la seva major part exporta a Rússia. Té també una gran indústria pesquera. El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga.
Riga és un dels centres econòmics i financers clau dels estats bàltics. Aproximadament la meitat de tots els llocs de treball a Letònia es troben a Riga i la ciutat genera més del 50% del PIB de Letònia, així com aproximadament la meitat de les exportacions. Els principals productes exportats són productes de fusta, informàtica, fabricació d'aliments i begudes, productes farmacèutics, transport i metal·lúrgia. El port de Riga és un dels més grans dels països bàltics. Va gestionar 34 milions de tones de càrrega el 2011 i té un potencial de creixement futur amb nous desenvolupaments portuaris a Krievu Sala. El turisme també és una indústria important a Riga i després d'una desacceleració durant les recessions econòmiques mundials de finals de la dècada de 2000, va créixer un 22% només el 2011.
Llocs d'interès miniatura|El centre històric de Riga va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1997. El centre històric de Riga va ser declarat el 1997 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, en virtut dels seus edificis modernistes i per l'arquitectura que es conserva del .
Els monuments més importants de la capital letona són: Catedral luterana de Riga Catedral de Sant Pere Casa dels Caps Negres Museu Nacional d'Història de Letònia Museu d'Història i Navegació de Riga Castell de Riga (residència presidencial) Monument a la Llibertat Catedral catòlica de Sant Jaume Catedral ortodoxa de la Nativitat
Riga modernista miniatura|Detall decoratiu miniatura|Decoració d'una façana del carrer Elizabetes, de Mijail Eisenstein A causa de la seva situació privilegiada, Riga ha tingut històricament un paper molt important en el comerç entre Europa occidental i Rússia. La prosperitat de la ciutat, sobretot al llarg del , va propiciar l'enderrocament de les antigues muralles i la construcció d'amples avingudes on el nou estil, el modernisme (art nouveau o Jugensdtil), apareix en tota la seva esplendor, igual que en altres ciutats europees com París, Barcelona o Viena. Façanes ricament ornamentades amb escultures de dones (símbols de bellesa i del pensament creatiu), amb estilitzats elements vegetals i geomètrics, amb misterioses màscares o amb motius mitològics d'inspiració oriental. Un modernisme ple de fantasia que decora molts edificis dels carrers Smilsu, Aldaru, Jauniela, Elizabetes i en especial del carrer Alberta, on les façanes dels núm. 2, 4, 6, 8 i 13 van ser dissenyades per l'arquitecte rus Mijail Eisenstein, pare del famós director de cinema Sergei Eisenstein, màxim representant d'aquest nou estil. El talent creatiu d'Eisenstein ha convertit el conjunt modernista del carrer Alberta en la perla de Riga.
Persones il·lustres Teodors Bergs, Aron Nimzowitsch, Mikhaïl Tal, jugadors d'escacs. Isaiah Berlin, politòleg i filòsof. Serguei Eisenstein, director de cinema. Joan de Wallenrode, arquebisbe de Riga i príncep bisbe del principat de Lieja. Alexander Schnabel, compositor musical. Wilhelm Ostwald, Premi Nobel de Química de 1909. Nicolai von Wilm (1834-1911) violinista, compositor i director d'orquestra. Arved Poorten (1835-1901) violinista i musicòleg. Jēkabs Mediņš (1885-1971) compositor. Jānis Mediņš (1890-1966) director d'orquestra i compositor. Jāzeps Mediņš (1877-1947) director d'orquestra i compositor.
Ciutats agermanades L'any 2017, Riga està agermanada amb les ciutats següents:
Aalborg, Dinamarca Almaty, Kazakhstan Amsterdam, Països Baixos Astana, Kazakhstan Bordeus, França Bremen, Alemanya Cairns, Austràlia Dallas, Estats Units d'Amèrica Florència, Itàlia Kíev, Ucraïna Kōbe, Japó Minsk, Belarús Moscou, Rússia Norrköping, Suècia Pequín, Xina Pori, Finlàndia Rostock, Alemanya Sant Petersburg, Rússia Santiago de Xile, Xile Estocolm, Suècia Suzhou, Xina Taipei, Taiwan Taixkent, Uzbekistan Tallinn, Estònia Tartu, Estònia Tbilisi, Geòrgia Vílnius, Lituània Erevan, Armènia Varsòvia, Polònia
Vegeu també Sinagoga de Riga Museu Letó de la Farmàcia Monument a la Victòria Torre de la Ràdio i la TV de Riga
Referències
Enllaços externs
Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Europa