miniatura|Corona de l'emperador romanogermànic. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Per a les regles primerenques d'aquesta llista, el títol emperador d'Occident és anacrònic, així Carlemany s'autoanomenà imperator Romanorum (‘emperador dels romans’) i imperator Romanum gubernans imperium (‘emperador que governa l'Imperi Romà’), tot i que molts van utilitzar simplement l'imperator del títol (‘emperador’).

Carlemany va rebre el seu títol imperial quan fou coronat pel papa Lleó III a Roma l'any 800. Posteriorment, la coronació papal fou considerada un requisit previ indispensable per esdevenir emperador. Després de la coronació d'Otó I el Gran, el títol imperial es va convertir en una prerrogativa del governant d'Alemanya; no obstant això, no tots els governants foren coronats emperadors per la qual cosa varia la llista d'Emperadors d'Occident a la de reis d'Alemanya.

A partir de 1508 Maximilià I, després d'un viatge fallit vers a Roma per ser coronat, tingué la vènia papal per anomenar-se imperator electus, o sigui, emperador-electe. El seu successor, Carles V, serà coronat el 1530, però els posteriors governants ja no buscaran la coronació papal i seran designats emperadors-electes.

Imperi Carolingi Dinastia carolíngia 800-814: Carlemany 814-840: Lluís I el Pietós, fill de l'anterior 843-855: Lotari I, fill de Lluís el Pietós 855-875: Lluís II el Jove, fill de Lluís el Pietós 875-877: Carles II el Calb, fill de Lluís el Pietós 877-881: seu vacant 881-887: Carles III el Gras, nebot de Carles el Calb

Dinastia Spoleto 891-894: Guiu de Spoleto 894-898: Lambert de Spoleto

Dinastia carolíngia 896-899: Arnulf de Caríntia 901-905: Lluís III el Cec, net de Lluís II el Jove 915-924: Berenguer I

Sacre Imperi Romanogermànic Dinastia Saxona-Otoniana 962 - 973: Otó I el Gran 973- 983: Otó II, fill de l'anterior 996 - 1002: Otó III, fill de l'anterior 1014 - 1024: Enric II el Sant

Dinastia Sàlica (Francònia) 1027 - 1039: Conrad II 1046 - 1056: Enric III, fill de l'anterior 1084 - 1105: Enric IV, fill de l'anterior 1111 - 1125: Enric V, fill de l'anterior

Dinastia Supplinburger 1133 - 1137: Lotari III

Dinastia Hohenstaufen 1155 - 1190: Frederic I Barba-roja 1191 - 1197: Enric VI, fill de l'anterior

Casa de Welf 1209 - 1215: Otó IV de Brunswick

Dinastia Hohenstaufen 1220 - 1250: Frederic II, fill d'Enric VI i cosí de l'anterior

Dinastia Luxemburg 1312 - 1313: Enric VII

Dinastia Wittelsbach 1328 - 1347: Lluís IV de Baviera

Dinastia Luxemburg 1355 - 1378: Carles IV 1410 - 1437: Segimon I, fill de l'anterior

Dinastia Habsburg 1440 - 1493: Frederic III 1493 - 1519: Maximilià I, fill de l'anterior 1519-1530 : Carles V, net de l'anterior i rei de Castella i d'Aragó 1556 - 1564: Ferran I, germà de l'anterior 1564- 1576: Maximilà II, fill de l'anterior 1576- 1612: Rodolf II, fill de l'anterior 1612- 1619: Mateu I, germà de l'anterior 1619- 1637: Ferran II, cosí de l'anterior 1637- 1657: Ferran III, fill de l'anterior 1658 - 1705: Leopold I, fill de l'anterior 1705- 1711: Josep I, fill de l'anterior 1711- 1740: Carles VI, germà de l'anterior i rei de Castella i d'Aragó durant la Guerra de Successió

Dinastia Wittelsbach 1742 - 1745: Carles VII, gendre de Josep I

Dinastia Habsburg-Lorena 1745- 1765: Francesc I, gendre de Carles VI 1765- 1790: Josep II, fill de l'anterior 1790- 1792: Leopold II, germà de l'anterior 1792- 1806: Francesc II, fill de l'anterior

el 1806 Francesc II esdevé Francesc I d'Àustria, passant a governar aquest territori i posteriorment Hongria

Vegeu també

Sacre Imperi Romanogermànic Llista de reis germànics Coronació del sacre emperador romanogermànic

* Emperadors Romanogermanics Categoria:Història d'Alemanya