Luci Corneli Sul·la Fèlix (en , 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats. Reformà amb profunditat l'estructura de l'estat romà i feu diversos canvis legislatius importants. L'any 88 aC es va presentar al consolat per primera vegada, que va obtenir, per un cantó gràcies als seus mèrits militars, i per altre, sembla, gràcies al suport aconseguit, després del seu quart matrimoni amb Cecília Metela, emparentant amb una de les més importants famílies de Roma, els Cecilis Metels. El govern autocràtic de Sul·la com a dictador va significar la distribució de terres entre els veterans, l'enfortiment del Senat com a institució rectora de la vida política a Roma i el debilitament del tribunat de la plebs, que fou privat de tot contingut legislatiu i coercitiu.
Família Luci Corneli Sul·la era membre de la baixa aristocràcia, i com a tal, es va adscriure al bàndol dels optimates. La seva joventut, segons el relat de Plutarc, va transcórrer de manera dissoluta, sense prendre atenció a les armes o les lleis. Es rumorejava que fou mantingut per una prostituta grega fins al seu nomenament com a qüestor a l'exèrcit de Numídia que posà fi a la guerra de Jugurta. De família patrícia, encara que empobrida, es creu, per referència de Plutarc, que va emparentar per matrimoni, amb la família Júlia, al mateix temps que el seu futur rival Gai Mari (aquesta tesi la sosté la novel·lista Colleen McCullough al primer volum de la seva sèrie de novel·les històriques, El primer home de Roma i el novel·lista Martin Gendler a la seva trilogia sobre Roma). Cèlia (Caelia) fou la tercera muller del dictador romà Sul·la. El dictador la va repudiar a causa del fet que era estèril (Plutarc, Sulla, 6).
Primers càrrecs i missions miniatura|esquerra|Moneda en què es representa Jugurta sotmetent-se a Sul·la. Va militar inicialment com a qüestor a les ordres de Gai Mari a Numídia, apressant l'any 105 aC el rei Jugurta gràcies a una hàbil maniobra diplomàtica en què convencé Boccus I, rei de Mauritània; i va participar en la contenció de la invasió dels germànics, procedents del nord d'Europa, entre els anys 104 aC i 101 aC. La seva carrera política i militar es va enfosquir a la dècada del 90 aC, tot i la pretura que va ostentar al voltant de l'any 94 aC i d'un govern provincial a Cilícia (actual Anatòlia). En aquesta província entrà en contacte per primera vegada amb el rei Mitridates VI Eupator del regne del Pont i va negociar un tractat d'amistat amb el regne dels parts.
Durant la Guerra Social, el conflicte que esclatà l'any 91 aC entre Roma i els seus aliats itàlics, Sul·la va servir al front samnita, sota el comandament del cònsol Luci Juli Cèsar. L'any 89 aC aconseguí una decisiva victòria militar davant els murs de Pompeia, fet que el va dur a aconseguir una corona d'herba per part dels seus centurions, màxima condecoració militar romana, i l'accés al consolat.
Primer consolat El seu consolat, l'any 88 aC, es va veure alterat per la lluita amb Mari i l'esclat de la guerra contra Mitridates VI Eupator del Pont.
Es van aprovar a Roma lleis relatives als deutes dels senadors (els senadors amb grans deutes van quedar exclosos del Senat), a l'anul·lació de veredictes emesos per certs jurats i sobretot a la reorganització dels nous ciutadans en les tribus i el vot per als emancipats, normalment proletaris, però al seu torn clients dels grans. Aquest conjunt de lleis anomenades Sulpicianes (pel tribú de la plebs que les va proposar, Publi Sulpici Ruf, van trobar l'oposició del Senat, del qual Luci Corneli Sul·la era el líder. Però les lleis van ser votades i per prevenir un intent de reacció, el comandament de les tropes que havia de marxar a Àsia (a la guerra contra Mitridates) li va ser arrabassat a Sul·la i lliurat il·legalment a Gai Mari, l'antic líder popular. Però Sul·la es va rebel·lar i va prendre Roma amb les seves legions. Mari va fugir a Numídia.
Sul·la promulgà una sèrie de lleis cornèlies que enfortien el poder del Senat i dificultaven la sobirania legislativa de l'assemblea popular.
Finalment Sul·la va accedir a deixar el poder als cònsols Gneu Octavi i Luci Corneli Cinna, amb el compromís de respectar les lleis, i marxar a la guerra contra Mitridates.
La campanya contra Mitridates
Sul·la va partir cap a orient el 87 aC. Però Mari, gràcies al suport de cònsol Cinna, que va estar il·legalment destituït, va tornar des de Numídia, va assumir el comandament d'algunes tropes sublevades i va assetjar Roma, on era el cònsol Gneu Octavi, lleial al Senat.
El Senat va acordar concedir la ciutadania a totes les ciutats italianes compromeses en la rebel·lió; però els samnites i Nola, que seguien rebels, van presentar majors exigències, que el Senat va rebutjar. Cinna i Mari van acceptar aquests exigències i es van aliar a les ciutats rebels; a més van prometre la llibertat als esclaus que s'allistessin al seu bàndol, i molts esclaus van engrandir les seves files. El Senat va haver de rendir-se i Mari, Cinna i Sertori (lloctinent de Mari) van entrar a Roma. Es va procedir a una matança sistemàtica d'aristòcrates als quals es van confiscar els béns (la matança es va estendre després a tot Itàlia). Sul·la va ser declarat fora de la llei.
Mari va morir el 86 aC essent cònsol i Sertori es va desfer dels seus seguidors personals, bàsicament esclaus, que van ser els qui van perpetrar les matances. Cinna va assumir el consolat (que va exercir durant quatre anys) i va restablir les Lleis Sulpicianes i probablement es van abolir les Lleis Cornelianes. També es van suprimir les restriccions a lannona i es van reduir els deutes a un quart del deute real (aquesta llei va privar a Cinna del suport dels cavallers). miniatura|Les fronteres d'Àsia Menor després de la primera guerra mitridàtica. Les províncies d'Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Gàl·lia Transalpina, Gàl·lia Cisalpina, Sicília i Sardenya-Còrsega, eren favorables a Cinna. Àfrica, que primer es decantà pels optimates, va acabar passant també al bàndol de Cinna. Sul·la i els optimates dominaven Macedònia, mentre la resta d'Àsia estava en poder, directament o indirectament, de Mitridates.
Entre els anys 87 aC i 83 aC Sul·la va lluitar contra els exèrcits de Mitridates a Grècia va prendre Atenes, que s'havia passat al bàndol pòntic, l'any 86, i va derrotar els exèrcits enemics en dues batalles, a Queronea i Orcomen. Tot i que el seu enemic Gai Flavi Fímbria envià contra ell un exèrcit romà, els soldats no van voler combatre contra romans i Fímbria es va suïcidar. Matthew Dillon i Lynda Garland, Ancient Rome: from the early Republic to the assassination of Julius Caesar, p.514 Sul·la forçà a Mitridates el Tractat de Dardanos, dedicant-se després a la reestructuració de les províncies de Grècia i Àsia.
El retorn a Roma
miniatura|300px|La guerra civil a Itàlia en 83-82 aC. Quan Sul·la va decidir de tornar amb les seves legions (després de fer la pau amb Mitrídates), Cinna va intentar combatre'l, però va morir en un motí (84 aC) i Sul·la va desembarcar (83 aC) afegint-se-li Gneu Pompeu, fill de Gneu Pompeu Estrabó, il·lustre militar, que gràcies a la seva clientela al Picè (on era un gran propietari) va col·locar a tota la regió al costat de Sul·la.
Els cònsols governants a Roma el 82 aC, Carbó i Gai Mari el jove, fill de Gai Mari, eren homes poc hàbils. Quan Roma va quedar perduda, abans d'evacuar-la, el segon va ordenar (com abans ho havia fet el seu pare) la matança de tots els oligarques que quedessin i de qualsevol que pogués pertànyer al partit aristocràtic o dels optimats.
A la batalla de Porta Collina (82 aC), Sul·la va derrotar una coalició de romans i itàlics, posant fi a la guerra i iniciant una política repressiva que es basà en les proscripcions, un sistema legalitzat per l'assemblea popular, per la que s'executava sumàriament a tot romà o itàlic que s'hagués alçat contra ell o els seus partidaris. Desenes de senadors i centenars de cavallers foren assassinats impunement o exiliats com P. Túlius Albinòvanus. Els seus assassins reberen una compensació a costa de l'Estat, al mateix temps que aquest confiscava les propietats dels proscrits i les subhastava a baix preu, omplint les arques de l'erari públic.
Sul·la havia triomfat i Gai Mari va resultar mort, però Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Àfrica i Sicília es van mantenir fidels al partit popular. Les dues últimes van ser aviat sotmeses per Pompeu, que va ser anomenat Felix (Afortunat) i Magnus (Gran).
El triomf de Sul·la va suposar una victòria per a l'aristocràcia, però un descens del poder del Senat com a institució. Quaranta senadors que van negociar amb Cinna i mil sis-cents cavallers, van ser proscrits.
La nova constitució miniatura|Suposat bust de Sul·la de l'època d'August a la Gliptoteca de Múnic. Sul·la va assumir poders suprems (com procònsol solament tenia poders militars), amb anuència del Senat i per temps indefinit (82 aC). Encara que feia decennis que el càrrec de Dictador no s'usava (des de la Segona Guerra Púnica), Sul·la es va titular dictador, encara que les seves funcions tenien més semblances amb les dels decenvirs de l'època de les dotze taules, i fins i tot més amb les de l'antiga monarquia. Amb el càrrec, per temps indefinit, va poder promulgar lleis (constituendae rei publicae et scribundis legibus), i tingué dret de vida o mort sobre tots els ciutadans i amb un poder absolut.
Retirada de la vida publica i mort Probablement deposà els seus poders dictatorials l'any 81 aC, car l'any següent fou elegit cònsol per segona vegada. Després de les eleccions dels cònsols, Sul·la es va retirar tranquil·lament de la vida pública l'any 79 aC, després de casar-se amb Valèria, de 25 anys i es va instal·lar en una vila a la Campània on morí l'any 78 aC. La seva obra es va enfonsar ràpidament.
Mesures polítiques de Sul·la Es va començar per condemnar a diversos líders populars. Els seus béns van ser confiscats (van ser declarats botí de guerra). Els seus descendents van ser exclosos dels càrrecs públics i de la carrera política (cursus honorum) encara que si pertanyien a l'orde senatorial conservaven les càrregues inherents al seu ordre (quaranta senadors van ser condemnats i també mil sis-cents cavallers (anteriorment, Gai Mari havia donat mort a uns cinquanta senadors i uns mil cavallers).
Hom creu que els condemnats a mort per ordre de Sul·la van ser uns quatre mil set-cents, a tots els quals es van confiscar els seus béns, i els van treure a subhasta. Sul·la i alguns dels seus lliberts i oficials van participar en les licitacions (un llibert de Sul·la va comprar una finca d'un valor de sis milions de sestercis per tan sols dos mil sestercis).
Totes les lleis establertes per Cinna i els seus successors van ser suprimides, llevat de la que concedia la ciutadania als italians. Als emancipats se'ls va retirar el dret de vot. Les ciutats van ser classificades en quatre classes: Les favorables a Sul·la, que van obtenir algunes franquícies i concessions. Les menys culpables, que només van haver de pagar multes. Les culpables, de les quals es van destruir els murs i van ser arrasades. Els pobles tenaços, dels que el territori va ser confiscat totalment o parcialment i els seus habitants van perdre el dret de ciutadania, substituït pel dret llatí menor sense ciutat.
Així doncs, en virtut de la Cornelia agraria Nàpols va perdre l'illa d'Ischia (anomenada llavors Enària o Aenariae); la colònia de Càpua va ser suprimida; els territoris de Praeneste i Norba, al Laci, i Spoleto, a l'Úmbria, van ser confiscats; Sulmona, ciutat dels pelignes, va ser arrasada; tot el Samni va ser arrasat, devastat i despoblat, i totes les ciutats samnites destruïdes, incloent la colònia de Esèrnia; Brutium i Lucània van patir una sort semblant al Samni; les principals ciutats d'Etrúria foren confiscades (Florència, Faesulae, Arrècium, Volterra…).
Les colònies militars i els esclaus