L'Albera

L'Albera (, en francès L'Albère) és una comuna nord-catalana a l'extrem oriental de la comarca del Vallespir.

Fins al 1836, el terme de l'Albera incloïa la meitat oriental del poble del Pertús (l'altra meitat formava part del terme de les Cluses).

Etimologia Joan Coromines explicaCoromines 1997 l'origen del topònim l'Albera a partir del llatí albus o de l'indoeuropeu albhos (blanc, en tots dos), o potser també del derivat de l'anterior albaria o albarius, derivat col·lectiu d'alber (àlber, nom de l'arbre).

Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de l'Albera en el Vallespir Localització i característiques generals El terme comunal de l'Albera, de 170.800 hectàrees d'extensió, és a l'extrem est de la comarca del Vallespir, subcomarca de l'Albera, al límit amb el Rosselló i l'Alt Empordà; de fet, forma una falca del Vallespir que penetra entre les altres dues comarques. Consta de dos petits nuclis, antigament cadascun amb la seva parròquia i, per tant, amb el seu cementiri (tots dos conservats): el de Sant Joan d'Albera i el de Sant Martí d'Albera, aquest a l'est del terme, al vessant nord del Puig de Llobregat, que limita amb l'Alt Empordà. És una comuna de població disseminada, principalment.

El terme comprèn pràcticament una sola vall, la de la Ribera de l'Albera, que recull una extensa xarxa de còrrecs de muntanya que van a parar a aquesta riera; el punt de sortida d'aquest riu del terme de l'Albera, a 251,2 m alt, és el punt més baix de tot el terme comunal. Només se n'escapa el sector nord-oest del terme, on discorren quatre còrrecs (el dels Estanys, el dels Assolanells, el de l'Esquerrà i el de la Balma, que aflueixen directament o indirecta a la Roma, però ja fora del terme alberenc (en el de les Cluses).

Aquesta vall està emmarcada per dues carenes pertanyents a la Serra de l'Albera, que des de l'extrem oriental del terme comunal de l'Albera des del Roc dels Tres Termes, de 1.129,7 m alt (que és el punt culminant del terme de l'Albera), es bifurquen cap al nord-oest i el sud-oest. La primera al cap d'uns quilòmetres torç cap a l'oest. La segona, al cap d'un tram en aquesta direcció també gira cap a l'oest i esdevé pràcticament paral·lela a l'altra. La primera des del Roc dels Tres Termes passa pel Coll de l'Ullat, a 938,2 m alt, la Collada de la Perera, a 953,4, el Puig d'Orella, de 1.026,7, el Coll del Baladre, a 931,3, el Puig Petit de Sant Cristau, de 934,2, el Coll de la Font, a 939, el Puig de Sant Cristau, de 1.018,7, el Coll de la Branca, a 917,2, el Puig de la Branca, o Puig del Coll de la Branca, de 943,5, el Coll de Llinars, a 806,6, el Puig de la Balma, de 863,1, el Coll de la Petita, a 572, el Puig de la Petita, de 614,9, i la Costa del Perelló fins que arriba al termenal amb les Cluses. La segona, des del mateix Roc dels Tres Termes baixa cap al Coll del Pal, a 969,9, el Puig de les Colladetes, de 980,7, el Puig Forcadell, de 705,8, el Coll Forcadell, a 896,5, el Puig dels Pinyers, de 942,6, el Coll Forcat, a 828,2, el Puig de Llobregat, de 925, el Coll de la Vinyassa, a 716,3, el Pla de l'Arca, a 648,3, el Coll de l'Alzina, a 639,9, el Puig dels Homes, de 651,5, i la Collada del Pla de l'Arca, a 602, fins que deixa la carena en arribar al termenal amb el Pertús i la Jonquera.

Termes municipals limítrofs:

El poble de Sant Martí d'Albera, o de Montforcat miniatura|esquerra|Sant Martí d'Albera en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) El poble de Sant Martí d'Albera, antigament de Montforcat, és el més antic. SituatEl poble de Sant Martí d'Albera en els ortofotomapes de l'IGN a la zona meridional-oriental del terme, està centrat en l'església romànica de Sant Martí d'Albera, actualment de propietat privada. D'hàbitat dispers, el formen el Mas Bosquet, el Mas d'en Costa, el Mas d'en Grau, el Mas Jepet, el Mas Julià, el Mas Llarguet, Cal Menut, el Mas Noguer, el Mas d'en Serra, el Mas d'en Resta, el Mas de Vilanova i el Molí (ara en ruïnes, com algun dels masos abans esmentats), Sant Martí d'Albera compta amb un antic veïnat, ara reduït pràcticament a una sola masia, anomenat precisament el Veïnat.

El poble de Sant Joan d'Albera, actual cap de la comuna miniatura|Sant Joan d'Albera en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) L'actual cap de la comuna és un petit poble situat a la zona nord-oest del seu terme. Està centrat en l'església parroquial, romànica, de Sant Joan d'Albera. SituatEl poble de Sant Joan d'Albera en els ortofotomapes de l'IGN a la zona central-septentrional del terme. Pertanyen a aquest veïnat dispers el Mas Baixès (ara en ruïnes), el Mas d'en Claret, el Mas de l'Esquerrà, el Mas de la Garriga, el Masot, el Mas de la Molinera, el Mas Quirc, el Mas de Sant Joan, el Mas de la Siureda i el Monestir de les Ermites de Maria i, al límit de la comuna, al nord-oest, el Mas de l'Anglada. Prop del poblet, al nord-oest, hi ha el dolmen anomenat Balma de na Cristiana.

La Balma de na Cristiana La Balma de na Cristiana és un dolmen del terme de l'Albera. És a propLa Balma de na Cristiana en els ortofotomapes de l'IGN del poble de Sant Joan d'Albera, des d'on és accessible a peu.

Tuirs i Vallbona Es tracta de dos hàbitats documentats, però actualment del tot desapareguts, l'emplaçament dels quals es desconeix.

Els masos del terme Agrupats a un o altre dels dos pobles de l'Albera, tot i que alguns d'ells a força distància, els masos d'aquest terme comunal són els següents: pertanyents a Sant Martí d'Albera, el Casot de l'Amorer, el Mas Bosquet, el Mas Cornut (els dos darrers ara en ruïnes), el Mas d'en Costa, el Mas d'en Grau, el Mas Jepet, abans Peirotó, el Mas Julià, el Mas Llarguet, Cal Menut, o Mas del Menut, el Casot del Mas Noguer, el Mas d'en Serra, el Mas d'en Resta, el Mas de Vilanova i el Molí (ara en ruïnes, com algun dels masos abans esmentats), a més, el poble compta amb un antic veïnat, ara reduït pràcticament a una sola masia, anomenat precisament el Veïnat (abans, Mas d'en Terrers); a Sant Joan d'Albera, el Mas Baixès (ara en ruïnes), el Mas Claret, abans Verdeguer, el Mas de l'Esquerrà, el Mas de la Garriga, el Masot, el Mas de la Molinera, abans Mas d'en Neu, el Mas Quirc, abans Justafré, la Rajoleria, o Casot de la Rajoleria, el Mas de Sant Joan (en ruïnes), el Mas de la Siureda, el Mas d'en Trinxet, o de la Ruireda, i el Monestir de les Ermites de Maria, situat a l'antic Mas Barda, o Mallard, i, al límit de la comuna, al nord-oest, el Mas de l'Anglada. El terme compta amb un refugi o alberg de Muntanya, situat al Coll de l'Ullat.

Els cursos d'aigua Ja ha quedat apuntat anteriorment que la comuna de l'Albera era pràcticament tota una sola vall: la de la Ribera de l'Albera. Ara bé, pròpiament amb aquest nom només és el darrer tram, de mig terme en avall. La Ribera de l'Albera es forma al costat mateix de Sant Martí d'Albera, i de seguida comença a rebre tot de còrrecs que davallen de les muntanyes que emmarquen la vall: Còrrec de la Font del Faig, de la Closa, dels Empordanesos, de la Roquetera, de la Fajosa de la Roquetera, del Coll de Rat, de la Garriga, dels Cabirols, del Bac, de la Foïga, de la Font del Bosc, del Salt de la Perdiu, del Pla d'en Grau, del Ravaller, de la Canaleta, del Mas Julià, que n'aporta també uns quants més: Còrrec de Puig d'Orella, de la Font de Roc Esquerdat, del Clot del Cirer, dels Forquets, del Timonar, del Roc del Prince, de la Solana, del Pont, del Mas de Vilanova, de Balcells, del Pas de l'Euga Morta, del Pla de la Creu, de la Vernosa (dos de propers amb el mateix nom), del Rost, dels Trullols, del Bac del Sastre, de Puig Sec, de la Solanassa, del Prat Llevador, de la Coma, del Mas Noguer i del Mas Julià (un altre amb el mateix nom). Més al nord-oest rep l'aportació del Còrrec del Mas Barda, que marca la vall de Sant Joan d'Albera; aquest còrrec també n'aporta uns quants més: Còrrec de Sant Joan, dels Canalats, de la Trapada, del Coll de Sant Joan, de la Civadera, de Mestre Joan, de na Cristiana, del Masot, de la Font del Convent, de la Garriga del Convent, de Terrafort, del Mas Mallard i de Gorja Negra.

Al sector nord-oest del terme hi ha uns quants còrrecs que surten del terme de l'Albera per tal d'afluir directament o indirecta a la Roma en el terme veí de les Cluses; de sud a nord: Còrrec dels Estanys, Còrrec dels Assolanells, amb el del Bac de la Garriga i el del Solà de la Garriga, Còrrec de l'Esquerrà, amb el del Clot de la Font, el de la Ruireda, el de la Font d'en Claret i el de la Font del Sord, i el Còrrec de la Balma, amb els de l'Hort Clos, el del Timonar (un segon amb el mateix nom) i el d'en Llinyeres.

El terme de l'Albera té una bona quantitat de fonts, bastants de les quals en paratges de gran bellesa: Font capatada de la Vernosa, Font de la Clapa, Font de la Closa, Font del Coll de l'Ullat, Font del Faig, Font del Roc del Tell, Font del Roc Esquerdat, Font del Veïnat, Font d'en Baixès, Font d'en Claret, Font d'en Manel, Font de Santa Maria, Font Miqueta, Font Rovellada i dues Font de Sant Martí.

El relleu Molt dels topònims del terme de l'Albera indiquen clarament formes de relleu, atès que es tracta d'una comuna molt accidentada, orogràficament. Així, hi ha obagues: el Bac (dos de diferents), el Bac de la Font del Bosc, el de la Garriga, el de les Planes (abans, de les Planasses), el de l'Esquerrà, el de Lluerter, el del Sastre i el d'en Trinxet; balmes: la Balma, les Balmes; boscos: el Bosc d'en Grau, el Bosc Rodon, la Fajosa de Coll Forcat, la Fajosa Dejús Roc Foirós, la Fajosa de la Roquetera, la Fajosa de Llobregat, la Fajosa dels Fangassos, la Fajosa Magra, la Fajoseta; clots: Clotada de Coll Forcat, Clot de la Branca, Clot de la Font, Clot de la Torre, Clot del Cirer; colls: Collada de la Perera, Collada del Pla de l'Arca, Coll de la Branca, Coll de la Font, Coll de l'Alzina, Coll de la Petita, Coll de la Vinyassa, Coll del Baladre, Coll de Llinars, Coll del Pal, Coll de l'Ullat, Coll de Sant Joan, Coll Forcadell i Coll Forcat; comes: la Coma, la Coma dels Avellaners, la Cometa; plans: el Pla de la Creu (dos de diferents), el Pla de l'Alzina, el Pla de l'Arca, el Pla del Bosc, el Pla d'en Grau, el Pla dels Pujarols, els Planals, les Planes; puigs: Puig de la Balma, Puig de la Petita, Puig de la Branca, o Puig del Coll de la Branca, Puig de les Colladetes, Puig de Llobregat, Puig dels Estanys, Puig dels Pinyers, o de Coll Forcat, o de Montforcat, Puig dels Homes, Puig de Sant Cristau, Puig d'Orella, Puig Forcadell, Puig Petit de Sant Cristau, Roc dels Tres Termes; serres i serrats: Serrat de les Solanes, Serrats del Mig; solanes: Solà de la Font del Sord, Solà de la Garriga, Solà de la Ruireda, Solà del Pont, Solà del Quintà, Solà de Julià, la Solana (dues de diferents) i la Solanassa.

El terme comunal