Prats de Molló i la Presta (, oficialment en francès, Prats-de-Mollo-la-Preste) és una comuna de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. En formen part la vila de Prats de Molló, el poble de la Presta, el dels Hostalets o Sant Salvador, l'estació termal dels Banys de la Presta i alguns petits nuclis o veïnats, com ara el veïnat de la Farga, el Veïnat d'en Coma, i els ravals de la Clapera, el Burgar i el Roser, on hi ha l'església de Sant Martí de Vilaplana, i els antics veïnats de Gironella o de Canalès, de la Parcigola, de Vilaplana, de les Planes, dels Aiguals, de Miralles, d'en Coma, de Nogueret, de Sous, i de Vallforners. També hi ha la Torre del Mir, les ruïnes del castell d'en Perella i el santuari de la Mare de Déu del Coral.
Etimologia miniatura|esquerra|Vista de Prats de Molló Les primeres mencions del nom es troben des del : «Pratum» el 878 i 881. El lloc pren molt ràpidament la marca del plural: «Prados» el 936, «Pratis» el 1011, terme que designa per descomptat prats, pastures. ProcedeixCoromines, 1996 (2). del mot comú romànic prat, que té el seu origen en el nom comú llatí pratum.
Pel que fa a «Molló», apareix el 934 (Mollione), i es troba associat a Prats de manera regular al final del (Vallis de Pratis de Mollone, 1385). Molló és el poble veí a l'altra banda de Coll d'Ares, pertanyent a la comarca del Ripollès. Prové del nom comú romànicCoromines, 1996 (1). molló (pedra grossa que serveix de fita, de límit, o fins i tot un cim de forma cònica.), el qual procedeix del llatí vulgar: mutulone, derivat de mutulus, amb el significat de pedra que sobresurt).
La Presta La Presta és un poble esmentat des de l'Edat Mitjana, però sota un altre nom: Villarium de Ces Ayllades (1266), Bayns d'Ayats (1340); és a dir, les Allades/Aiades (o Allats/Aiats), o Banys d'Allats/Aiats (o Allades/Aiades). Les grafies variables del lloc fan bastant incerta tota interpretació, però podria correspondre al llatí Aquatis i designar un lloc en el qual l'aigua és abundant. En aquest poble, des del 1264, un personatge anomenat Johannis Presta posseïa un terreny rural. Aquest terreny comprenia potser els banys, anomenats al «Banys de na Presta», i després «la Presta», que acabaria convertint-se en el nom del poble. Joan Coromines proposa que presta és un manlleu tardà del cognom occità Preste o Pestre.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Prats de Molló i la Presta en el Vallespir Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Prats de Molló i la Presta, de 1.450.900 hectàrees d'extensió, el més extens del Vallespir i de la Catalunya del Nord, està situatEl terme comunal de Prats de Molló i la Presta en els ortofotomapes de l'IGN.Prats de Molló i la Presta a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN. a l'extrem occidental de la comarca, a l'Alt Vallespir, al límit amb el Conflent, el Ripollès i la Garrotxa. esquerra|miniatura|L'estació termal, a començament del s.XX És un terme molt muntanyós, sobretot a les seves vores; aproximadament pel centre del terme discorre el Tec, on assoleix les altituds més baixes. L'extrem nord del terme és molt a prop del Canigó, on assoleix els 2.723,5 m alt en el Puig Rojà, i ronda alçades similars a la Serra dels Set Homes, amb el Pic dels Set Homes (2.661) i el Pic de Bacivers (2.613). Des d'aquest extrem nord davallen dues carenes, una cap al sud-est, on hi ha la Muntanya Rasa (2.391,3), i una altra de més llarga cap al sud-oest, amb el Cim dels Cums (2.300), la Mort de l'Escolà (2.463) i la Roca Colom (2.506,5), a l'extrem de ponent del terme. El punt més baix és l'Engorjat del Balç de l'Ase, el lloc on el Tec surt del terme, a 566,2 m alt. La vila de Prats de Molló es troba a 748.
El terme de Prats de Molló i la Presta comprèn tota la capçalera de la vall del Tec, en els vessants meridional i sud-occidental del massís del Canigó. A part de la vall principal del Tec, el terme de Prats de Molló i la Presta conté tota una sèrie de valls secundàries, però de forta personalitat i presència en el territori, com la vall d'Agrefull, la de la Figuera, la de la Persigola, totes elles a l'esquerra del Tec, i la del Canadell, a la dreta, a més d'altres de menors.
La vila de Prats de Molló miniatura|Església de Prats de Molló Situada gairebé al centre del terme comunal, una mica la seu sud-est, Prats de Molló havia estat sempre una vila important del Comtat de Besalú, però amb la seva annexió a França a ran del Tractat dels Pirineus, adquirí una gran importància estratègica, i l'antiga vila medieval, en part encara recognoscible en el seu extrem sud-oriental, el més proper al Tec, es va veure fortificada i engrandida cap al nord i l'oest amb les muralles dreçades el per Vauban en substitució de les antigues muralles medievals, del , en part abatudes durant la Revolta dels angelets de la terra l'any 1670. Al llarg dels segles XVII, i hi hagué sempre una forta guarnició militar, tant a la vila com en el Fort de la Guàrdia.
miniatura|esquerra|Façana de l'Ermita de Santa Justa i Rufina miniatura|Altar major de l'Ermita de Santa Justa i Rufina Tradicionalment, la vila es dividia en Vila Alta, o d'Amunt i Vila Baixa, o d'Avall. La Vila d'Amunt és a l'entorn de l'església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina, l'antiga casa del gremi de paraires, mal anomenada Casa del Rei d'Aragó (la vertadera casa reial desaparegué al segle XIX; era a la placeta del Rei.
El Fort de la Guàrdia miniatura|esquerra|Vista del Fort de la Guàrdia des de la plaça Major de Prats SituatEl Fort de la Guàrdia en els ortofotomapes de l'IGN molt a prop (325 metres de distància i 100 de desnivell), al nord-est i per damunt de la vila, el vell Castell de la Guàrdia fou totalment refet per Sébastien Le Prestre de Vauban el , conservant només la torre de guaita del , integrada en els edificis centrals del fort. Servia de defensa alhora de la vila i del proper Coll d'Ares, a més de controlar el pas per la vall del Tec. En els diversos conflictes armats entre els reis francès i espanyol al llarg de tota l'edat moderna, aquest fort, que disposava de capella i d'hospital militar, adquirí una gran importància estratègica.
El poble de la Presta Situat 5 quilòmetres a ponentLa Presta en els ortofotomapes de l'IGN de la vila de Prats de Molló, la Presta és el darrer poble, pròpiament dit, aigües amunt del Tec. És situat en un pla una mica enlairat damunt de la llera del Tec, a llevant de l'estació termal dels Banys de la Presta. El petit poble s'organitza a l'entorn de l'església de Sant Isidre, als peus del Puig de Cagallops. El lloc està documentat des del amb un doble nom: mansum Johannis Presta (1264) i villarium de Ces Ayllades. Aquest darrer nom desaparegué definitivament el per deixar pas al de la Presta.
Veïnat de la Farga El veïnat de la Farga ésEl Veïnat de la Farga en els ortofotomapes de l'IGN al sud-oest de la Presta, a mig camí dels Banys de la Presta. És a ran i a la dreta del Tec, a penes cinc metres per damunt de la llera del riu.
L'estació termal dels Banys de la Presta Els Banys de la Presta, abans de na Presta i més antigament, d'Allades, es troba a ponentEls Banys de la Presta en els ortofotomapes de l'IGN del poble de la Presta, en una raconada formada per l'afluència del Còrrec del Mas Brixot en el Tec. És un conjunt d'edificis disposats en una renglera encarada a llevant, d'aspecte imponent en aquell racó de la vall del Tec. Un dels seus edificis és la capella de Sant Roc dels Banys de la Presta.
Veïnat d'en Coma El Veïnat d'en Coma ésEl Veïnat d'en Coma en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem de llevant del poble, a la vall de la Figuera, al nord del Tec, en el vessant nord-est d'aquesta vall. Hi passa la carretera D74, que uneix aquest veïnat amb la vall principal del Tec.
Estació d'esquí dels Estables Als anys 70 s'implantà un centre per a la pràctica d'esports d'hivern en el vessant sudLloc on era l'estació d'esquí dels Estables en els ortofotomapes de l'IGN del massís del Canigó, entre les cotes 1.700 i 1.850, al lloc conegut com els Estables. La pràctica d'esquí alpí estava servida mitjançant dos telesquís, i l'esquí de fons també hi era possible. Deixà de funcionar el 1997. Actualment hi roman la Cabana Pastoral dels Estables, però les instal·lacions van ser desmantellades. Hi duia la Pista dels Estables, que des dels Hostalets remunta la vall de la Parcigola i s'enfila fins als Estables per una pista amb revolts de muntanya, molt tancats. Aquesta dificultat d'accés, afegida al fet de ser en el racó més allunyat de les grans vies de comunicació, és el principal motiu pel qual va ser abandonada aquesta estació.
Els masos del terme