La hiena tacada (Crocuta crocuta) és una espècie de mamífer carnívor de la família de les hienes (Hyaenidae), de la qual és l'espècie viva més forta i grossa.
Taxonomia Es creu que la hiena tacada s'ajusta al chaus descrit per Plini el Vell, el qual fou descrit més tard per Linnaeus com a part de la tribu dels gats. També es pensa que es correspon amb la Crocotta d'Estrabó, el qual creia que es tractava d'un híbrid de gos i llop. Volume 5 of The Manners and Customs of the Ancient Egyptians: Including Their Private Life, Government, Laws, Arts, Manufacturers, Religion, Agriculture, and Early History : Derived from a Comparison of the Paintings, Sculptures, and Monuments Still Existing, with the Accounts of Ancient Author, Sir John Gardner Wilkinson, 1847 Representacions esculpides indiquen que l'espècie era una espècie rara pels antics egipcis, els quals la consideraven prou exòtica per incloure-la en la seva col·lecció d'animals ferotges i excloure-la dels seus animals sagrats. Alguns estudiosos interpreten la descripció errònia d'Aristòtil de la hiena tacada com un animal hermafrodita, com una confusió entre la hiena tacada i la hiena ratllada.
Classificació En la dotzena edició del Systema Naturae, Linné va col·locar les hienes dins del gènere Canis, entre els llops i les guineus. Brisson ja havia donat forma a una distinció de gènere sota el nom Hyæna. En la seva edició del Systema Naturæ de Linné, Johann Friedrich Gmelin donà a les espècies amb taques el nom binomial Canis crocuta, encara que Thomas Pennant les havia descrit prèviament sota el nom de Hyæna, i les havia col·locat dins la categoria de hienes tacades. Georges Cuvier va col·locar les Hyænas dins l'última subdivisió dels digitígrads, seguint els vivèrrids i precedint els fèlids. Cuvier estava convençut que hi havia almenys dues espècies diferents de hiena tacada, basant-se en diferències regionals del color del seu pelatge. No obstant això, els naturalistes posteriors no ho van acceptar, donat que, tot i que havien observat les diferències en el color del pelatge, no hi havia altres diferències que justifiquessin plenament classificar-les com a espècies diferents. Zoological journal of the Linnean Society, Volume 9 1868 John Edward Gray va traslladar la hiena tacada a la família dels Fèlids, situant-la en una categoria que incloïa altres hienes i el pròteles. M. Lesson va ordenar els hyænids dins la seva tercera secció de digitígrads, una secció formada per animals sense una dent petita darrere del molar inferior. La hiena tacada fou col·locada entre els pròteles i els gats, i anomenada Hyæna capensis. The Penny Cyclopaedia of the Society for the Difusion of Useful Knowledge, Volume 12 by Charles Knight, 1838
Noms locals Diverses llengües africanes, com el dioula, el ful, el suahili, el malinké, el mossi, el ngambay i el wòlof, no tenen noms distintius per a les hienes, i fan servir el mateix nom per totes les espècies de hiena. En altres llengües, les altres espècies simplement són anomenades hiena tacada petita, com el suahili, en què la hiena tacada rep el nom de fisi i el pròteles s'anomena fisi ndogo. Cultural and Public Attitudes: Improving the Relationship between Humans and Hyaenas from Mills, M.g.L. and Hofer, H. (compilers). (1998) Hyaenas: Status Survey and Conservation Action Plan. IUCN/SSC Hyaena Specialist Group. IUCN, Gland, Switzerland and Cambridge, UK. vi + 154 pp.
Morfologia miniatura|esquerra|Esquelet miniatura|esquerra|Cap i pit El seu pèl és més curt que el de la hiena ratllada, i la seva crinera menys abundant.Volume 1 of Sketches in Natural History: History of the Mammalia by Charles Knight, C. Cox, 1849 Té unes extremitats anteriors i un coll poderosos que rivalitzen amb els del lleopard, encara que les extremitats posteriors són comparativament petites. La gropa és arrodonida en lloc d'angular, la qual cosa evita que els atacants que les persegueixen pel darrere s'hi puguin adherir amb fermesa. Les femelles són considerablement més grosses que els mascles i arriben a assolir fins a un 12% més de pes. Els adults tenen una longitud del cos que varia entre 95 i 165 centímetres, i tenen una alçada a les espatlles que varia entre 70 i 91 centímetres.East African mammals: an atlas of evolution in Africa, Volume 3, Part 1 by Jonathan Kingdon, University of Chicago Press, 1977 Els mascles adults del Serengeti pesen entre 40,5 i 55 quilos, mentre que les femelles pesen entre 44,5 i 63,9 quilos. A Zàmbia tendeixen a ser més pesades: els mascles tenen un pes mitjà de 67,6 quilos i les femelles de 69,2. Macdonald (1992) va establir un pes màxim de 81,7 quilos, mentre que Kingdon (1977) el va establir en 86. Els cranis de les hienes a Zàmbia són, a més, un 7% més grans i més amples que els de les poblacions del Serengeti. S'ha estimat que el pes dels membres adults extints a les poblacions eurasiàtiques devia ser d'uns 102 quilos.Plio-Pleistocene large carnivores from the Italian peninsula: functional morphology and macroecology by Carlo Meloro, Università degli Studi di Napoli “Federico II” Dottorato di Ricerca in Scienze della Terra Geologia del Sedimentario “XX Ciclo”, 2007.
La seva dentadura té un propòsit més ampli que el d'altres espècies actuals de hiena, les quals són principalment carronyaires. Els tercers premolars, superior i inferior, són trituradors cònics, amb un tercer con per subjectar ossos que sobresurt del quart premolar inferior. Tenen dents carnisseres darrere els premolars trituradors, la posició dels quals permet a les hienes triturar els ossos amb les premolars sense esmussar les dents carnisseres, que són més grans que les d'altres mamífers carnívors.Scavenging versus Hunting from Hans Kruuk's The Spotted Hyena: A Study of Predation and Social Behaviour The University of Chicago Press, Chicago 60637, 1972 Tot i que tenen dents desproporcionadament grans per contrarestar el desgast, les hienes tacades de tres anys tenen les dents gastades com un lleó de sis anys. Chapter 4: Rich Man's Table from David MacDonald's The Velvet Claw BBC books, 1992 Aquestes dents, combinades amb uns grans músculs a la mandíbula, li proporcionen una mossegada tan poderosa que pot arribar a exercir una pressió de 800 kg/cm², cosa que representa un 40% més de la pressió que pot exercir la mossegada d'un lleopard.Competition, conflict and coexistence from Cats of Africa by Luke Hunter and Gerald Hinde, Struik, 2005 Un experiment dirigit per Savage (1955) va demostrar que les mandíbules de la hiena tacada tenen una capacitat més gran per triturar ossos que les de l'os bru.ENAMEL MICROSTRUCTURAL SPECIALIZATION IN THE CANINE OF THE SPOTTED HYENA, CROCUTA CROCUTA, John M. Rensberger, Dept. of Geological Sciences and Burke Museum, Univ. of Washington, Box 353010, Seattle, Washington 98195 (Received for publication July 8, 1996 and in revised form April 1, 1997) S'han observat hienes triturant i trencant ossos de girafa, els quals fan 7 centímetres de diàmetre.Of arcs and vaults: the biomechanics of bone-cracking in spotted hyenas (Crocuta crocuta) Encara que es podria pensar que tenen les mandíbules més poderoses entre els mamífers carnívors, s'ha provat que altres animals, com els diables de Tasmània, tenen mossegades encara més fortes.Anna Salleh, Marsupial has the deadliest bite, ABC News, Monday, 4 April 2005
Amb l'excepció de la mida, la hiena tacada presenta un petit dimorfisme sexual. Els genitals externs de la femella s'assemblen molt als dels mascles. El seu clítoris de 15 centímetres és similar en forma i posició al penis i és capaç de tenir una erecció. L'única diferència visible entre el penis d'un mascle i el clítoris d'una femella, és que el penis té la punta roma. Els llavis de la femella es fonen en un parell de sacs fibrosos semblants a un escrot. Per això, generalment, quan observen animals sexualment madurs, els naturalistes fan servir la presència de mugrons com a indicador del gènere. Les femelles tenen dos mugrons, encara que molt rarament en poden tenir quatre.Social Interaction within the Clan from Hans Kruuk's The Spotted Hyena: A Study of Predation and Social Behaviour The University of Chicago Press, Chicago 60637, 1972 El color i les taques del pelatge varien amb l'edat i l'individu. El nombre de taques disminueix amb l'edat.Some Morphological Characteristics from Hans Kruuk's The Spotted Hyena: A Study of Predation and Social Behaviour The University of Chicago Press, Chicago 60637, 1972
Encara que no es pot dir que hi hagi diferents subespècies existents, les hienes tacades mostren un grau de variació regional, especialment en la seva àrea de distribució del sud, on tendeixen a ser de color més fosc i marró, sobretot a l'esquena i les potes. A causa d'aquesta tonalitat més fosca, les taques de les hienes tacades del sud són menys definides i angulars que les de les seves cosines del Cap Occidental. A més, el pèl és més llarg en la variant sud-africana, en particular al voltant de les orelles. Els individus de l'antic cameroons, al districte Epukiro de l'antiga Àfrica occidental alemanya i al nord i l'oest de Togo, tenen cues proporcionalment més llargues que la mitjana.Richard Lydekker, The game animals of Africa, London : R. Ward, limited, 1908
La hiena tacada té una visió nocturna molt bona, la qual cosa els permet reconèixer-se mútuament en completa foscor, fins i tot si estan a favor del vent.Communication from Hans Kruuk's The Spotted Hyena: A Study of Predation and Social Behaviour The University of Chicago Press, Chicago 60637, 1972
Com altres hienes, tenen dues glàndules odoríferes anals, que s'obren en el recte dins de l'obertura anal,Elementary Social Behaviour Patterns from Hans Kruuk's The Spotted Hyena: A Study of Predation and Social Behaviour The University of Chicago Press, Chicago 60637, 1972 encara que aquestes glàndules són menys sofisticades que les de les altres espècies de hiena.
Distribució i hàbitat Les poblacions més grans de hiena tacada es troben a l'ecosistema del Serengeti (entre 7.200 i 7.700 individus) a Tanzània, al Parc Nacional Kruger (entre 1.300 i 3.900) a Sud-àfrica, i a la reserva natural de Masai Mara (entre 500 i 1.000) a Kenya. Diversos centenars d'individus no estudiats viuen a les àrees de conservació zimbabuesos, a la reserva de caça de Selous, a Tanzània, i a la conca del riu Okavango, a Botswana. Kingdon, J. 1977. East African Mammals: An Atlas of Evolution in Africa. New York: Academic Press Nowak, R. 1999. Walker's Mammals of the World, Sixth Edition. Baltimore and London: The Johns Hopkins University Press
La hiena tacada viu en molts tipus d'hàbitats secs i oberts, incloent-hi semideserts, sabanes, matollars d'acàcies i boscos de muntanya. L'espècie es torna cada vegada menys freqüent en hàbitats de boscos densos i és menys comuna que la hiena bruna i la hiena ratllada en ambients desèrtics. No habiten a la selva tropical de la costa oest o al centre d'Àfrica. A l'Àfrica occidental, l'espècie prefereix les sabanes de Guinea i del Sudan. Se l'ha vist en alçades de fins a 4.000 metres a l'est d'Àfrica i a Etiòpia. Mills, G., L. Hes. 1997. The Complete Book of Southern African Mammals. Cape Town: Struik Winchester
Comportament miniatura|Vocalitzacions de la hiena tacada