miniatura|500px|Els tres temes principals de la composició En les estepes de l'Àsia central és un poema simfònic compost per Aleksandr Borodín el 1880. Es va estrenar el 20 d'abril de 1880, a Sant Petersburg, per l’Orquestra de l’Òpera Russa sota la direcció de Nikolai Rimski-Kórsakov. El va dedicar a Franz Liszt.

Origen i context El compositor rus va ser fill il·legítim del príncep georgià Luka Stepanovitx Gedianov i la seva amant Avdot'ya Konstantinovna Antónov. Segons el costum, va ser batejat amb el cognom d'un dels servents del príncep però educat sota la cura del seu pare biològic amb moltes preferències i comoditats. Gedianov li va assegurar un futur respectable en acordar el matrimoni per conveniència de la seva amant amb Christian Ivanovich Kleinecke, un metge retirat de l'exèrcit rus que poc després va morir deixant la seva herència a la mare del compositor i al compositor. Amb això el jove Borodín va tenir les condicions per desenvolupar plenament els seus interessos intel·lectuals i artístics.

Va estudiar medicina i fins i tot va ser reconegut internacionalment per les seves aportacions a la química en la investigació d'àcid fosfòric. Només de manera amateur es va dedicar a la composició. Escrivia música quan estava de vacances o quan patia alguna malaltia.

L’any 1880, mentre avançava lentament en la composició de El príncep Ígor, Borodín va aprofitar un interval de temps per escriure el poema simfònic En les estepes de l'Àsia central. L’obra havia estat concebuda per a una audició commemorativa del vint-i-cinquè aniversari del regnat del tsar Alexandre II i va anar acompanyada d’un text explicatiu redactat pel mateix compositor. Encara que el projecte va fracassar, l'obra es va publicar amb un curt text en què s'evidencia la fascinació de Borodín per les llunyanes fronteres de la Rússia imperial. En les estepes de l'Àsia central es tanca una visió romàntica i optimista del .

El compositor Franz Liszt, a qui Borodín va dedicar el poem simfònic en agraïment per la promoció de les seves obres a l’Europa occidental, va reconèixer el geni particular de Borodín i, segons es diu, li va dir: «No toquis res, no canviïs res. Has arribat lluny, això és segur, i no has fet mai cap pas en fals. Creu-me, ets en el bon camí. El teu instint artístic és tan fiable que no has de tenir por de ser original.»

Anàlisi musical La música evoca primer el silenci vast i despullat de les estepes de l’Àsia Central, trencat per una melodia russa de caràcter tranquil. Aviat s’hi afegeixen girs melòdics orientals, mentre a la llunyania es fa perceptible el pas rítmic de cavalls i camells. Una caravana avança pel desert, protegida per una escorta de soldats russos que garanteixen el seu recorregut sense obstacles.

A mesura que el viatge continua, els cants russos i orientals es combinen i es fonen amb naturalitat. Finalment, aquestes melodies entrellaçades es van esvaint progressivament fins a desaparèixer en la immensitat de l’horitzó.

Instrumentació L'obra requereix una orquestra composta per dues flautes, oboè, corn anglès, dos clarinets, dos fagots, quatre trompes, dues trompetes, tres trombons, timbales i corda.

Referències

Categoria:Poemes simfònics de la dècada del 1880 Categoria:Obres d'Aleksandr Borodín Categoria:Composicions musicals del 1880