La Simfonia núm. 5 en re major/re menor, op. 107, coneguda com la Reforma, va ser composta per Felix Mendelssohn el 1830 en honor al 300è aniversari de la presentació de la Confessió d'Augsburg. Es va estrenar el 15 de novembre de 1832, amb el compositor dirigint a la Sing-Akademie de Berlín.

La Confessió és un document clau del luteranisme i la seva presentació a l'emperador Carles V el juny de 1530 va ser un esdeveniment transcendental de la Reforma Protestant. Aquesta simfonia va ser escrita per a una orquestra completa i va ser en realitat la segona simfonia de Mendelssohn. No es va publicar fins 21 anys després de la mort del compositor, el 1868, d'aquí la seva numeració com a "5". Tot i que la simfonia no és massa representada, avui és més coneguda que en el moment de la seva publicació. La germana de Mendelssohn, Fanny Mendelssohn Hensel, va ser qui va triar el nom de Simfonia de la Reforma.

Origen i context Tot i que apareix catalogada com a núm. 5 i amb un número d’opus relativament tardà (107), la Simfonia de la Reforma és, en realitat, la segona gran simfonia de Felix Mendelssohn si es considera l’ordre cronològic. La seva composició es va iniciar a finals de 1829 i es va completar l’abril de 1830, amb la voluntat de commemorar el tricentenari de la Confessió d’Augsburg, celebrat el 25 de juny d’aquell mateix any, un esdeveniment de gran rellevància per al món luterà alemany.

El desembre de 1829, un any abans que el rei de Prússia Frederic Guillem III hagués anunciat les celebracions del tricentenari d'Augsburg, Mendelssohn va començar a treballar en la Simfonia de la Reforma. Mendelssohn esperava que es representés a les festes de Berlín que van tenir lloc el 25 de juny de 1830. Tenia la intenció d'acabar la composició el gener i fer una gira durant quatre mesos abans que comencessin les celebracions al juny. Tanmateix, la seva mala salut va fer que la Simfonia de la Reforma trigués més a compondre's del que havia esperat inicialment. A finals de març, la simfonia encara estava en un estat d'esborrany i, en un gir desfavorable, Mendelssohn va agafar el xarampió de la seva germana Rebecka. Amb un nou retard de la composició i la gira, Mendelssohn va acabar la simfonia al maig, ja massa tard perquè la comissió d'Augsburg acceptés la simfonia per a les celebracions.

Algunes autoritats han suggerit que l'antisemitisme hauria pogut tenir un paper en l'absència de la simfonia en els actes. Però el reeixit competidor, Eduard Grell, ja s'havia consolidat com un compositor competent que guanyava una popularitat considerable a Berlín. Grell era extremadament conservador en les seves composicions; la seva peça per a cor masculí potser coincidia amb el que exigien les celebracions d'Augsburg, en contrast amb l'extensa simfonia de Mendelssohn, que potser es pensava inadequada en aquell moment.Silber (1987),322–4

Mendelssohn va reprendre la seva gira immediatament després d'haver completat la Simfonia de la Reforma. A París, l'any 1832, l'orquestra de François-Antoine Habeneck va rebutjar l'obra com a "massa docta"; l'historiador de la música Larry Todd suggereix que potser també van sentir que era massa protestant.Todd (2003), 254 No va oferir la simfonia per interpretar-la a Londres. Durant l'estiu de 1832, Mendelssohn va tornar a Berlín on va revisar la simfonia. Més tard aquell any finalment va tenir lloc una actuació de la Simfonia de la Reforma.Silber (1987),331–2 El 1838, però, Mendelssohn va considerar la simfonia com "una peça juvenil⁣", i mai més la va tornar a interpretar. No es va tornar a representar fins al 1868, més de 20 anys després de la mort del compositor.Silber (1987),333

Pel que fa al context familiar del compositor, els Mendelssohn havien estat originàriament una destacada família jueva. L’avi de Felix, Moses Mendelssohn, fou una figura clau de la Il·lustració, mentre que el seu pare, Abraham, es va consolidar com un banquer de prestigi. L’any 1816, Abraham va fer batejar els seus fills com a cristians, en part per motius socials i polítics, però també per convicció personal —ell mateix es convertiria anys més tard. Aquest canvi marcaria profundament la identitat cultural i religiosa de la família, fins al punt que van incorporar el cognom Bartholdy, amb una sonoritat més vinculada al món protestant.

Quan s’acostava el tricentenari d’Augsburg, Felix Mendelssohn es trobava profundament immers en la fe cristiana i va abordar el projecte commemoratiu amb gran entusiasme. El 25 de maig de 1830, des de Weimar, escrivia a la seva germana Fanny anunciant-li que li faria arribar la partitura i demanant-li opinió sobre quin títol seria més adequat per a l’obra, dubtant entre diverses opcions relacionades amb la Reforma.

Tanmateix, els esdeveniments polítics van frustrar aquests plans. El 1830, una onada revolucionària va sacsejar Alemanya i altres regions d’Europa, cosa que va provocar la cancel·lació de les celebracions d’Augsburg i, amb elles, de l’estrena prevista de la simfonia. Es va intentar organitzar una primera audició a París, però els músics de l’orquestra, poc receptius a una obra amb un marcat caràcter protestant, van mostrar-hi tanta reticència que també es va abandonar aquest projecte.

Recepció Finalment, l’obra no es va estrenar fins al 15 de novembre de 1832 a Berlín, sota el títol Simfonia per a la celebració d’una revolució religiosa. Tot i això, la seva acollida va ser més aviat freda, fins i tot en llocs on Mendelssohn solia ser ben rebut, com Londres. El mateix compositor va acabar desinteressant-se’n, i l’obra no es va publicar fins al 1868, més de dues dècades després de la seva mort, fet que explica la confusió en la seva numeració i opus.

El poeta Ludwig Rellstab va resumir la recepció crítica assenyalant que hauria preferit una escriptura menys grandiloqüent i carregada, amb més protagonisme per a la melodia i menys per a les harmonies complexes, ja que percebia l’obra com massa tempestuosa i poc lluminosa.

Anàlisi musical En el rerefons d’aquesta simfonia hi ha la influència decisiva de Johann Sebastian Bach, especialment arran de la interpretació que Mendelssohn va dirigir el 1829 de la Passió segons sant Mateu, que va contribuir a redescobrir Bach. El llenguatge coral luterà i el gust pel contrapunt hi tenen un paper central.

Aquesta connexió amb la tradició luterana es fa evident ja des de la introducció, amb la incorporació del conegut Amén de Dresden, una fórmula litúrgica associada a l’església de la Kreuzkirche i composta per Johann Gottlieb Naumann, que més tard també utilitzaria Richard Wagner a Parsifal. Mendelssohn la fa servir com a símbol que remet a la Reforma. Aquest motiu apareix diverses vegades abans que acabi la introducció, creant un contrast amb el to solemne general. A continuació, el primer moviment (Allegro con fuoco) mostra una energia poc habitual en el compositor, amb una densitat orquestral que en alguns moments pot recordar la de Robert Schumann. El tema principal, de caràcter contundent, suggereix simbòlicament l’acte de Martí Luter proclamant les seves tesis.

La clau de la simfonia s'indica en re major a la portada de la partitura autògrafa de Mendelssohn. Tanmateix, només la introducció lenta està escrita en re major, mentre que el tema principal i la configuració de la cadència del primer moviment són en re menor. El mateix compositor es va referir a la simfonia almenys una vegada com en re menor.Silber (1987),329

Instrumentació La simfonia està escrita per 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, serpent i contrafagot (només quart moviment, ara sol tocar-se amb el contrafagot), 2 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, timbals i cordes.

Moviments La simfonia consta de quatre moviments:

Andante – Allegro con fuoco (re major – re menor) Allegro vivace (si bemoll major, trio en sol major) Andante (sol menor, acabat en sol major) Andante con moto – Allegro vivace – Allegro maestoso (sol major – re major)

Una actuació típica dura uns 33 minuts.

Primer moviment enllaç=File:Orchesterwerke_Romantik_Themen.pdf?page=443|pàgina=443|450x450px

Durant la lenta introducció, Mendelssohn cita lAmén de Dresden a les cordes. La versió de Mendelssohn de l'Amén de Dresden és la següent:

cap|350x350px

(LAmén de Dresden també va ser adaptat per Richard Wagner com a leitmotiv del "Graal" a la seva òpera Parsifal de 1882 o per Anton Bruckner al finale de la seva Cinquena Simfonia i en ladagio de la Novena).

Les cordes s'interrompen per crides a la batalla de la secció del metall de la següent manera. L'''Amén de Dresden aviat reapareix a les cordes i després comença la secció Allegro con fuoco, que està en forma de sonata. S'obre de la següent manera:

enllaç=File:Orchesterwerke_Romantik_Themen.pdf?page=444|pàgina=444|450x450px

Segon moviment El segon moviment, un scherzo en si bemoll major, és molt diferent en esperit del primer moviment, sent molt més lleuger de to.

enllaç=File:Orchesterwerke_Romantik_Themen.pdf?page=445|pàgina=445|450x450px

Tercer moviment El tercer moviment, en sol menor, és una peça lírica principalment per a les cordes. Hi ha referències a lAmén de Dresden i, al final del moviment, al segon tema del primer moviment.

enllaç=File:Orchesterwerke_Romantik_Themen.pdf?page=446|pàgina=446|450x450px

Quart moviment miniatura|L'himne original dels luterans, Ein feste Burg ist unser Gott El quart moviment es basa en el coral de Martin Luter Ein feste Burg ist unser Gott ("Una fortalesa poderosa és el nostre Déu"), el coral més famós de l’Església luterana. Està en forma de sonata i majoritàriament en un teps de 4/4. Hi ha alguns canvis de la mètrica que canvia a 2/4 per ajustar-se al temps del coral original.Kirill Polyanskiy's analysis of Mendelssohn's Fifth Symphony Al final de la coda, tota l'orquestra interpreta una potent versió del coral de Martí Luter.

enllaç=File:Orchesterwerke_Romantik_Themen.pdf?page=447|pàgina=447|450x450px

Referències

Bibliografia Heuss, Alfred. 1904. "The 'Dresden Amen': In the First Movement of Mendelssohn's 'Reformation' Symphony". The Musical Times 45, núm. 737 (4 de juliol): 441–42. Silber, Judith. 1987. "Mendelssohn and His 'Reformation' Symphony'". Journal of the American Musicological Society 40, núm. 2 (estiu): 310–36. Taylor, Benet. 2009. 'Beyond Good and Programmatic: Mendelssohn's 'Reformation' Symphony', Ad Parnassum, 7/14 (octubre de 2009): 115-27. Todd, R. Larry. 2003. Mendelssohn - A Life in Music''. Oxford; Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-511043-9.

Categoria:Simfonies de Felix Mendelssohn Mendelssohn 5 Categoria:Composicions musicals del 1830