Jardí vora el mar és una novel·la de l'escriptora catalana Mercè Rodoreda publicada el 1967, sis anys després d'haver-ne iniciat la redacció a Ginebra, el setembre del 1959, i acabada en la mateixa ciutat el desembre de 1966.
Anàlisi de l'obra A Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda empra un mode narratiu que difereix dels relats precedents: a diferència de La plaça del Diamant o El carrer de les Camèlies, aquesta novel·la és protagonitzada per un personatge masculí (un jardiner, d'inconeguda identificació) el qual, a la manera d'un testimoni, relata els esdeveniments relatius a l'entorn de la casa on treballa. En certa forma, aquesta característica confereix al text una qualitat a destacar: la treballada confluència dels problemes diferents basant-se en l'exposició d'un subjecte aliè a aquests. Això no obstant, la inconfusible veu narrativa de Rodoreda esdevé irrefutable també en aquesta novel·la. Al llarg de l'obra són constants les al·lusions al món de la botànica, donada la vasta coneixença que l'escriptora en posseeix. De fet, la mateixa Rodoreda explicità aquest tret de la novel·la, tot apuntant:
Certament, Jardí vora el mar implica una inflexió positiva en la carrera de l'escriptora; la seva confecció la impulsà a retornar al món de la literatura, després d'uns anys en què la novel·lista no havia compost cap relat extens. Això no obstant, la publicació d'aquesta obra fou precedida per dues novel·les cabdals (ambdues iniciades amb posterioritat a aquesta): La plaça del Diamant (1962, considerada com un punt culminant de la seva obra novel·lística) i El carrer de les Camèlies (1966). Així ho aclaria la mateixa Rodoreda, tot confessant:
Jardí vora el mar és un relat en què abunda la simbologia (tret bastant comú en les obres de Rodoreda), narrat amb etèria subtilitat.
Referències
Bibliografia
Categoria:Novel·les de Mercè Rodoreda