miniatura|Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia. Segons el cens de 2012 tenia 310.647 habitants.
Toponímia El nom de la ciutat prové de la seua forma en grec medieval Sivasteia, que es va formar des del nom en grec koiné Sebasteia (Σεβαστεία), que al seu torn prové de la paraula grega σεβαστός (sebast), que significa 'venerable'.σεβαστός, c.f. Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus El mot σέβας (sebas) significa 'temor', 'reverència', 'por',σέβας, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus i el verb σέβομαι (sebome) vol dir 'sentir temor' o 'sentir escrúpols'.σέβομαι, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus Sebastos va ser la traducció grega del títol d'august que empraven els emperadors romans.
Geografia Sivas es troba al vall del riu Kızılırmak, a una altitud de 1.275 metres sobre el nivell del mar.
El clima és continental càlid i sec a l'estiu (classificació climàtica de Köppen: Dsb), amb estius càlids i secs i hiverns freds i nevats. Els mesos més secs són juliol i agost i els més plujosos són abril i maig.
Història Sebaste (Σεβάστεια), fou una ciutat al sud-est del Pont, a la riba nord del riu Halis, entre el Pont i Capadòcia. Les excavacions a Topraktepe indiquen que s'hi van establir els hitites, però poc se sap de la història d'aquest lloc fins a l'arribada dels antics romans.
Ja existia quan Capadòcia va passar a ser regne client de Roma però el seu nom antic no s'ha conservat. Cap a 64 aC Pompeu el Gran hi va fundar la ciutat de MegalòpolisA.H.M. Jones, The Cities of the Eastern Roman Provinces, 2nd ed. (Oxford University Press, 1971), 159 que després va passar a dir-se Sebaste en honor de l'emperador August, ja que Σεβάστεια és la forma femenina de la traducció grega d'August. El nom de Sivas és la forma turca derivada de Sebasteia. Sota Dioclecià fou capital de l'Armènia Menor a la província d'Armènia. El 387 fou inclosa en la província de Capadòcia.
Sota els romans d'Orient és esmentada com una ciutat important de Capadòcia. El 575 va acabar la treva entre Pèrsia i l'Imperi Romà d'Orient i es va reprendre la guerra. El mateix rei persa Còsroes I va assumir la direcció de les operacions a Armènia i va travessar el país i va arribar fins a Capadòcia, on va incendiar Sebaste. A aquesta ciutat va marxar un exèrcit romà d'Orient i el rei es va retirar cap a Melitene on fou severament derrotat per Justinià, i després de saquejar Melitene mentre fugien, el seu exèrcit va patir més grans pèrdues mentre travessaven l'Eufrates sota atac romà.
El 625 Heracli va atacar Armènia i després va passar a Adana a la Cilícia i va tornar a Sebaste per passar altra vegada l'hivern al Pont, a la regió de Trebisonda.
El 978 Bardes Escler va derrotar a Amòrion Bardes Focas, enviat contra ell. Bardes es va retirar al tema de Carsiànon, i després a Sebaste, on va demanar ajuda al curopalata de Klardjètia David, gràcies al qual Bardes Focas va aplanar Escler en la batalla de Pancàlia el 24 de març del 979.
Regne de Sebaste miniatura|Peces hitites al Museu Arqueològic de Sivas El Regne de Sebaste fou un estat de l'Àsia Menor, sorgit el 1022 i que va durar fins al 1081. Fou creat per l'emperador romà d'Orient per donar a Senaquirim-Joan Arzeruni, rei de Baspracània, a canvi de la cessió del seu regne.
El rei Senaquirim-Joan de Baspracània va cedir el seu regne a l'emperador Basili II pel tractat de Trebisonda, i va rebre a canvi la dignitat de mestre i el tema de Sebaste fins a l'Eufrates, amb les ciutats de Sebaste, Larissa i Abara (a la regió de Sargarausene).
A la mort de Senaquirim (1026) el va succeir el seu fill gran David, que va governar amb l'ajut dels seus germans Atom i Abuixal. Va morir encara jove el 1037 i el va succeir el seu germà Atom, que va fer construir moltes esglésies. El 1041 un servidor d'Atom i d'Abuixal va denunciar un suposat pla de revolta contra l'imperi. Miquel IV, emperador romà d'Orient, va enviar al regne 15.000 soldats sota el comandament del cap de la guàrdia varega, amb l'encàrrec de detenir Atom i el seu germà. El general Xahpuh va proposar resistir però els sobirans van preferir anar voluntàriament a Constantinoble. Finalment l'emperador va fer executar el servidor i els va mantenir el regne.
Vers el 1048 el patriarca Petros fou cridat a la cort romana d'Orient. Va romandre allí més de tres anys, i fou ben tractat, però no se'l va deixar tornar per por que no aixequés Ani. Finalment vers el 1052 el patriarca va poder anar a Sebaste, on va morir dos anys després (1054). Va tenir com successor el seu nebot Khatxik II que ja exercia interinament el càrrec.
El nou patriarca també va ser cridat a Constantinoble i també hi fou retingut. Finalment el 1057 se'l va permetre d'establir-se a les possessions d'Atom al tema (regió d'Elbistan). Hi morí el 1060 i el patriarcat va romandre cinc anys vacant per maniobres polítiques imperials.
El 1059 bandes turques van aparèixer al regne, dirigides per Samukh, i van avançar sense resistència cap a Sebaste. Atom i el seu germà Abuixal van fugir a Gabadonia (en armeni Khavataneq, i avui Develi). El 4 de juliol de 1059 Sebaste va quedar assetjada i, quan els turcmans es van adonar que no hi havia cap guarnició, fou conquerida i saquejada, però després abandonada. Les ràtzies de turcmans van continuar en anys següents.
A la regió va arribar un cos romà d'Orient dirigit pel mercenari normand Hervé, conegut com a Francopulos. Es va establir al districte de Thelkhum, amb el duc romà d'Orient d'Edessa, Davatanos (o Tavatanos). Assabentats que l'emir del Diyarbakir (Amida), el marwànida Said al-Dawla, havia estat enverinat, Davatanos va decidir atacar Amida, però els habitants van subornar Hervé que es va abstenir de participar en l'atac. Davatanos va morir a la lluita. Hervé es va trobar més tard amb els destacaments turcs que havien saquejat Thelkhum dirigits per un tal Iússuf, els va derrotar completament, i va alliberar els captius.
Vers 1066 l'emperador va cridar els prínceps a la cort. Els dos prínceps, temorosos del que pogués passar, van fugir al Bòsfor i van cridar a la mediació de l'exrei Gaguik II d'Armènia, al que reconeixien com al seu sobirà superior i amb el qual estaven emparentats, ja que la neboda d'Atom (filla de son germà David) s'havia casat amb un nebot del rei. Després de la medicació els tres van poder tornar al regne de Sebaste.
Gaguik des de la tornada a l'Àsia Menor va voler entrevistar-se amb Alp Arslan, tot cercant el restabliment de la independència armènia però no va reeixir.
El governador selèucida del sud-oest d'Armènia, anomenat el Khorasan-salar, va iniciar (1066-1067) la conquesta de les regions de la vora de Sebaste. Va ocupar Thelkhum, va atacar Severak (on fou rebutjat) i altres algunes a la regió d'Edessa. El 1067 fou saquejada Cesarea de Capadòcia.
El 1068 va arribar al tron de Constantinoble Romà Diògenes que va iniciar una ofensiva. Va arribar a Cilícia, va ocupar Menbidj a Síria i va establir una guarnició a Artah, a l'est d'Antioquia de l'Orontes, però per la part nord d'Anatòlia els turcs saquejaven Neocesarea i Amòrion. Romà IV va entrar a Capadòcia i en va expulsar a les bandes turques el 1069, però el seu lloctinent Filàret Bracami fou derrotat a Melitene i altres bandes van entrar a la regió i van saquejar Iconi.
El 1070 un cunyat d'Alp Arslan, de nom Arisiaghi, es va barallar amb el soldà i va passar al territori romà d'Orient i va arribar a Sebaste. Alp Arslan va demanar l'extradició a l'imperi, però l'emperador va posar a Arisaghi sota la seva protecció. Això va provocar la guerra. Poc després Alp Arslan va ocupar Malazgird i Ardjesh; després va ocupar Thelkhum i Ariudzathil, i finalment, amb l'ajut d'Abul Uswar de Dvin, va atacar Edessa el 10 de març de 1071. Basili, el seu defensor (un búlgar o un armeni, no és segur) va resistir heroicament.
L'emperador va contraatacar. Va passar per Sebaste, on va rebre salutacions d'Atom i Abuixal, però per foscos motius va desposseir els dos prínceps i va castigar la ciutat; després l'emperador se’n va penedir i va restaurar els prínceps; va anar a Teodosiòpolis i aviat es van iniciar les operacions prèvies de la batalla de Mantziciert, a Akhlat i altres llocs (estiu del 1071). Entre el 19 i el 25 d'agost del 1071 es va lliurar la batalla de Mantziciert en la qual els romans d'Orient van patir una derrota total. Encara que es va fer un tractat que establia una frontera similar a la que ja existia de facto, a la pràctica en els següents anys els seljúcides es van estendre per Anatòlia. Cesarea de Capadòcia fou ocupada el 1073.
El 1081 els prínceps Atom i Abuixal foren assassinats pels romans d'Orient i els seus dominis reincorporats a l'imperi, per poc temps, ja que al cap de poc més d'un any foren ocupats pels seljúcides (1083).
Danixmendites miniatura|El Gök Medrese, una madrassa construïda al