El Metro de Granada —oficialment Metropolitano de Granada— és una xarxa metro lleuger a la ciutat espanyola de Granada i a l'àrea metropolitana. Aquesta xarxa, que fou inaugurat el 21 de setembre de 2017, està gestionat per l'Agència d'Obra Pública de la Junta d'Andalusia, dependent de la Conselleria de Foment i Habitatge.

Consta d'una única línia que travessa la ciutat de Granada de nord a sud i connecta així mateix amb els municipis d'Albolote, Maracena (al nord) i Armilla (sud). Amb 16 km de longitud i 26 parades, és la segona línia més llarga d'Andalusia i la tercera xarxa andalusa per nombre d'usuaris, per darrere dels metros de Sevilla i Màlaga. Fou la novena xarxa de ferrocarril metropolità d'Espanya en ser inaugurada, per darrere de les de Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Alacant, Palma, Sevilla i Màlaga. Un total de quinze unitats de ferrocarril del model CAF Urbos III presten servei al sistema, amb una longitud de 32 metres i amb capacitat per a 210 viatgers. Circulen a una velocitat màxima de 70 km/h en ample normal.

L'octubre de 2021 la Junta d'Andalusia va posar en marxa el projecte de la primera ampliació de la xarxa, que estendrà el recorregut pels seus extrems nord i sud i crearà una nova variant pel centre de la capital. Una vegada finalitzat, el sistema està previst que compti amb tres línies comercials. La seva posada en funcionament està prevista per a l'any 2030.

Història Antecedents i projecte La primera meitat del Granada disposava d'una extensa xarxa de tramvies metropolitans que unien la ciutat amb els municipis del voltant. Com a gairebé tota Europa, el sistema va decaure a poc a poc i va desaparèixer el 1974 amb el tancament de la darrera línia de Serra Nevada.

La idea que va donar origen al metro actual va sorgir per primera vegada el 18 de novembre de 1998, quan l'Ajuntament de Granada i el govern autonòmic van presentar un projecte basat en el tramvia de Nantes. Van plantejar una línia amb un traçat molt similar al que finalment es va executar però que finalitzava en el llavors futur Parc Tecnològic de Ciències de la Salut. El 2004 es va publicar un estudi informatiu en el qual es van projectar fins a quatre propostes diferents sobre el futur traçat.

Un any després, el 2005 es va definir definitivament el traçat d'una gran línia que travessaria la ciutat a través del Camino de Ronda. Aquesta es va dissenyar amb la intenció d'abastar punts d'alta afluència ciutadana, com l'estació d'autobusos, l'estació de Ferrocarril, el Campus Universitari de Fuentenueva, els principals hospitals de la capital, així com l'estadi esportiu Nuevo Los Cármenes. També es va contemplar que arribés als municipis d'Albolote, Maracena i Armilla.

Construcció La materialització del projecte s'emmarcà en un context d'expansió del ferrocarril urbà al sud d'Espanya. Juntament amb el metro de Granada, es van desenvolupar sistemes de característiques similars en altres províncies: el metro de Sevilla, el metro de Màlaga, el tren tramvia de la Badia de Cadis i el tramvia de Jaén.Decreto-Ley 5/2010, de 27 de julio, por el que se aprueban medidas urgentes en materia de reordenación del sector público

La licitació del primer tram, fruit d'un acord entre el govern autonòmic i l'Ajuntament de Granada, va tenir lloc a la primavera de 2006. En aquell moment les previsions d'inversió eren d'un total de 25,5 milions d'euros per als 16 quilòmetres del traçat. Les obres van començar un any més tard, el 20 d'agost de 2007. Aleshores la seva finalització estava prevista per al 2010.

Les actuacions per dur a terme els túnels del tram soterrat van començar un any més tard, el 2008. Diferents discrepàncies polítiques entre la Junta d'Andalusia i l'Ajuntament de Granada sobre la nova planificació urbanística del Camino de Ronda, així com uns incipients problemes de finançament, van dilatar notablement les actuacions a la zona.

El 2010, data prevista per a la finalització total del projecte, les obres amb prou feines havien començat a la majoria de trams. Les actuacions a Camino de Ronda, que comportaven l'aixecament complet del terra al llarg de l'avinguda, es van arribar a allargar durant més de set anys. Aquesta situació va provocar una important caiguda del comerç a la zona, impulsant el tancament d'un nombre important de negocis.

El desembre el govern andalús va constituir l'empresa pública Metro de Granada, S.A., que adquiria de Ferrocarriles de la Junta de Andalucía la titularitat i responsabilitat del projecte. La creació de la societat, participada en un 51% per la Junta d'Andalusia, tenia com a objectiu obrir la porta a que un inversor privat pogués entraren l'accionariat del metropolità.

Durant el 2011 van aflorar múltiples problemes de finançament i impagaments acumulats amb les constructores que van provocar la paralització de les obres durant la major part de l'any. La situació no es va desbloquejar fins al febrer de 2012, quan la Junta d'Andalusia va subscriure una línia de crèdit de 130 milions d'euros amb el Banc Europeu d'Inversions per tal que es poguessin reprendre les obres com més aviat millor. La data d'obertura del servei es predeia aleshores per a mitjans de 2013.

Aquest mateix any, en les excavacions dutes a terme durant la construcció de l'estació Alcázar Genil es van trobar restes arqueològiques corresponents a una naumàquia almohade del segle , la qual cosa va obligar a replantejar el projecte de l'estació per integrar aquestes restes en la seva arquitectura. Paral·lelament, es van descobrir gerres i restes romans que dataven del segle segle IV als voltants del campus universitari de Fuentenueva. Aquests incidents van suposar noves dilacions en els terminis de finalització de les obres. Tot i que la Junta havia previst que per aleshores els trens començarien a fer proves entre Albolote i Maracena, l'estat embrionari de la construcció de la plataforma en gran part del traçat va fer inviable la promesa.

El desenvolupament del projecte va tenir un notable impuls durant l'any 2013, en el qual es van accelerar les actuacions i es van realitzar avenços notables en tots els trams: es van executar tasques d'urbanització, es va emprendre la implantació de la via i es va completar el túnel subterrani de Camino de Ronda.

Per a la primavera de 2014, les vies estaven completesa excepció d'un tram de 300 metres en els quals la línia transcorria per l'estació de ferrocarril de Granada. Com que els terrenys eren propietat d'Adif, es requeria de l'autorització de l'ens estatal perquè les maquinàries de Metro de Granada poguessin entrar a executar les obres. Aquest permís es va dilatar durant mesos, la qual cosa va provocar acusacions creuades entre el govern andalús i el central per la responsabilitat dels retards. Aleshores, la Junta anunciava la seva intenció d'inaugurar el metro l'any següent malgrat la impossibilitat de finalitzar les seves obres. Segons els seus plans, per al primer semestre de 2015 la línia començaria a entraren servei de forma parcial, recorrent només el tram d'Albolote fins a Caleta, ja que més enllà d'aquesta parada es trobava l'estació de ferrocarril en la qual la via continuava sense poder-se executar.

A principis de 2015 la Unió Europea va declarar el metro de Granada com a «Gran Projecte de la UE», la qual cosa va suposar per al projecte una subvenció addicional de 262 milions d'euros. Les obres s'acostaven a la seva finalització, per la qual cosa es va procedir a instal·lar elements mecànics, il·luminació, ascensors i altres elements urbans. Durant la primavera d'aquest any, es va organitzar una jornada de portes obertesa l'Alcázar Genil, per tal que els ciutadans poguessin apreciar el treball que s'havia realitzat. El projecte, que va anar a càrrec de l'arquitecte Antonio Jiménez Torrecillas, integra les restes arqueològiques en una volta que corona el vestíbul de l'estació i a la qual es pot accedir des del seu interior. El seu disseny, de línies suaus i elements en acer i cristall, va servir per definir les línies arquitectòniques generals de la resta d'estacions.

El desbloqueig de les obres a l'estació de ferrocarril no va arribar fins a l'agost de 2015. Adif finalment va atorgar els permisos necessaris a Metro de Granada perquè pogués realitzar les obres als seus terrenys. Una vegada coneguda aquesta notícia, dirigents del govern andalús van descartar la possibilitat que el metro entrés en servei parcialment, reservant l'obertura per quan es pogués realitzar el recorregut complet. Una vegada solucionat, es va procedir a reprendre les obres de construcció de la parada denominada Estació Ferrocarril, que van culminar un any més tard. El 8 de juny de 2016 es va dur a terme la darrera soldadura de la via, en una cerimònia a la qual van acudir diverses personalitats polítiques del govern andalús i l'ajuntament. Així, després de més de deu anys van quedar units de forma definitiva els 16 quilòmetres que constitueixen la línia 1 del metro de Granada. La Junta d'Andalusia va fixar aleshores el mes de desembre de 2016 com a data de la inauguració.

Proves de circulació i inauguració Després de la conclusió de les obres i a falta que concloguessin algunes actuacions menors, l'estiu de 2016 van començar les primeres proves en superfície del metro de Granada. Durant l'any es van organitzar diverses jornades informatives de portes obertes mostrant l'interior de les unitats ferroviàries i de les estacions.

Paral·lelament, el govern andalús va agilitzar els tràmits per a la posada en marxa de l'explotació comercial del servei. Contradient el criteri que havia mantingut fins a aquell moment, la Junta d'Andalusia va renunciar a l'entrada d'inversors privats en el projecte, apostant per un servei totalment públic. Es va procedir a la liquidació de la societat Metro de Granada S.A., traspassant la titularitat de la infraestructura a l'Agència d'Obra Pública de la Junta d'Andalusia.

D'altra banda, es va decidir que fos un operador extern el que fes l'explotació comercial del servei. L'agost de 2016 es va convocar un concurs públic per operar Metro de Granada al qual es van presentar 20 empreses candidates. Finalment, el contracte va ser resolt el 19 d'octubre de 2016 a favor de la candidatura «Avanza Metro de Granada», composta pel Grup Avanza i Corporación Española de Transportes.

La data d'inauguració va patir múltiples retard sal llarg de l'any que el govern andalús va atribuir a diversos inconvenients durant les proves de simulació i les obres a l'estació de ferrocarril d'Adif, comprometent-se a obrir el servei comercial complet una vegada que les proves assolissin una eficiència superior al 95%.

El dilluns 18 de setembre de 2017, el conseller de Foment i Habitatge de la Junta d'Andalusia va comparèixer davant la premsa per anunciar la posada en marxa del servei amb passatgers per a tres dies després. El dijous, 21 de setembre a les 12 del migdia el metro de Granada va quedar finalment inaugurat en un acte especial al qual van acudir responsables de totes les administracions involucrades. Durant el seu primer dia de servei el metropolità va tenir una bona acollida amb 23.500 usuaris. Les dades positives pel que fa a afluència es van consolidaren els mesos següents a la seva posada en funcionament en assolir els 1,5 milions de passatgers el novembre de 2017, dos mesos després de la seva inauguració.

Infraestructures i aspectes tècnics miniatura|300px|Plànol esquemàtic del Metro de Granada.