La gatassa, celidònia o herba de les morenes (Ficaria verna o Ranunculus ficaria) és una espècie de ranuncle autòctona als Països Catalans, de flors amb molts pètals grocs brillants i que viu a les vores de rierols i llocs humits de la Mediterrània. Antigament les seves arrels s'usaven com a remei contra les hemorroides o morenes. No es recomana el consum d'aquesta planta, que es considera com verinosa.
La gatassa és una planta perenne, amb un rizoma curt. Pot fer de cinc a trenta centímetres d'alt, de gener a maig hi destaquen les flors grogues d'uns cinc centímetres de diàmetre, amb tres sèpals i amb molts pètals(en nombre variable, entre 7 i 14). Les fulles també són lluents, de contorn arrodonit amb la base auriculada i tenen un llarg pecíol. Les arrels són tuberoses.Gatassa Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental
Creix a tot Europa, l'oest d'Àsia i el nord d'Àfrica. Als Països Catalans n'hi ha a Mallorca, Menorca i les províncies de Barcelona, Girona i Lleida.
Taxonomia Ranunculus ficaria L. va ser descrita inicialment per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum i la va situar dins del gènere Ranunculus.
Just un any després, Étienne Guettard va crear el gènere Ficaria, on va posar algunes espècies semblants a la gatassa.
Poc després, el 1762, un botànic anglès, William Hudson, va proposar situar aquest tàxon dins del gènere Ficaria. Hi ha diversos autors que li han donat altres noms també dins d'aquest gènere.
La tendència actual més acceptada seria incloure aquest tàxon dins del gènere Ranunculus, reconeixent però les diferencies observades i col·locant-lo dins d'un subgènere Ficaria on hi ha altres ranuncles de fulles més o menys enteres, 3 sèpals i pètals més o menys nombrosos.
Dintre d'aquest tàxon se n'ha descrit algunes subespècies: Ranunculus ficaria subsp. ficariiformis Rouy & Foucaud: tindria les flors més grans, els sèpals groguencs i els aquenis pubescents. Es trobaria preferentment en indrets més litorals (Baix Llobregat, Maresme, Rosselló, Vallespir...) en boscos d'oms i àlbers i seria el tàxon que es trobaria a les Illes Balears. Ranunculus ficaria subsp. ficaria: la subespècie típica, amb flors menors de 3 cm de diàmetre, sèpals verdosos i aquenis només amb algun pèl, seria la que es trobaria més a l'interior, a l'estatge montà (Garrotxa, Osona, Montseny...) i a la cara nord dels Pirineus (que inclouria algunes poblacions de la Vall d'Aran). Les poblacions valencianes de l'Alcalatén, també correspondrien a aquesta subespècie. Ranunculus ficaria subsp. bulbilifer Lambinon: seria una tercera subespècie que viuria a bona part d'Europa i el nord d'Àfrica, i al centre i el nord de la península ibèrica, incloent els Pirineus. S'ha trobat a la província d'Osca però no als Països Catalans. Es caracteritza per tenir tiges decumbents amb les fulles més nombroses a la part superior de la tija, nombrosos aquenis estèrils i bulbils axil·lars que permetrien la reproducció vegetativa.
Referències
Categoria:Ranunculus