Andrés de Araoz (Oñati, cap a 1500 – Genevilla, 22 d'abril de 1563) fou un escultor basc del . No hi ha constància escrita però es creu que va néixer a Oñati, on hi ha el barri d'Araoz, d'on li ve el nom.BLÁZQUEZ JIMENEZ, Ángel B et al. Revisión a la obra de Andrés de Araoz: Una aproximación al escultor más representativo de la transición del Plateresco al Romanismo En Euskal Herria [Consulta: 10/09/2010]
De biografia poc coneguda, se sap que va viure durant un temps a Vitòria i a diverses poblacions navarreses. Hi ha documentació que relata la seva presència a Aia, Gipúscosca, on probablement tenia establert el seu taller. Es creu que va ser fill de Pedro de Araoz i se li atribueixen l'autoria o participació en diversos retaules o altars de la zona de Guipúscoa, com el de l'església de sant Andreu d'Eibar, la seva obra mestra. Els seus fills, Juan de Araoz i Pedro de Araoz, també van ser escultors. Juan va continuar alguns dels treballs iniciats pel seu pare, juntament amb el seu oncle Diego, també escultor.
Obres rellevants Retaule de Lapoblación Retaule d'Itziar Retaule de nostra senyora la real de Zarautz Retaule de Sant Andreu d'Eibar
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es pot veure una obra seva, Sant Pere i sant Pau, un baix relleu de 1558 fet de fusta policromada i daurada amb pa d'or, provinent del llegat de José Antonio Bertrand i Mata, que va ingressar a la col·lecció el 1981.Catàleg online del MNAC. Referència 131141-000
Referències
Categoria:Escultors del Renaixement Categoria:Persones d'Oñati Categoria:Morts a Navarra Categoria:Escultors guipuscoans