Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), va ser un historiador, senador, cònsol i governador romà.
Era nascut a Interamna. Fill de patricis, va rebre una acurada educació a Roma, i potser va ser deixeble de Quintilià. Auster i enginyós, es va casar amb la filla de Gneu Juli Agrícola, conquistador de Britànnia, pel que se suposa que pertanyia a una família rica.
Va exercir diverses magistratures en els períodes de Vespasià i Titus, i va ser pretor amb Domicià, en època del qual era també membre del col·legi sacerdotal (quindecimvir sacrorum) i en aquesta qualitat va dirigir els Jocs Seculars ordenats per l'emperador. esquerra|miniatura|Annals de Tàcit, traducció llatí / català, en 115 pàgines dobles, publicada per la Fundació Bernat Metge l'any 1930 Va viatjar per Britànnia i Germània (89), i amb Nerva va ser nomenat consul suffectus (cònsol suplent), dignitat vacant després de la mort de Virgini Ruf, de qui Tàcit va fer el panegíric en el Fòrum. Al 99 va exercir diverses funcions inherents a la seva magistratura de cònsol suplent, i després va abandonar la política i es va dedicar a la compilació de les seves històries.
No se sap quan va morir però va sobreviure Trajà. La majoria de les referències sobre la seva vida provenen de la correspondència que va mantenir amb Plini el jove i dels seus propis escrits.
El seu mètode històric es caracteritza per l'intent d'assolir la imparcialitat. Utilitza com a fonts testimonis orals o escrits als quals però no sempre dona crèdit i així ho fa constar expressament. La seva locució sine ira et studio (sense rancúnia i sense parcialitat) inspira encara avui historiadors i científics, tot i que ell mateix no sempre va respectar aquest principi.Ferran Soldevila, op.cit., pàgines X-XII
Biografia Els detalls sobre la vida personal de Tàcit són escassos. El poc que se sap prové de pistes disperses al llarg de la seva obra, les cartes del seu amic i admirador Plini el Jove i una inscripció trobada a Milas a Cària.OGIS 487, primer va sortir a la llum Bulletin de correspondance hellénique, 1890, pàgines 621–623
Tàcit va néixer l'any 56 o 57 en una família noble.Com que va ser nomenat per a la qüestura durant el govern breu de Titus i els vint-i-cinc anys era l'edat mínima per al càrrec, la data del seu naixement es pot fixar amb certa precisió. Es desconeix el lloc i la data del seu naixement, així com el seu praenomen (nom de pila). A les cartes de Sidoni Apol·linar el seu nom és Gaius, però en el manuscrit supervivent principal de la seva obra el seu nom és Publi.Vegeu Oliver, 1951, per a una anàlisi del manuscrit del qual prové el nom de Publi; vegeu també Oliver, 1977, que examina l'evidència de cada praenomen suggerit (els coneguts Gaius i Publi, els suggeriments menys coneguts de Sextus i Quintus) abans instal·lant a Publi com el més probable. El suggeriment d'un erudit sobre el nom de Sextus ha estat en gran part rebutjat.Oliver, 1977,cita un article de Harold Mattingly a Rivista storica dell'Antichità, 2 (1972) 169–85
Família i primers anys La majoria de les famílies aristocràtiques més antigues no van poder sobreviure a les proscripcions que van tenir lloc al final de la República, i Tàcit deixa clar que devia el seu rang als emperadors flavis. L'afirmació que descendia d'un llibert es deriva d'un discurs en els seus escrits que afirma que molts senadors i cavallers descendien d'un llibert, però això generalment es discuteix.Syme, 1958, pàgines 612–13; Gordon, 1936, pàgines 145–46
En el seu article sobre Tàcit a Pauly-Wissowa, I. Borzsak havia conjecturat que l'historiador estava relacionat amb Publi Clodi Tràsea Petus i la família etrusca de Gens Cecínia, dels quals parlava molt bé. A més, alguns Cecínia posteriors portaven el cognom Tàcit, que també podria indicar algun tipus de relació. S'havia suggerit que la mare de l'historiador era filla d'Aulus Cecina Petus, cònsol sufet del 37, i germana d'Arria, esposa de Tràsea.
El seu pare podria haver estat Corneli Tàcit que va exercir de promagistrat de la Gàl·lia Belga i Germania; Plini el Vell esmenta que Corneli va tenir un fill que va envellir ràpidament, la qual cosa implica una mort prematura.
No s'esmenta que Tàcit patís aquesta condició, però és possible que es refereixi a un germà, si Corneli era realment el seu pare.Syme, 1958, pàgines 60, 613; Gordon, 1936, pg. 149; Martin, 1981, pg. 26
L'amistat entre el jove Plini i Tàcit porta uns quants estudiosos a concloure que tots dos eren descendència de famílies provincials riques.Syme, 1958, pg. 63
La província del seu naixement segueix sent desconeguda, encara que diverses conjectures suggereixen Gàl·lia Belga, Gàl·lia Narbonesa o el nord d'Itàlia.Michael Grant in Introduction to Tacitus, The Annals of Imperial Rome, p. xvii; Herbert W. Benario in Introduction to Tacitus, Germany, pg. 1. El seu matrimoni amb la filla del senador narbonenc Gneu Juli Agrícola implica que venia de Gallia Narbonensis. La dedicació de Tàcit a Lucius Fabius Justus al pot indicar una connexió amb Hispania, i la seva amistat amb Plini suggereix orígens al nord d'Itàlia.Syme, 1958, pàgines 614–16
No hi ha proves, però, que els amics de Plini del nord d'Itàlia coneguessin a Tàcit, ni les cartes de Plini insinuen que els dos homes tinguessin un antecedent comú.Syme, 1958, pàgines 616–19 Plini Llibre 9, Carta 23, informa que quan li van preguntar si era italià o provincial, va donar una resposta poc clara i, per tant, se li va preguntar si era Tàcit o Plini. Com que Plini era d'Itàlia, alguns dedueixen que Tàcit era de les províncies, probablement de la Gàlia Narbonesa.Syme, 1958, pg. 619; Gordon, 1936, pg. 145
La seva ascendència, la seva habilitat en l'oratòria i la seva representació simpàtica dels bàrbars que es van resistir al domini romà (per exemple, Ann.) https://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+2.9 2.9 han portat uns quants a suggerir que era celta. Aquesta creença prové del fet que els celtes que havien ocupat la Gàl·lia abans de la invasió romana eren famosos per la seva habilitat en l'oratòria i havien estat sotmesos per Roma.Gordon, 1936, pàgines 150–51; Syme, 1958, pàgines 621–24
Vida pública, matrimoni i carrera literària De jove, Tàcit va estudiar retòrica a Roma per preparar-se per a la carrera de dret i política; com Plini, potser va estudiar amb QuintiliàEl fet que va estudiar retòrica i dret és conegut pel Dialogus, cap. 2; vegeu també Martin, 1981, p. 26; Syme, 1958, pàgines 114–115 (c. 35 dC – c. 100). L'any 77 o 78, es va casar amb Julia Agricola, filla del general Agricola.Agricola, 9
Poc se sap de la seva vida domèstica, excepte que a Tàcit li encantava la caça i l'aire lliure.Pliny, Letters 1.6 , 9.10 ; Benario, 1975, pàgines 15, 17; Syme, 1958, pàgines 541–42 Va començar la seva carrera (probablement el latus clavus, marca del senador)Syme, 1958, pg. 63; Martin, 1981, pàgines 26–27 sota Vespasià (r. 69–79), però va entrar a la vida política com a qüestor l'any 81 o 82 sota Titus.Afirma el seu deute amb Titus a les seves Histories (1.1 ); com que Titus només va governar breument, aquests són els únics anys possibles.
Va avançar constantment pel cursus honorum, esdevenint pretor l'any 88 i quindecimvir, membre del col·legi sacerdotal a càrrec dels Llibres Sibil·lins i dels Jocs Seculars.Als Annals (11.11 ), esmenta que, com a pretor, va ajudar a els Jocs Seculars celebrats per Domicià, que es poden datar amb precisió a l'any 88. Vegeu Syme, 1958, pàg. 65; Martín, 1981, pàg. 27; Benario a la seva Introducció a Tàcit, Alemanya, p. 1. Va guanyar elogis com a advocat i com a orador; la seva habilitat per parlar en públic contrapunta irònicament el seu cognomen, Tacitus ('silenciós').
Va servir a les províncies des del c. 89 al c. 93, ja sigui al comandament d'una legió o en un lloc civil.l' Agricola (45.5 ) indica que Tàcit i la seva dona estaven absents en el moment de la mort de Juli Agricola l'any 93. Per a la seva ocupació durant aquest temps vegeu Syme, 1958, p. 68; Benario, 1975, p. 13; Dudley, 1968, pàgines 15–16; Martin, 1981, p. 28; Mellor, 1993, p. 8 Ell i la seva propietat van sobreviure al regnat de terror de Domicià (81–96), però l'experiència el va deixar cansat i potser avergonyit de la seva pròpia complicitat, inculcant-li l'odi a la tirania evident en les seves obres.Per als efectes sobre Tàcitus d'aquesta experiència, vegeu Dudley, 1968, pg. 14; Mellor, 1993, pàgines 8–9 LAgricola, caps. 44 – 45, és il·lustratiu: Des del seu escó al Senat, esdevé Cònsol romà l'any 97 durant el regnat de Nerva, sent el primer de la seva família a fer-ho. Durant el seu mandat, va assolir el cim de la seva fama com a orador quan va pronunciar l'oració fúnebre del famós soldat veterà Virgini Rufus.Pliny, Letters, 2.1 (anglès) ; Benario a la seva Introducció a Tàcit, Germany, pàgines 1–2.
L'any següent, va escriure i publicar l'Agricola i Germania, presagiant els esforços literaris que l'ocuparia fins a la seva mort.A l'Agricola (3 ), anuncia el que probablement va ser el seu primer gran projecte: les Històries. Vegeu Dudley, 1968, pg. 16
Després, es va abstenir de la vida pública, però va tornar durant el regnat de Trajà (98–117). L'any 100, ell i el seu amic Plini el Jove van processar Marius Priscus (procònsol d'Àfrica) per corrupció. Priscus va ser declarat culpable i enviat a l'exili; Plini va escriure pocs dies després que Tàcit havia parlat amb tota la majestuositat que caracteritza el seu estil habitual d'oratòria.
Va seguir una llarga absència de la política i el dret mentre va escriure les Històries i els Annals. El 112 al 113, va ocupar la màxima governació civil, la de la província romana d'Àsia a l'Anatòlia occidental, registrada a la inscripció trobada a Milasa esmentada més amunt. Un passatge dels Annals fixa el 116 com a terminus post quem de la seva mort, que podria haver estat tan tard com el 125 o fins i tot el 130. Sembla que va sobreviure tant a Plini (mort c. 113) i Trajà (mort el 117).
Encara no se sap si Tàcitus va tenir fills. La Història Augusta informa que l'emperador Marc Claudi Tàcit (r. 275–276) el va reclamar com a avantpassat i va proporcionar la preservació de les seves obres, però aquesta història pot ser fraudulenta, com gran part de la Història d'August.
Estil literari Els escrits de Tàcit són coneguts per la seva densa prosa que rarament glosa els fets, en contrast amb l'estil d'uns quants dels seus contemporanis, com Plutarc. Quan escriu sobre una gairebé derrota de l'exèrcit romà a Annals I, 63, ho fa amb una descripció més breu que no pas amb un embelliment.
En la majoria dels seus escrits, manté un ordre narratiu cronològic, només poques vegades esbossa la imatge més gran, deixant que els lectors la construeixin ells mateixos. No obstant això, en els paràgrafs inicials dels Annals, utilitza algunes frases condensades que porten el lector al cor de la història.
Aproximació a la història L'estil històric de Tàcit té un cert deute amb Sal·lusti. La seva historiografia ofereix una visió penetrant, sovint pessimista, de la psicologia de la política de poder, combinant descripcions senzilles d'esdeveniments, lliçons morals i relats dramàtics molt centrats. La declaració del mateix Tàcit sobre el seu enfocament a la història (Anals I, 1) és ben coneguda:Hi ha hagut molta discussió acadèmica sobre la neutralitat de Tàcit. Al llarg dels seus escrits, està preocupat per l'equilibri de poder entre el Senat i els emperadors, i la creixent corrupció de les classes dirigents de Roma a mesura que s'adaptaven a la riquesa i el poder cada cop més creixents de l'Imperi. Segons Tàcit, els senadors van malbaratar la seva herència cultural, la de la llibertat d'expressió, per aplacar el seu emperador (rarament benigne).