Per a la història i les especificacions tècniques d'aquesta arma vegeu Carcano; vegeu igualment Atemptat contra John F. Kennedy per a un article que parli més generalment de l'assassinat del president John Fitzgerald Kennedy
El març de 1963, Lee Harvey Oswald, sota el pseudònim d'A. Hidell, utilitza el seu comitè Fair Play for Cuba per comprar un fusell Carcano per correspondència.Informe de la Comissió Warren, p. 118-119. Comprà igualment un revòlver pel mateix mètode.Informe de la Comissió Warren, p. 567-571. Es va admetre oficialment que aquesta arma fou utilitzada al dipòsit de llibres escolars en el moment de l'assassinat del president John Fitzgerald Kennedy.Informe de la Comissió Warren, p. 18-19. Després de l'anàlisi minuciosa de les empremtes dactilars sobre el fusell i d'altres informes d'experts, el veritable nom del propietari conduí finalment a Oswald.Informe de la Comissió Warren, p. 122-123.
miniatura|Oswald amb el fusell, el revòlver i dos diaris, a Dallas, el 1963
La compra del Mannlicher-Carcano miniatura|Anunci de la revista a través del qual el fusell (columna esquerra, tercer des de dalt) fou comprat
El 9 d'octubre de 1962, Oswald llogà l'apartat de correus 2915 a Dallas.Informe de la Comissió Warren, p. 118-119, 185. Els tres noms autoritzats a recollir el correu d'aquesta adreça eren el d'Oswald, el de la seva dona Marina, i el d'un tercer, "Alex J.Hidell", un pseudònim inventat per Oswald i que utilitzarà tot seguit a Nova Orleans en la seva organització d'un sol membre per a la defensa de Cuba.Informe de la Comissió Warren, p. 571. El 28 de gener de 1963 encomanà igualment un revòlver Smith & Wesson 38 Special, utilitzant el mateix apartat de correus.Informe de la Comissió Warren p. 174.
La troballa de l'arma En els minuts que seguiren a l'assassinat del president Kennedy, la policia de Dallas fou enviada al cinquè pis (6è pis als Estats Units, donat que la planta carrer es considera com el primer pis) del Dipòsit de llibres escolars per un testimoni ocular, Howard Brennan, que havia vist un home efectuar el tret fatal amb un fusell des de la finestra que tocava a la cantonada de l'edifici. Igualment, tres empleats negres que assistien al pas de la comitiva des d'una finestra del cinquè pis, van dir que havien sentit trets disparats des de la finestra del pis de baix. El fusell fou trobat pel xèrif adjunt Weitzman i l'oficial Boone emmig de cartons al sisè pis.Audiències de la Comissió Warren, Declaració de Seymour Weitzman.Audiències de la Comissió Warren, Declaració d'Eugene Boone.
D'entrada pensaren que es tractava d'un Mauser més aviat que d'un Carcano (més endavant, la Comissió Warren establirà que es tractava d'un error de llur part). El capità Fritz de la policia de Dallas - que arribà poc després al lloc dels fets - admeté tot seguit que no coneixia pas, certament, les diferències entre un Carcano i un Mauser en el moment dels fets.Warren Commission Hearings, Declaració de J.W. Fritz. En realitat, les dues armes tenen una aparença similar, donat que el mecanisme del Carcano està basat, des d'un punt de vista històric, en el del Mauser.Informe de la Comissió Warren, p. 645-646.
Els dos oficials que varen trobar el fusell - a continuació del capità Fritz - l'agafaren per la corretja, però no el tocaren fins a l'arribada del tinent Carl Day de la secció d'investigació criminal de l'oficina d'identificació.Declaració de Weitzman, Boone, i Fritz, ibid. El tinent Day l'agafà a continuació per la culata, «perquè li semblava massa rugosa perquè hi poguessin haver empremtes» inspeccionà el fusell amb una lupa que tenia a l'altra màAudiències de la Comissió Warren Declaració de J.C. Day. Verificà que la recambra mòbil no presentava empremtes abans d'extreure una bala.Declaració de Day, ibid.
Day envià tot seguit el fusell al laboratori criminal per fer-li fotos i procedir a un examen més complet. Trobà una empremta de palmell sobre una part del fusell, que no podia haver-se imprès fins que el fusell hagués estat totalment muntat. Una empremta de palmell no hauria pogut, en efecte, posar-se en aquella posició fins que ella no hagués estat muntat a causa de l'empunyadura de fusta que recobreix el canó. De tota manera no acabà les seves investigacions perquè li varen demanar que remeté l'arma a l'agent Vince Drain de l'FBI, on les anàlisis havien de continuar. Ell continuà, malgrat tot, les seves investigacions a continuació i conclogué que es tractava, efectivament, de les empremtes d'Oswald, perquè concordaven amb les que conservava en els seus dossiers.
El cap de la policia Jesse Curry declarà que va rebre l'ordre d'enviar el fusell, així com totes les altres proves a l'FBI a Washington. Durant la nit que seguí a l'assassinat de Kennedy, el fusell fou transferit per l'agent Vince Drain de l'FBI de Dallas fins a Washington D.C., on ell el remeté a l'agent federal Robert Frazier. Aquest últim declarà a continuació que l'havia conservat en una oficina de l'FBI fins al 27 de novembre de 1963, data en la qual fou reexpedit a Dallas i remés a una persona de la comissaria de Dallas per raons que encara semble incertes. A continuació retornà al quarter general de l'FBI a Washington.
Sebastian Latona, director de la secció d'Empremtes Digitals de la Divisió d'Identificació de l'FBIInforme de la Comissió Warren, p.123. declarà que l'empremta que fou trobada sobre el canó pertanyia a Oswald. Segons ell, les empremtes del palmell de la mà són úniques com les digitals i, per tant, igual de vàlides a efectes d'identificació. Aquesta afirmació ha estat corroborada per altres experts, si bé la identificació pel mètode del palmell de la mà no es considera tan exacta com la produïda a partir d'empremtes dactilarsVegeu aquest lloc web i aquest altre web pel que fa a aquesta qüestió
Durant la seva declaració anterior a la de la Comissió Warren, el tinent Day identificà la prova número 139 com a l'arma descoberta pels oficials Weitzman i Boone la tarda de la mort.
El fusell
miniatura|El fusell de Lee Harvey Oswald, un Mannlicher-Carcano model 1938
Aquest fusell portava la inscripció "Fabricat a Itàlia, "CAL.6.5", "1940", i el número de sèrie C2766 (informe de la Comissió Warren, pàg. 81). Joseph D. Nicol, cap de l'Oficina d'identificació i d'investigacions criminals d'Illinois, així com Robert A. Frazier, agent especial de l'FBI, en donaren testimoni a la Comissió Warren (informe de la Comissió Warren, pàg. 84). Una marca distintiva i aquestes dimensions permeteren identificar-lo com l'arma amb la qual Oswald surt fotografiat als seus famosos clixés al seu jardí.
Una bala de 6.5 mm, 160 g, amb la punta rodona completament revestida en coure, de tipus militar, generalment utilitzada en fusells militars del calibre 6.5 mm (com ara els Mannlicher-Carcano) fou trobada sobre una llitera a l'Hospital de Parkland. Aquesta bala (CE399, vegeu Teoria de la bala única) ha estat balísticament enllaçada al fusell que es va trobar al dipòsit de llibres escolars.
Fusell (especifiacions tècniques)
Calibre: 6.5 x 52 mm, fet a Itàlia, model Mannlicher-Carcano M91/38, fusell de forrellat amb un carregador de sis bales. Número de sèrie: C2766 Munició Western Cartridge Co. Visor telescòpic Ordnance Optics 4 x 18 muntat al damunt.
Oswald conservava un fusell embolicat a dins d'una funda, amagat al garatge de la Casa dels Paine on Marina vivia en aquella època.Comissió Warren declaració de Michael R. Paine i la seva dona
La Comissió Warren conclogué que Oswald havia introduït subreptíciament el fusell al dipòsit de llibres escolars el matí de l'assassinat en un paquet marró, del qual digué a un col·lega que es tractava de «barres de cortina», tot i que Oswald negà més tard que tingués aquest propòsit i afirmà que tan sols havia dit que es tractava del seu esmorzar (declarà igualment a partir de llavors que no posseïa cap fusell
L'FBI establí que el fusell havia estat distribuït per la societat Crescent Firearms Inc, que havia importat l'arma sota el número C2766 a la societat Klein's Sporting Goods Co., la qual, en el seu moment, l'havia expedit vers l'apartat de correus llogat per Oswald sota el pseudònim de "A.Hidell" a Dallas. La comanda anava unida a un full de comanda imprès a nom de A. Hidell, la qual cosa confirmava la identitat del comprador de l'arma.
L'escriptura manuscrita corresponia a la d'Oswald, comparada amb la que tenia al seu passaport i amb les cartes que havia escrit. El Servizio per le Informazioni e la Sicurezza Militare (servei secret italià) declarà que el fusell en qüestió, que duia el número de sèrie C2766, era únic en els seus arxius. Lee Harvey Oswald llogà l'apartat de correus al qual fou expedit el fusell.Informe de la Comissió Warren, pàg 119
El 1979, les anàlisis fotogràfiques efectuades per l'HSCA, permeteren establir que el fusell que es trobava als Arxius Nacionals era fotogràficament idèntic al descobert al dipòsit de llibres escolars. En aquella ocasió havia estat fotografiat per nombrosos periodistes, així com per la policia (aquestes anàlisis tenien en compte les diferents marques distintives d'identificació).
El fusell era igualment idèntic en les seves dimensions al que sortia a les fotos d'Oswald al seu jardí, i la identificació de l'arma amb aquella que posseïa Oswald és constatada per nombroses marques de danys identificats sobre la cartutxera de l'arma (que es pot veure igualment a la foto d'Oswald al seu jardí).
La camisa El dia en què Kennedy fou assassinat, Oswald portava una camisa de cotó blau fosc, gris-negre i groc taronja sobre una samarreta blanca.
Les fibres corresponents foren trobades a l'arma després d'una anàlisi aprofundida efectuada per experts.
A l'esquerda entre la culata i el mànec de fusta que cobreix el canó, un paquet compost de fibres de cotó blau fosc, gris-negre i groc-taronja també va ser trobat. Després de les proves de colors i dissenys en el teixit de les fibres trobades a la pistola, Paul Stombaugh, un agent especial del FBI, del Laboratori de la Unitat de pèl i fibres, troba correspondència entre les fibres trobades a l'arma amb les fibres de la roba d'Oswald.
L'abast del tret Durant el seu servei militar en el cos de Marines, el desembre de 1956, Oswald va obtenir la menció «sharpshooter» («Tirador d'elit») en els exàmens de tir (aconseguí una puntuació de 48 i 49 sobre 50 trets en una sessió de tir ràpid sobre objectiu immòbil a 183 metres amb un model de fusell estàndard M1 Garand semiautomàtic). De tota manera, el maig de 1959, obtingué la menció «marksman» («Tirador d'elit» igualment, però amb un nivell inferior en l'armada nord-americana). Els experts militars, després d'haver estudiat les seves proves, qualificaren les seves competències en armes de foc com per damunt de la mitjana, la qual cosa constitueix, en comparació amb els homes civils de la mateixa edat, un excel·lent resultat.
La diferència principal entre un franctirador (en anglès sniper) i un tirador d'elit (en anglès marksman o sharpshooter) rau en el fet que els tiradors d'elit formen part d'unitats d'infanteria organitzades, mentre que els franctiradors treballen sols o amb altres franctiradors.
No obstant això, Nelson Delgado, un soldat que pertany a la mateixa unitat que Oswald tenia el costum de burlar-se d'aquests "èxits" en el tiroteig i va declarar que Oswald era sovint "Maggie's drawers" (una bandera vermella penjant a punta de pistola, que indica que la persona ha perdut totalment el seu objectiu durant la fase de classificació). També va informar que Oswald semblava indiferent al fet d'haver encertat un tret o no.