miniatura|El president Kennedy, Jacqueline Kennedy, Nellie Connally i el governador John B. Connally, una mica abans de l'assassinat.
Des de fa temps, s'ha sospitat que el govern ha amagat o amaga informació pel que fa al tema de l'assassinat del president Kennedy del 22 de novembre de 1963. Hi ha també moltes teories de la conspiració que consideren aquest assassinat que van agafar força després de la seva mort i continuen sent promogudes en l'actualitat. Molts posen per davant una conspiració que involucra parts tan diferents com ara la CIA, el KGB, la Màfia dels Estats Units, el govern d'Israel, el director de l'FBI, el que era vicepresident Lyndon B. Johnson, el govern de Cuba amb Fidel Castro al capdavant, els grups anticastristes, la Reserva federal, o alguna combinació d'aquestes entitats o persones.
Antecedents miniatura|Fulletó que circulava el 21 de novembre de 1963, un dia abans de l'assassinat de John F. Kennedy. El títol del fulletó és: Buscat per traïció
El president John F. Kennedy fou assassinat quan circulava en una limusina descapotable a Dallas, Texas a les 12:30 del migdia del 22 de novembre de 1963; el governador de Texas, John B. Connally fou també ferit. Al cap de dues hores, Lee Harvey Oswald fou arrestat per l'assassinat del policia de Dallas J.D. Tippit i processat aquella mateixa tarda. A la 1:35 de la matinada, Oswald fou processat per l'assassinat del President. A les 11:21 del matí del diumenge 24 de novembre de 1963, el propietari d'un club nocturn, Jack Ruby, disparà contra Oswald i l'occí quan era transferit a la presó del comtat.
El 1964, la Comissió Warren conclogué que no hi havia prou proves que demostressin que Oswald formava part d'una conspiració per assassinar el President, i declarà el seu convenciment que havia actuat sol. Els crítics, fins i tot abans de la publicació de les conclusions oficials del govern, suggeriren que hi havia una conspiració al darrere de l'assassinat. No obstant això, els ciutadans inicialment acceptaren les conclusions de la Comissió Warren, però el 1966 es capgirà aquesta opinió per part d'autors com ara Mark Lane, amb el seu «best-seller» Rush to Judgment, i altres importants publicacions com ara la New York Review of Books i Life, que qüestionaren obertament les conclusions de la Comissió.
El 1979, el House Select Committee on Assassinations (HSCA) estigué d'acord amb la Comissió Warren sobre el fet que Oswald havia assassinat el president Kennedy, però va trobar que a la investigació original de l'FBI i a l'informe de la Comissió s'havien comès greus errades. Finalment, l'HSCA va concloure que es dispararen quatre trets i que hi havia una "alta probabilitat" que fossin dos i no pas un els que havien disparat el President, i que probablement hi havia hagut una conspiració. L'HSCA també va concloure que "la Comissió Warren s'havia equivocat en no investigar adequadament la possibilitat d'una conspiració per assassinar el President."Conclusions del Select Comitee of Assassinations informe final de l'HSCA, p. 3–4.
El Comité d'experts de Ramsey Clark i la Comissió Rockefeller donaren suport a les conclusions de la Comissió Warren, mentre el Fiscal de Districte de Nova Orleans, Jim Garrison, processà Clay Shaw per conspiració per assassinar Kennedy.
Opinió pública Les enquestes mostraren que molts estatunidencs creien que hi havia una conspiració per assassinar el president Kennedy. Aquestes mateixes enquestes també mostraren que no hi havia acord sobre qui hi havia estat involucrat.
El 2003, una enquesta de Gallup va mostrar que el 75% dels estatunidencs no creien que Lee Harvey Oswald hagués actuat en solitari. Aquell mateix any, una enquesta d'ABC News mostrava que el 70% dels que la van respondre sospitaven que a l'assassinat hi havia involucrada més d'una persona. El 2004, una enquesta de Fox News concloïa que el 66% dels estatunidencs pensaven que hi havia hagut una conspiració mentre que el 74% pensaven que hi havia hagut un encobriment.
Possible evidència d'encobriment Nombrosos investigadors, incloent-hi Mark Lane Henry Hurt, Michael L. Kurtz, Gerald D. McKnight i altres han apuntat que hi ha inconsistències, omissions, exclusions de l'evidència, errors, canvis sobre els fets o canvis fets sobre testimonis oculars a la Comissió Warren d'investigació oficial, la qual cosa podria suggerir un encobriment, sense presentar, de fet una teoria sobre qui hauria comès l'assassinat.
Presumpta arma homicida
Un exemple de canvi sobre el fet recau sobre la presumpta arma homicida. El delegat del xèrif, Eugene Boone i el delegat de l'algutzir, Seymour Weitzman inicialment identificaren el rifle trobat al Dipòsit de llibres escolars de Dallas com un Mauser 7.65. Weitzamn signà una declaració jurada l'endemà on descrivia l'arma com un "Mauser 7.65 amb forrellat equipat amb un abast de 4/18 i un portafusell gruixut de cuir de color marró tirant a negre". El delegat del xèrif Roger Craig declarà que va veure "Mauser 7.65" estampat al canó de l'arma.
El fiscal de districte de Dallas, Henry Wade, digué a la premsa que l'arma trobada al Dipòsit de llibres escolars era un Mauser 7.65, i així s'informà als mitjans de comunicació. Però investigacions posteriors identificaren el fusell com un Manlicher Carano 6.5. D'acord amb el que diu Mark Lane:
"L'element més fort en el cas contra Lee Harvey Oswasld era la conclusió de la Comissió Warren segons la qual el fusell havia estat trobat a l'edifici del Dipòsit de llibres. De fet, Oswald mai va ser propietari d'un Mauser 7.65. Quan, posteriorment, l'FBI informà que Oswald sols havia comprat un Manlicher-Carcano italià, l'arma que hi havia al quarter general de la policia de Dallas va canviar miraculosament el seu (calibre), la seva classe i la seva nacionalitat. La Comissió Warren va concloure que era un Manlicher-Carcano 6.5, italià, no un Mauser 7.65, alemany, el que havien descobert els funcionaris de Dallas. "
Presumpta intimidació a testimonis Alguns testimonis de l'assassinat o dels esdeveniments relacionats amb l'assassinat, foren intimidats o amenaçats. Aquests són Jean Hill Richard Carr, Roy Truly, Sandy Speaker, i A. J. Millican. Acquilla Clemmons, va afirmar que va veure dos homes a l'escena de l'assassinat del policia J.D. Tippit, i també va afirmar que va venir un home amb una pistola a casa seva i li va dir que guardés silenci sobre el que ella havia vist.
Sospitoses o inexplicables morts de testimonis Jim Marrs i Ralph Schuster han assenyalat el que han caracteritzat com un ampli nombre de morts de gent connectada amb la investigació de l'assassinat. També han assenyalat que sembla un patró de morts al voltant de les èpoques de diverses investigacions governamental, com ara durant i just després de la Comissió d'investigació Warren, quan el fiscal de districte de Nova Orleans, Jim Garrison estava duent a terme la seva pròpia investigació, mentre el Comitè d'Intel·ligència del Senat estudiava els assassinats comesos per les agències d'intel·ligència dels Estats Units als anys 70, i quan el House Select Comittee of Assassinations estava preparant les seves investigacions. Marrs assenyala que "aquestes morts, certament, podrien haver estat convenients per a algú que no volia que la veritat sobre l'assassinat de JFK sortís a la llum pública."
Documents retinguts Molts registres governamentals relatius a l'assassinat, inclosos alguns de la Comissió d'investigació Warren, el House Special Comitee on Assassinations i el Church Comitee, foren mantinguts en secret a l'opinió pública. Aquests documents secrets inclouen els registres sobre l'autòpsia del president. Alguns no es faran públics fins a l'any 2029, tot i que molts d'aquests documents ja foren publicats a mitjans i finals dels anys 90 per l'Assassination Records Revies Board, en la President John F. Kennedy Assassination Records Collection Act of 1992. Una part del material fet públic conté seccions redactades. Alguns documents que identificarien empleats i fonts d'ingressos no han estat alliberats. L'existència d'un ampli nombre de documents secrets relatius a l'assassinat, i el llarg període en què es mantindran secrets, suggereix a alguns la possibilitat d'encobriment. Un historiador ha fet notar que "existeix l'estesa sospita sobre la disposició del govern pel que fa als registres de l'assassinat de Kennedy, derivat de la creença que els funcionaris federals
A) no han posat a disposició de l'opinió pública tots els registres sobre l'assassinat del President (fins i tot de la Comissió Warren, el Church Comittee i el House Assassination Comittee)
B) han redactat de manera obscura els documents alliberats sota lActa de la Lliberat d'Informació (en anglès FOIA, sigles de Freedom of Information Act), a fi i efecte d'encobrir una sinistra conspiració."
D'acord amb el que es diu a lAssassination Records Review Board, "Tot els registres de la Comissió Warren, excepte aquells registres que contenen informació fiscal retornable, (ara) estan disponibles a l'opinió públic tan sols amb redaccions menors"
Autòpsia Hi ha testimonis controvertits pel que a la forma en què es va fer l'autòpsia del cos del president Kennedy, particularment sobre com va tenir lloc l'examen del cervell del president, qui estava present i si les fotos presentades com a prova són o no les mateixes que es van prendre durant l'examen del cos. Douglas Horne, l'analista en cap dels arxius de l'Assassination Record Review Board per registres militars, va dir que hi havia entre un "90 a un 95% de possibilitats que les fotografies dels Arxius Nacionals no fossin del cervell de Kennedy". D'acord amb les conclusions de Horne, el segon cervell -- que mostrava una ferida de sortida al davant -- hauria reemplaçat, presumptament, l'autèntic cervell de Kennedy -- que mostrava un dany molt més gran a la part del darrere, que consistia en una ferida de sortida, així com una prova d'un tret disparat des del davant"."
James H. Fetzer ha fet esment de 16 problemes amb la versió dels esdeveniments oferta per la Comissió Warren, i afirma que demostra decisivament que aquesta versió és impossible i, per tant, és semblant a una conspiració. Ha afirmat que les proves publicades per l'Assassination Records Review Board corroboren aquestes afirmacions. Això inclou problemes amb les trajectòries de la bala, la presumpta arma homicida, la presumpta munició emprada, inconsistències entre l'informe de la Comissió Warren i els resultats de l'autòpsia, inconsistències entre els resultats de l'autòpsia i el que observaren els testimonis de l'escena del crim, les declaracions dels testimonis oculars que entren en conflicte amb l'anàlisi de raigs X que suposadament li feren al cos del President, indicacions que els diagrames i les fotos del cervell del President que es poden veure als Arxius Nacionals no pertanyen al President, el testimoni d'aquells que prengueren i processaren les fotos de l'autòpsia sobre el fet que aquestes fotos foren alterades, creades o destruïdes, indicacions que el film de Zapruder fou manipulat, al·legacions sobre el fet que la versió dels esdeveniments presentada per la Comissió Warren entra en conflicte amb noves informacions provinents de l'escena del crim, el canvi de recorregut de la comitiva presidencial que per una increïble coincidència portà el President a la dreta del lloc on es va produir l'emboscada, la inexplicable laxitud del Servei Secret i el dispositiu de seguretat de la policia de Dallas, i les confessions de persones que asseguren que tenien coneixement o van participar en una conspiració per assassinar el President.
El metge Malcolm Perry va descriure la ferida original a la gola com "una petita lesió, amb un tall net, tot i que amb marges irregulars de menys d'un quart de polzada de diàmetre, que va causar mínims danys al teixit circumdant de la pell".
Teories de la conspiració Més d'un tirador miniatura|Dealey Plaza el 2003. miniatura|La tanca de fusta al monticle herbaci