LEurolliga (Euroleague, en anglès, i Turkish Airlines Euroleague per motius de patrocini) és l'actual màxima competició de clubs de bàsquet d'Europa i està organitzada per la Unió de Lligues Europees de Basquetbol (ULEB) des del seu naixement durant la temporada 2000-2001, agafant el relleu de la desapareguda Copa d'Europa de bàsquet. En aquell moment, les associacions de clubs espanyols, italians i grecs van impulsar una ruptura amb la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA), organitzadora de la històrica Copa d'Europa, per crear una nova competició en el marc de la ULEB (que la gestiona mitjançant l'empresa Euroleague S.L.) i, així, intentar obtenir majors ingressos econòmics.
Al novembre de 2004 va començar una nova etapa per a l'Eurolliga, ja que la ULEB i la FIBA van resoldre els seus conflictes. Un dels acords aconseguits va ser el reconeixement de l'Eurolliga com a màxim torneig europeu de clubs per part de la FIBA Europa.
Des del 2010 la competició s'anomena Turkish Airlines Euroleague a causa de l'acord de patrocini amb la companyia Turkish Airlines.
Història 1957-2000: Copa d'Europa La Copa d'Europa de bàsquet és una extinta competició creada per la FIBA durant la temporada 1957-1958 a imatge i semblança de la de futbol. Originàriament, enfrontava als campions de lliga de cadascun dels països europeus inscrits a la FIBA.
2001: Escissió Durant l'any 2000, un important sisme va sacsejar els fonaments del bàsquet europeu. Els grans clubs professionals del continent, liderats pels espanyols, els italians i els grecs, agrupats a la ULEB, es van separar de la FIBA amb el propòsit d'organitzar una nova Eurolliga amb criteris més moderns de gestió. Aquests clubs volien rebre més ingressos procedents dels drets de transmissió per televisió i de merchandise que els que els oferia la FIBA.
Davant la falta d'acord entre la FIBA i la ULEB, va desaparèixer la històrica Copa d'Europa i durant la temporada 2000-2001 van néixer dues competicions paral·leles que van lluitar per recollir el testimoni: l'oficialista i successora Supralliga i l'escindida i nova Eurolliga.
Els clubs es van inscriure en una i una altra competició segons els seus interessos. La major part d'espanyols, italians, grecs i francesos van prendre part a l'Eurolliga, mentre que la majoria de russos, israelians i de l'est d'Europa van optar per la Supralliga.
Durant la temporada 2001-2002 els equips pertanyents a la Supralliga van entrar a formar part de l'Eurolliga, quedant una única competició.
2006: Harmonització Els cinc anys de ruptura en el bàsquet europeu van ser perjudicials tant per a la FIBA com per a la ULEB i els clubs que van prendre part a les seves competicions.
Per això, durant el novembre de 2004, els màxims dirigents de la ULEB i FIBA Europa van acordar finalment la compatibilització dels seus respectius tornejos de cara a la següent temporada.
D'aquesta manera, FIBA Europa es va comprometre a administrar i impulsar totes les competicions de clubs europees (reanomenant la seva Lliga Europea com a Eurocopa) al mateix temps que reconeixia oficialment a la ULEB com ens organitzador de l'Eurolliga i la Copa ULEB. A més, el màxim organisme federatiu europeu va limitar a 48 el nombre de participants en els tornejos de la ULEB i va passar a gestionar en exclusiva les normatives d'elegibilitat dels jugadors, els traspassos i els controls antidopatge.
La ULEB es va reservar l'opció de subscriure contractes perquè alguns clubs participin en les seves competicions durant un nombre determinat de temporades independentment dels resultats esportius que hagin tingut.
L'acord també va preveure el compromís d'harmonització del calendari internacional perquè els partits oficials de les seleccions nacionals no perjudiquin els interessos dels membres de la ULEB.
Format de competició L'abril de 2016 l'Eurolliga va fer públic el nou format de competició, que s'aplicarà a partir de la temporada 2016-17. En aquest nou format hi participaran 16 equips, i consistirà en una lliga regular de 30 jornades en què cadascun dels equips jugarà dos partits contra la resta d'equips. Una vegada s'hagin disputat les 30 jornades, els vuit primers classificats de la lliga regular disputaran una eliminatòria i els quatre vencedors de les eliminatòries es classificaran per la final a 4, el vencedor del qual serà proclamat campió.
De cara a la temporada 2019-20 la competició s'amplia de 16 a 18 equips i de 30 a 34 jornades.
Historial 1958-1965: Copa d'Europa FIBA. Finals a doble partit Temporada Seu Campió Resultat Finalista Màxim anotador1958 Riga/Sofia ASK Riga 86-81, 84-71 20px|Bulgària Academik Sofija Radev (19)1959 Riga/Sofia ASK Riga 79-58, 69-67 20px|Bulgària Academik Sofija Kruminsh (29)1960 Tbilisi/Riga ASK Riga 86-81, 84-71 Dinamo Tbilisi Kruminsh (21)1961 Riga/Moscou CSKA Moscou 87-62, 61-66 ASK Riga Zubkov (21)1962 Ginebra Dinamo Tbilisi 90-83 Reial Madrid Wayne Hightower (30)1963 Madrid/Moscou CSKA Moscou 69-86, 91-74, 99-80 Reial Madrid Emiliano Rodríguez (21)1964 Brno/Madrid Reial Madrid 99-110, 84-64 Spartak ZJS Brno Emiliano Rodríguez (29,5)1965 Moscou/Madrid Reial Madrid 81-88, 76-62 CSKA Moscou Clifford Luyk (24)
1966-1987: Copa d'Europa FIBA. Finals a partit únic Temporada Seu Campió Resultat Finalista Màxim anotador 1966 Bolonya Olimpia Milano 77-72 Slavia Praha Jiri Zidek (22) 1967 Madrid Reial Madrid 91-83 Olimpia Milano Steve Chubin (34) 1968 Lió Reial Madrid 98-95 Spartak Brno Miles Ajken (26) 1969 Barcelona CSKA Moscou 103-99 Reial Madrid Vladimir Andreev (37) 1970 Sarajevo Pallacanestro Varese 79-74 CSKA Moscou Sergey Belov (21) 1971 Anvers CSKA Moscou 69-53 Pallacanestro Varese Sergey Belov (24) 1972 Tel-Aviv Pallacanestro Varese 70-69 KK Split (Jugoplastika) Petar Skansi (26) 1973 Lieja Pallacanestro Varese 71-66 CSKA Moscou Sergey Belov (36) 1974 Nantes Reial Madrid 84-82 Pallacanestro Varese Dino Meneghin (25) 1975 Anvers Pallacanestro Varese 79-66 Reial Madrid Bob Morse (30) 1976 Ginebra Pallacanestro Varese 81-74 Reial Madrid Bob Morse (28) 1977 Belgrad Maccabi Tel Aviv 78-77 Pallacanestro Varese Jim Boatwright (26) 1978 Múnic Reial Madrid 75-67 Pallacanestro Varese Walter Szczerbiak (25) 1979 Grenoble Bosna Sarajevo 96-93 Pallacanestro Varese Zarko Varajic (45) 1980 Berlín Reial Madrid 89-85 Maccabi Tel Aviv Earl Williams (31) 1981 Estrasburg Maccabi Tel Aviv 85-79 Virtus Bologna Marco Bonamico (26) 1982 Colònia Pallacanestro Cantú 86-80 Maccabi Tel Aviv Bruce Flowers (23) 1983 Grenoble Pallacanestro Cantú 69-68 Olimpia Milano W. Bryant i Antonello Riva (28) 1984 Ginebra Virtus Roma 79-73 FC Barcelona Epi (31) 1985 Atenes Cibona Zagreb 87-78 Reial Madrid Drazen Petrovic (36) 1986 Budapest Cibona Zagreb 84-82 Zalgiris Kaunas Arvydas Sabonis (27) 1987 Lausana Olimpia Milano 71-69 Maccabi Tel Aviv Lee Johnson (24)
1988-2000: Copa d'Europa FIBA. Final Four Temporada SeuFinalSemi-finalistesCampióResultatSubcampióMVP de la finalTercerQuart 1988 Gant Olímpia Milà 89-84 Maccabi Tel Aviv Bob McAdoo KK Partizan Aris Salònica 1989 Múnic KK Split (Jugoplastika) 75-69 Maccabi Tel Aviv Dino Radja Aris Salònica FC Barcelona 1990 Saragossa KK Split (Jugoplastika) 72-67 FC Barcelona Toni Kukoc CSP Limoges Aris Salònica 1991 París KK Split (Pop 84) 70-65 FC Barcelona Toni Kukoc Maccabi Tel Aviv VP Pèsaro 1992 Istanbul Partizan Belgrad 71-70 Club Joventut de Badalona Predrag Danilovic Olímpia Milà CB Estudiantes 1993 Atenes CSP Limoges 59-55 Pallacanestro Treviso Toni Kukoc PAOK Salònica Reial Madrid 1994 Tel-Aviv Club Joventut de Badalona 59-57 OlympiacosFerran Martínez Panathinaikos FC Barcelona 1995 Saragossa Reial Madrid 73-61 Olympiacos Arvydas Sabonis Panathinaikos CSP Limoges 1996 París Panathinaikos 67-66 FC Barcelona Dominique Wilkins CSKA Moscou Reial Madrid 1997 Roma Olympiacos 73-58 FC Barcelona David Rivers KK Olimpija ASVEL 1998 Barcelona Virtus Bologna 58-44 AEK Athinai Zoran Savic Pallacanestro Treviso KK Partizan 1999 Múnic Žalgiris Kaunas 82-74 Virtus Bolonya Tyus Edney Olympiacos Fortitudo Bolonya 2000 Salònica Panathinaikos 73-67 Maccabi Tel Aviv Zeljko Rebraca Efes FC Barcelona
2001: Supralliga FIBA. Final Four Temporada SeuFinalSemi-finalistesCampióResultatSubcampióMVP de la finalTercerQuart2001 París Maccabi Tel Aviv 81-67 Panathinaikos Arriel McDonald Efes CSKA Moscou
2001: Eurolliga ULEB. Final al millor de cinc partits Temporada Seu Campió Resultat Finalista MVP2001 Bolonya/Vitòria Virtus Bolonya 65-78, 94-73, 80-60, 79-96, 82-74. Saski-Baskonia Emanuel Ginobili
Des de 2002: Eurolliga ULEB. Final Four Temporada SeuFinalSemi-finalistesCampióResultatSubcampióMVP de la finalTercerQuart 2002 Bolonya Panathinaikos 89-83 Virtus BolonyaDejan Bodiroga Maccabi Tel Aviv i Pallacanestro Treviso2003 Barcelona FC Barcelona 76-65 Pallacanestro Treviso Dejan Bodiroga Montepaschi Siena CSKA Moscou2004 Tel-Aviv Maccabi Tel Aviv 118-74 Fortitudo BolonyaAnthony Parker CSKA Moscou Montepaschi Siena2005 Moscou Maccabi Tel Aviv 90-78 Saski-BaskoniaSarunas Jasikevicius Panathinaikos CSKA Moscou2006 Praga CSKA Moscou 73-69 Maccabi Tel Aviv Theódoros Papalukàs Saski-Baskonia FC Barcelona2007 Atenes Panathinaikos 93-91 CSKA Moscou Dimitris Diamandidis Unicaja Màlaga Saski-Baskonia2008 Madrid CSKA Moscou 91-71 Maccabi Tel Aviv Trajan Langdon Montepaschi Siena Saski-Baskonia2009 Berlín Panathinaikos 73-71 CSKA Moscou Vasílios Spanulis FC Barcelona Olympiakos2010 París FC Barcelona 86-68 Olympiacos Juan Carlos Navarro CSKA Moscou Partizan2011 Barcelona Panathinaikos 78-70 Maccabi Tel Aviv Dimitris Diamandidis Montepaschi Siena Reial Madrid2012 Istanbul Olympiacos 62-61 CSKA Moscou Vasílios Spanulis FC Barcelona Panathinaikos2013 Londres Olympiacos 100-88 Reial Madrid Vasílios Spanulis CSKA Moscou FC Barcelona2014 Milà Maccabi Tel Aviv 98-86 Reial Madrid Tyrese Rice FC Barcelona CSKA Moscou2015 Madrid Reial Madrid 78-59 Olympiacos Andrés Nocioni CSKA Moscou Fenerbahçe2016 Berlín CSKA Moscou 101-96 Fenerbahçe Nando de Colo Lokomotiv Kuban Saski-Baskonia2017 Istanbul Fenerbahçe 80-64 Olympiacos Ekpe Udoh CSKA Moscou Reial Madrid2018 Belgrad Reial Madrid 85-80 Fenerbahçe Luka Doncic Žalgiris Kaunas CSKA Moscou2019 Vitòria CSKA Moscou 91-83 Anadolu Efes Will Clyburn Reial Madrid Fenerbahçe2020 Temporada cancel·lada per la Pandèmia per coronavirus de 2019-20202021 Colònia Anadolu Efes 86-81 FC Barcelona Vasilije Micić Olímpia Milà CSKA Moscou2022 Belgrad Anadolu Efes 58-57 Reial Madrid Vasilije Micić FC Barcelona Olympiakos2023Kaunas Reial Madrid78-79 OlympiacosAleksandar Vezenkov Mònaco FC Barcelona2024Berlín Panathinaikos95-80 Reial MadridKostas Sloukas Olympiacos Fenerbahçe2025Abu Dhabi Fenerbahçe81-70 MònacoNigel Hayes-Davis Olympiacos Panathinaikos2026Atenes Olympiacos92-85 Reial MadridEvan Fournier València Basket i Fenerbahçe
Palmarès Eurolliga (a partir de 2001) EquipTítolsAnys Panathinaikos52001-02, 2006-07, 2008-09, 2010-11 i 2023-24 CSKA Moscou42005-06, 2007-08, 2015-16 i 2018-19 Maccabi Tel Aviv32003-04, 2004-05 i 2013-14 Real Madrid CF32014-15 i 2017-18 i 2022-23 Olympiacos32011-12, 2012-13 i 2025-26 FC Barcelona22002-03 i 2009-10 Anadolu Efes22020-21 i 2021-22 Fenerbahçe22016-17 i 2024-25 Virtus Bologna12000-01
Copa d'Europa (1958-2001) EquipTítolsAnys Real Madrid CF81963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1973-74, 1977-78, 1979-80, 1994-95 Pallacanestro Varese51969-70, 1971-72, 1972-73, 1974-75 i 1975-76 CSKA Moscou41960-61, 1962-63, 1968-69 i 1970-71 ASK Riga31957-58, 1958-59 i 1959-60 Olimpia Milano31965-66, 1986-87 i 1987-88 KK Split31988-89, 1989-90 i 1990-91 Maccabi Tel Aviv31976-77, 1980-81 i 2000-01 KK Cibona21984-85 i 1985-86 Pallacanestro Cantú21981-82 i 1982-83 Panathinaikos21995-96 i 1999-00 KK Bosna11978-79 FC Dinamo Tbilisi11961-62 Olympiacos11996-97 Virtus Roma11983-84 Zalgiris Kaunas11998-99 Joventut Badalona11993-94 CSP Limoges11992-93 KK Partizan11991-92 Virtus Bologna11987-88
Total: Copa d'Europa i Eurolliga