fou infanta de Borbó i reina consort de França (1364-1378).
Orígens familiars Nasqué al castell de Vincennes el 3 de febrer de 1338 sent filla del duc Pere I de Borbó i Isabel de Valois germanastra del rei Felip VI de França. Era neta per línia paterna de Lluís I de Borbó i Maria d'Avesnes, i per línia materna de Carles I de Valois i Mafalda de Chatillon. Fou germana del també duc Lluís II de Borbó.
El seu pare, avi i germà sofriren malalties mentals, de les quals la mateixa Joana no es va escapar. Així patí diverses crisis nervioses durant els seus parts i el seu propi fill també tingué problemes mentals, d'aquí el seu sobrenom: Carles VI el Boig.
Des de l'octubre de 1340 fins almenys el 1343, es van negociar i es van signar tractats perquè Joana es casés amb Amadeu VI, comte de Savoia. L'objectiu era apropar més la Savoia a la influència francesa. Després d'això, el seu compromís amb Humbert II, delfí de Viennois, també va fracassar.
Núpcies i descendents El 8 d'abril de 1350, Joana es va casar amb el seu cosí, el futur rei Carles V de França, a Tain-l'Hermitage. Com que eren cosins germans un cop allunyats, el seu matrimoni requeria una dispensa papal. Nascuts amb tretze dies de diferència, tots dos tenien 12 anys. Quan Carles va ascendir al tron el 1364, Joana es va convertir en reina consort de França. De vegades, Carles confiava en Joana sobre qüestions polítiques i culturals i es basava en els seus consells.
D'aquesta unió nasqueren vuit fills. Dos d'ells van arribar a l'edat adulta: la princesa Joana de França (1357-1360) el príncep Joan de França (1359-1364) la princesa Bonna de França (1360) el príncep Joan de França (1366) el príncep Carles VI de França (1368-1422), rei de França la princesa Maria de França (1370-1377) el príncep Lluís I d'Orleans (1372-1407), duc d'Orleans la princesa Isabel de França (1373-1378) la princesa Caterina de França (1378-1388) Joana va ser descrita com a mentalment fràgil, i després del naixement del seu fill Lluís el 1372, va patir una crisi nerviosa completa. Això va preocupar profundament Carles V, que va fer un pelegrinatge i va oferir moltes oracions per la seva recuperació. Quan es va recuperar i va recuperar el seu estat d'ànim normal el 1373, Carles V la va nomenar tutora legal de l'hereu al tron en cas que morís quan el seu fill i hereu encara era menor d'edat.
Joana va morir a la residència reial Hôtel Saint-Pol de París, el 6 de febrer de 1378, tres dies després del seu 40è aniversari i dos dies després del naixement de la seva filla petita, Caterina. L'historiador Jean FroissartJ. A. Buchon, Collection des Chroniques nationales françaises écrites en langue vulgaire du treizième au seizième siècle, Chroniques de Froissart, Tome VII, Verdière, Libraire, Paris, 1824, p. 61 va registrar que Joanna es va banyar en aigua bullent en contra del consell dels seus metges. Poc després, va entrar de part i va morir dos dies després de donar a llum. El rei va quedar desolat. El seu cor va ser enterrat al convent dels Cordeliers i les seves entranyes al convent dels Célestins. El Couvent des Célestins de París va ser la necròpolis reial més important després de la Basílica de Saint-Denis. La resta de les seves restes van ser dipositades a la basílica.
Referències
Categoria:Infants Categoria:Reis de França Categoria:Dinastia borbònica Categoria:Persones de Vincennes Categoria:Morts a París