El NowruzTambé es pot trobar escrit com a Nouruz, Norouz, Norooz, Narooz, Nawru, Nauruz, Nawroz, Noruz, Nohrooz, Novruz, Nauroz, Navroz, Naw-Rúz, Nowroj, Navroj, Nevruz, , Newroz, Navruz, Navrez, Nooruz, Nauryz, Nevruz, Nowrouz, ნავრუზი (georgià), नवरेह (caixmir), નવરોઝ (Parsi Gujarati) o Nouruz és l'any nou del calendari persa, que se celebra a l'Iran coincidint amb l'equinocci de la primavera. A més de l'Iran, el Nowruz és celebrat per altres pobles que van rebre la influència de la cultura persa, com ara els kurds, i en altres territoris, que van de Turquia, Síria, l'Irak i l'Azerbaidjan fins a l'Afganistan, passant pel Turkmenistan, el Kazakhstan, l'Uzbekistan i el Tadjikistan.
La festivitat del Nowruz, que significa 'nou dia', era a l'origen una celebració agrícola de culte a la fertilitat. No obstant això, la majoria de les cerimònies de Nowruz tenen les seves arrels en la religió zoroastriana, sorgida a l'Iran fa uns 3000 anys. El zoroastrisme o mazdeisme creu en dos déus antagonistes, Ahura Mazda, déu del bé i la llum, i Angra Mainyu, déu del mal i la foscor. La lluita entre els dos es resol amb la victòria d'Ahura Mazda i el triomf de la llum.
L'arribada de l'any nou persa, que coincideix amb el primer dia de la primavera, representa el final de la foscor hivernal i el renaixement de la llum i la fertilitat. Per simbolitzar l'inici del nou cicle vital, els iranians netegen a consciència la casa els dies anteriors al Nowruz.
Poques hores abans que entri l'any nou, les famílies es reuneixen al voltant d'una taula (anomenada Haft Sin) amb set objectes o fruits el nom dels quals comença en farsi per s (com les llavors de blat o de llenties germinades, sabzeh), els quals representen el renaixement, la salut, l'alegria, la prosperitat, la felicitat, la paciència i la bellesa. També es col·loquen sobre la taula un Alcorà, un mirall i una peixera amb peixos de colors, garantia de bona sort. Als carrers, s'encenen fogueres, es canta i s'acompanya a Hajji Firuz, un personatge de cara negra que dansa al so de tambors i panderetes portadors de bons auguris.
En els tretze dies següents, durant els quals les escoles romanen tancades, els menors de cada família estrenen vestits i es dediquen a visitar oncles i avis, que els fan regals o els lliuren alguns diners. És també costum que els adults s'apropin a saludar a casa dels seus familiars, veïns i amics.
El tretzè dia, sizadh Bédar, últim de les celebracions, les famílies van al camp i hi fan un dinar a l'aire lliure. Les llavors germinades es llencen a un riu o un rierol, però abans s'han fet petits nusos en les tiges. Cada nus representa un desig per al nou any i s'espera que, si el corrent els desfà, es compleixin.
El Nowruz està inscrit com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 2009. El 2010, l'Assemblea General de les Nacions Unides declarà el 21 de març Dia Internacional del Nowruz.
Referències
Categoria:Calendari Categoria:Cultura de l'Iran Categoria:Patrimoni Immaterial de la Humanitat Categoria:Cultura del Kurdistan Categoria:Cultura de l'Afganistan Categoria:Tadjikistan Categoria:Cultura de l'Azerbaidjan