Lantisionisme és l'oposició al sionisme, a l'existència de l'Estat d'Israel o al seu manteniment com a estat jueu, per raons ideològiques, polítiques, morals o religioses. La història de l'antisionisme és tan llarga i complexa com la del mateix sionisme i respon a corrents ideològics diversos, fins i tot contraposats. S'ha desenvolupat entre sectors del mateix món jueu, en el cristianisme, en l'islamisme modern, en el nacionalisme panarabista, en el comunisme prosoviètic, en l'esquerra antiimperialista, en els feixismes antisemites o en corrents de pensament conspiratiu.
Es pot distingir l'antisionisme abans i després de la creació de l'Estat d'Israel el 1948. Abans de la seva creació d'acord amb la Resolució 181 de l'ONU, el moviment nacional jueu (o sionisme) i els àrabs palestins tingueren diversos enfrontaments des de la dècada de 1880,GEORGES BENSOUSSAN Histoire intellectuelle et politique du sionisme, 1860-1940, 2002; Alain Michel, p. 60-86) essent un conflicte de caràcter regional emmarcat en el procés de desmantellament de l'Imperi Otomà i en el d'apoderament de la zona per part de les potències europees, especialment Gran Bretanya i França. Després de la creació de l'Estat d'Israel, simultani al procés de descolonització de tot l'Orient Pròxim, ha esdevingut una confrontació de gran importància per a la pau mundial, per la qual cosa tant el sionisme com l'antisionisme es troben presents en l'agenda mundial, amb una forta incidència en la política i els mitjans de comunicació.
Aproximació al terme El concepte d'antisionisme pateix múltiples interferències terminològiques amb altres denominacions que porten a la confusió i la controvèrsia, tot sovint l'ambivalència és deliberada en funció de la posició política dels actors:
Des de l'antisemitisme, l'antisionisme simula una forma políticament correcta de manifestar l'animadversió racial, ètnica o religiosa, baix el paraigües de la crítica a una ideologia política.Sr. L. King Jr., "Letter to any Anti-Zionist Friend", - Saturday Review_Xlvii (Aug. 1967), p. 76. Reimprès a M.L. King Jr., This I Believe: Selections from the Writings of Dr. Martin Luther King Jr. Sovint aquestes formulacions es delaten per l'ús de conceptes propis de l'antisemitisme tradicional, com la incorporació d'idees delirants que parlen del control jueu del món, de l'existència d'un govern mundial en mans jueves o l'atribució als jueus de libels de sang, o, en un altre sentit, es proposen mesures de segregació.Olivier Guland, Le Pen, Mégret et les Juifs, L'obsession du «complot mondialiste», La Découverte - Enquêtes, 2000. chapitre 9 : Le FN et l'Irak.
Des del món àrab, especialment des de determinades posicions islamistes, s'han formulat crítiques similars a les anteriors, que sobretot cerquen crear un estat d'opinió que reforci l'animadversió cap als sionistes, tot i que en la seva formulació antijueva suposa una novetat que fins fa poc era pràcticament desconeguda al món àrab.Extractes d'una sèrie emesa per la televisió libanesa Al-Manar Satellite, propera a Hesbol·là, emesa el 2003, on es mostren jueus practicant els sacrificis rituals coneguts amb el nom de libels de sang
Amples sectors del sionisme, per la seva part, han realitzat l'acusació inversa, així, tot l'antisionisme és acusat d'antisemitisme i fins i tot les crítiques a l'estat d'Israel o a la seva política, ni que sigui puntual, malgrat la dificultat per integrar en la categoria d'antisemitisme les formulacions realitzades per jueus crítics.Noam Chomsky Necessary Illusions. Thought Control in Democratic Societies, South End Press, 1999, appendix V.Yakov M. Rabkin «L'opposition juive au sionisme», Revue internationale et stratégique 4/2004 (N°56), p. 17-23.
Tot plegat condueix a una imprecisió que obliga a l'anàlisi crítica que ha d'incloure els fonaments ideològics que sustenten l'ús del concepte, i en sentit estricte només seria antisionisme quan l'objectiu final, amb independència de l'expressió formal, sigui la desaparició de l'estat jueu (o, abans de 1948, impedir-ne la seva creació), objectiu que és compatible amb posicions antisemites o no. De la mateixa manera es pot ser antisemita i partidari de l'estat d'Israel, com a lloc de confinament per als jueus.
Història Abans de la creació de l'Estat d'Israel L'antisionisme jueu religiós Des de la fi del i els primers anys de , la majoria dels jueus no estaven adherits al sionisme, fins i tot hi eren hostils,Aquesta hostilitat és denominada pels autors i historiadors com antisionisme (Léon Poliakov, Joseph Agassi, Joseph Hodera, Yosef Salmon, els moviments jueus antisionistes per autoqualificació), com una oposició jueva al sionisme (Henry Laurens, Elie Barnavi, Walter Laqueur [història del sionisme, tom II, capítol 8, Alain Michel, Alain Dieckhoff, Anne Grynberg, Ilan Greilsammer, Georges-Elia Sarfati, Tom Seguev), o com una crítica del sionisme. especialment entre els jueus practicants, encara que no de manera unànime. Aquesta oposició religiosa al sionisme es manifestava de manera més virulenta a Jerusalem, sobretot al barri de Mea Shearim, barri històric dels Haredins, jueus tradicionalistes, i en menor mesura a la resta de les comunitats, o Yixuv, assentades històricament a Palestina.
Les noves institucions jueves foren mal rebudes pels pietosos jueus autòctons que instaven «a rompre tota relació, al preu fins i tot de la ruptura dels vincles familiars, amb qui pertany a la col·lectivitat jueva regida per les noves institucions sionistes».Maurice Kriegel, Orthodoxie, dans Les Juifs et le s.XX, p.159 En efecte, els rabins ortodoxos eren hostils al sionisme per raons teològiques: si Déu havia determinat la dispersió del poble jueu, no s'hi havia d'anar en contra, i fins a l'arribada del Messies no hi cabia el retorn col·lectiu a la Terra Promesa.
La crítica antisionista religiosa destaca també el caràcter laic, polític i modern del sionisme que no és compartit pels jueus ortodoxos de Palestina, que tenen una concepció mística d'Israel com la «Terra Santa». Tot plegat fa que els seus contactes amb els immigrants tant amb la primera com amb la segona onada migratòria siguin inexistents. Als assentaments tradicionals es parla aleshores de la «lluita contra el sionisme que creix fins a envair la Terra santa»,Ruth Blau, Les gardiens de la cité: histoire d'une guerre sainte, p. 192. o que se l'acusi de «desviar els Jueus del judaisme i de corrompre la seva ànima».
Les temptatives dels representants de la immigració sionista, dirigits per Chaim Weizmann, de representar el conjunt dels Jueus de Palestina provoquen noves tensions. Les autoritats rabíniques dels jueus autòctons estan dividides a causa dels recursos aportats per l'Organització Sionista Mundial als Yixuv. L'any 1921, una assemblea crea una estructura rabínica destinada a recuperar la seva unitat sota l'autoritat compartida de dos grans rabins, un asquenazita i un sefardita. Però les tensions reneixen amb el nomenament del primer gran rabí asquenazita, el rabí Abraham Isaac Kook, més aviat favorable a les institucions sionistes. Aleshores el moviment ortodox, l'Agudat Israel representat pel rabí Yosef Chaim Sonnenfeld, es nega a parlar de les relacions amb el sionista Consell Nacional Jueu, amb el qual consideren que els jueus pietosos no hi poden col·laborar per haver fet «una proclamació solemne que deposa a Déu i a la Torà com sobirans de la nació jueva».Jéhuda Reinharz , en , p.135.
El febrer de 1924, el rabí Sonnenfeld sotmet un memoràndum al rei Hussein, per a obtenir garanties que els jueus ortodoxos autòctons seran legítimament consultats sobre el futur de Palestina. Garantint la coexistència pacífica amb els àrabs, tal com assenyala el text: «Assegurem a Sa Majestat que la població jueva es refereix als seus veïns amb una harmonia fraternal arreu on s'estableix, i a Terra Santa igualment ens avindrem a aquesta tradició i col·laborar en el futur amb tots els habitants en la construcció i la prosperitat de la terra per a una benedicció i una pau per a tots els grups ètnics».Vegeu , , núm.3 (novembre de 1974).
Tanmateix, a partir dels anys 1930, les dificultats per trobar una terra d'acollida, per als jueus d'Europa perseguits i obligats a l'exili, els porten a revisar la seva posició crítica enfront del sionisme i del projecte de creació de l'Estat jueu. Comencen llavors converses amb els partits sionistes per organitzar la immigració. Així Isaac Breuer, un dels principals dirigents del partit religiós Agudat, fins llavors adversari del projecte sionista, crea el moviment Poalé Agudat Israel, la majoria dels membres del qual marxen a Palestina. Però alguns es neguen a compartir el projecte polític sionista i creen un grup a part, l'Edah Aredit, literalment «temerosos de Déu» el centre del qual es troba a Jerusalem,[réf : Anne Grynberg. Vers la terre d'Israel, p. 76-78] també els ultraortodoxos o haredim s'escindeixen en Agudat Israel el 1938.Ilan Greilsammer, Le sionisme, Presses Universitaires de France, Que sais-je ? n° 1801, 2005, p.58-60. Alguns d'aquests grups continuen actualment manifestant la seva oposició a l'estat d'Israel per les mateixes raons que aleshores.
L'antisionisme jueu laic Una de les expressions més clares de la pluralitat entre els jueus moderns és la divisió entre els jueus seculars i els jueus religiosos, la qual es posa clarament de manifest en les raons de les respectives oposicions a moviment sionista.
La Il·lustració i la Revolució Francesa posaren sobre la taula que els jueus havien de gaudir de plena igualtat de drets amb la resta de ciutadans sota la premissa d'atorgar la seva lleialtat al seu estat nació i la plena assimilació a la cultura nacional local. Aquests principis obtingueren l'adhesió de grups jueus liberals que compartien el principis d'integració o d'assimilació, per la qual cosa veien el sionisme com un obstacle per a l'obtenció de la plena ciutadania i la igualtat de drets en els respectius contextos nacionals.Walter Laqueur, A History of Zionism (Schocken Books, New York 1978, ), p399. Segons Michel Warschawski jueu d'esquerra radical, «L'antisionisme sempre ha estat percebut [pels jueus] com una posició política entre d'altres, que a més fou hegemònica al món jueu durant prop de mig segle».Antisémitisme, par Michel Warschawski, al lloc de la Ligue des Droits de l'Homme de Toulon: http://www.ldh-toulon.net/spip.php?article179
Així mateix abans de la Segona Guerra Mundial molts jueus consideraren el sionisme com un moviment fantasiós i poc realista.Walter Laqueur, A History of Zionism, pp385-6. En aquesta posició es troba a Polònia, el Folkspartei (en Ídix: Yidishe folkspartay), que tot i aspirar a una autonomia nacional i cultural dels Jueus, no participava de la idea de desarrelar-se emigrant cap a Palestina. A França l'Aliança Israelita Universal, organització republicana i patriota, es manifestà abans de la guerra contrària al sionisme, tot i que modifica els seus postulats després de 1945, com feren moltes organitzacions jueves.Nicault C., « L'Alliance au lendemain de la Seconde Guerre mondiale: ruptures et continuités idéologiques», Archives juives 2001/1, N° 34, p. 23-53. En línia