Caprasi d'Agen (Agen, Òlt i Garona, Aquitània, - entre 287 i 303) fou un bisbe gal·loromà, mort com a màrtir durant les persecucions dels romans. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Vida i llegenda De fet, no se'n coneix res, i la seva llegenda es desenvolupa, com la de Santa Fe d'Agen, a partir de la troballa d'unes relíquies a Agen al ; al se li va dedicar una església. La llegenda local, consolidada al , el va fer el primer bisbe d'Agen, sense més fonament que la tradició.
Llegenda Durant la persecució de Dioclecià, dirigida pel llegendari prefecte Dacià, Caprasi va fugir a Mont-Saint-Vincent, prop d'Agen. Hi fou testimoni llavors de l'execució de Fe d'Agen: retragué als botxins el que havien fet, i acceptà el martiri propi, al qual s'uní Alberta d'Agen, que unes fonts identifiquen amb la germana de Fe, o una serventa, i d'altres amb la mare de Caprasi, i dos germans d'aquest, Prim i Felicià: tots quatre foren decapitats.
Veneració Al , el seu culte es va vincular al de les santes Fe i Alberta d'Agen, també llegendàries, i amb els dels suposats germans de Caprasi, Prim i Felicià.
Quan el 866, les restes de Fe es traslladaren a Concas, a la ruta del Camí de Sant Jaume, el culte a Caprasi també es difongué des de l'abadia de Concas: prop de Jaca, una de les esglésies de Santa Cruz de la Serós s'hi va dedicar al , l'actual de San Caprasio.
Veneració de Prim i Felicià a Besalú L'any 977 es funda, a Besalú, el monestir de Sant Pere, i l'any següent, el comte Miró Bonfill n'ampliava les donacions i donava la propietat del cenobi a Sant Pere del Vaticà. Aquesta donació fou la causa que els cossos sants dels màrtirs Prim i Felicià arribessin a la vila comtal des de l'església de Santa Maria d'Agen.
El trasllat de les relíquies fou embellit amb pietoses llegendes. Els portadors de les urnes amb les relíquies van aturar-se, assedegats i cansats, en un lloc de la parròquia de Maià de Montcal, per esperar els convilatans i iniciar la processó d'entrada a Besalú. Van quedar profundament adormits i en desvetllar-se'n van veure prop d'ells una font d'aigua. Al costat de la font s'edificà una església dedicada als dos sants, que avui es pot veure enmig d'un bosquet, reconstruïda al . Les relíquies de sant Prim i sant Felicià, es traslladaren a Besalú un 24 de setembre, a l'altar major, juntament amb les dels sants Concordi, Evidi, Patró i Macrí. Amb el temps, la llegenda considerà que els dos sants eren naturals de Besalú i martiritzats per ordre del llegendari prefecte Dacià.
Probablement, les relíquies no venien d'Agen, sinó, de Roma, amb qui l'església catalana mantenia bones relacions. A més, la donació a Roma faria més factible aquest origen, i que es tractés de relíquies dels sants Prim i Felicià de Mentana, però tampoc no consta cap trasllat d'aquestes des de la seva basílica.
Foren proclamats patrons de Besalú i la seva festa s'hi celebra el 25 de setembre.
Bibliografia
Joan Arimany Juventeny. El reliquiari. "Les relíquies de sant Prim i sant Felicià venerades a Besalú".
Categoria:Bisbes de les ciutats de la Gàl·lia Categoria:Bisbes francesos Categoria:Sants d'Òlt i Garona Categoria:Sants llegendaris Categoria:Sants màrtirs durant la persecució de Dioclecià Categoria:Persones d'Agen Categoria:Bisbes del segle IV Categoria:Grups de sants màrtirs Categoria:Sants occitans Categoria:Sants romans Categoria:Decapitats Categoria:Romans del segle III Categoria:Morts a Òlt i Garona