El baró fou un poeta i novel·lista alemany.
Vida Eichendorff va néixer a Schloss Lubowitz, prop de Racibórz, a Silèsia. Els seus pares eren el baró Adolf von Eichendorf, un oficial prussià, i la baronessa Karoline von Kloche, de família aristocràtica catòlica. De 1793 a 1801, estudià a casa amb el seu germà Wilhelm. L'octubre de 1801, els dos germans varen ser enviats a l'institut catòlic de Breslau en règim d'internat al convent Saint-Joseph, fins al 1804. Després Joseph von Eichendorff marxa a estudiar dret a la universitat de Halle (1805-1806) i de Heidelberg (1807-1808), on troba el poeta Isidorus Orientalis, que tindrà una gran influència sobre ell i sobre la seva obra. El 1808, emprengué un viatge d'estudis a través d'Europa, visitant París i Viena. El 1809, tornà a Lubowitz per ajudar el seu pare en l'administració dels béns de la família. miniatura|esquerra|Memorial en homenatge a Eichendorff, Langenzersdorf miniatura|esquerra|Memorial en homenatge a Eichendorff, Prudnik
A l'hivern de 1809-1810, Eichendorff s'instal·là a Berlín, on troba Johann Gottlieb Fichte, Achim von Arnim, Clemens Brentano, i Heinrich von Kleist. Acaba els seus estudis a Viena el 1810-1812. De 1813 a 1815, combat a les guerres d'alliberament. El 1816, va entrar a l'administració prussiana, com a intern a Breslau. El 1817, va tenir una filla, batejada Thérèse.
Es fa conseller de l'escola i de l'Església catòlica de Danzig el 1821, després Oberpräsidialrat a Königsberg el 1824. El 1831, s'instal·là amb la seva família a Berlín, on treballa per a diversos ministeris. El 1841, és nomenat conseller secret del govern. El 1844, dimiteix, en resposta a divergències d'opinió sobre els mètodes d'interrogatori, i es retira amb la seva dona Louise, la seva filla Thérèse i l'oficial prussià Louis von Besserer-Dahlfingen. Per a escapar dels perills de la revolució, va viatjar a Dresden i Köthen el 1849. Allà, el 1854, la seva filla va adquirir la casa del Major Nicolaus Joseph von Holly-Ponienczecz. Eichendorff va tornar a Köthen l'abril de 1855 i roman en aquesta casa fins a octubre. De 1856 a 1857, és l'amfitrió, a Breslau, de Heinrich Förster, a la seva residència d'estiu de Schloss Johannisberg.
Eichendorff va morir el 26 de novembre de 1857a Nysa, en Alta Silèsia.
miniatura|Casa de Köthen on Eichendorff s'allotjà d'abril a octubre de 1855
Successor de Clemens Brentano, va escriure un poema sobre la Lorelei: pressentiment i actualitat, contribuint així a fixar aquest mite en la història, la qual se la considera molt antiga.
El 1956, el Cercle de Wangen, i el museu Eichendorff de Wangen Im Allgäu, varen crear el premi de literatura Eichendorff. Fundada el 1931, la Societat Eichendorff es dedica a l'estudi de la vida, de l'obra i de la influència de Joseph von Eichendorff. De 1935 a 1943, es va concedir un premi anomenat Joseph Freiherr von Eichendorff .
La seva obra mestra Escenes de la vida d'un quasi res és una novel·la típica del romanticisme, el viatge i l'amor són els seus principals assumptes. El protagonista marxa del molí del seu pare i es fa jardiner en un castell vienès, on s'enamora d'una suposada filla del duc. Com que és inaccessible per a ell, marxa cap a Itàlia, però torna llavors a Viena, on acaba descobrint que ha confós la jove dona que estima amb la filla del duc, que la que estima ha estat just adoptada pel duc i que res no s'oposa al seu casament.
Obres principals
Die Zauberei im Herbst, 1808
Contes de fades i sagues d'Alta Silèsia (Oberschlesische Märchen und Sagen), 1808-1810 Ahnung und Gegenwart, 1815 L'Estàtua de marbre (Das Marmorbild), 1819 Escenes de la vida d'un quasi res (Aus dem Leben eines Taugenichts), 1826 Dichter und ihre Gesellen, 1833 Viel Lärmen um nichts, 1833 Auch ich war in Arkadien, 1834 (ou 1838) Die Meerfahrt, 1835 Das Schloss Dürande, 1837. Die Entführung, 1839 Die Glücksritter, 1841 Libertas und ihre Freier
Traduccions al català
L'estàtua de marbre i altres relats, inclou L'estàtua de marbre, Jo també he estat a l'Arcàdia! i El castell de Durande. Traducció de Pere Pajerols. Martorell: Adesiara, 2026.
Referències
Categoria:Alumnes de la Universitat de Viena Categoria:Alumnes de la Universitat de Heidelberg Categoria:Alumnes de la Universitat de Halle Categoria:Morts a Polònia Categoria:Escriptors polonesos del segle XIX Categoria:Escriptors polonesos del segle XVIII Categoria:Escriptors alemanys morts al segle XIX Categoria:Escriptors alemanys nascuts al segle XVIII Categoria:Artistes del voivodat de Silèsia