és un ex-pilot de motocròs italià, Campió del Món de el i dues vegades guanyador, amb l'equip italià, de la Coupe des Nations. Un cop retirat de la competició muntà un equip de curses, equipat primer amb motocicletes Suzuki i després amb Yamaha, des del qual segueix actualment patrocinant destacats pilots internacionals.
Trajectòria esportiva Rinaldi va començar a córrer el 1973, a 14 anys, participant amb una Ancillotti de 50 cc als Giochi della Gioventù. Més endavant fa fitxar per , una petita empresa constructora amb seu a Parma, amb la qual debutà en el Campionat d'Itàlia de motocròs en categoria cadets de 1974. El 1976 pujà a categoria júnior i canvià de cilindrada, passant dels 50 als 125 i 250 cc, sempre fidel a la TGM. El 1977 guanyà el campionat italià júnior en 125 cc i això el promogué a categoria sènior per a , temporada en què debutà al Campionat del Món de 125cc acabant-hi el dotzè., lloc que millorà el , essent vuitè.
La temporada de la seva consagració fou la de , en què va aconseguir el subcampionat amb una moto (la TGM), poc més que artesanal, a només 5 punts de Harry Everts i la seva Suzuki. Aquell any guanyà la primera mànega del Gran Premi de Iugoslàvia, aconseguint així la primera victòria al mundial d'un pilot un italià, i les dues del Gran Premi d'Itàlia (disputat a Montevarchi). De cara al signà amb Gilera, atret per l'oportunitat de poder guanyar el títol amb una empresa amb bons recursos tècnics i financers. Durant el bienni que durà la seva relació amb l'empresa d'Arcore, 1981-1982, Rinaldi obtingué dos tercers llocs en el Mundial de 125 cc, un resultat per sota de les expectatives, sobretot la temporada de , esquitxada d'avaries i problemes tècnics. Després d'això decidí córrer el 1983 amb Suzuki, aconseguint el subcampionat mundial aquell any i, finalment, el títol mundial de 1984, aconseguit malgrat una lesió que el va obligar a perdre's les primeres curses i la retirada de l'empresa japonesa de la competició després de la temporada de 1983. Aquell any guanyà també el Campionat d'Itàlia. El 1985 va passar a la cilindrada dels 250 cc, acabant el Mundial en quart lloc i guanyant el Campionat italià de 250 i 500 cc.
Retirada La seva carrera continuà fins al , en què decidí retirar-se de la competició després d'haver participat en el Ral·li Dakar d'aquell any. A partir d'aleshores se centrà completament en el seu paper de director d'equip, que ja havia iniciat el 1984 a conseqüència de l'esmentada retirada de Suzuki. El 1992 abandonà Suzuki per passar a dirigir l'equip Yamaha, equip amb el qual ha obtingut diversos campionats mundials amb pilots com ara Bob Moore, Alessandro Puzar, Andrea Bartolini, Stefan Everts i David Philippaerts.
Palmarès AnyMotocicletaCampionat del MónCoupeCampionat d'Itàlia 500cc250cc125cc - - 1r Júnior - 12è - 8è -2n Gilera -3r1r Gilera -3r1r Suzuki -2n Suzuki -1r 1r Suzuki 4t - 1r1r Suzuki 2n - 1r Suzuki 4t - Total títols012122
Referències
Enllaços externs Web oficial del seu equip, el Yamaha Monster Energy MX Team Vídeo de Rinaldi en una presentació del seu equip el 2009 Imatge de Rinaldi amb la Suzuki el 1983
Categoria:Pilots italians de motocròs Categoria:Pilots italians de motos del Ral·li Dakar Categoria:Campions del món de motocròs Categoria:Guanyadors de Grans Premis de motocròs Categoria:Campions d'Itàlia de motocròs Categoria:Pilots de motociclisme de l'Emília-Romanya Categoria:Esportistes parmesans Categoria:Nascuts el 1959