miniatura|Ànima estriada del canó de tanc de 105 mm de calibre, el Royal Ordnance L7. En l'àmbit de les armes de foc lànima es refereix a la part interior del canó, que està en contacte amb el projectil quan és disparat. Això és aplicable tant a armes portàtils com a grans peces d'artilleria. Es distingeixen dos tipus principals d'ànima:
Ànima estriada o ratllada: que té un conjunt de solcs o estries helicoidals que recorren tota la longitud interior del canó, causant un efecte de rotació al projectil. Aquesta rotació estabilitza el projectil, permetent una major precisió i abast. És propi de quasi totes les armes de foc que utilitzen cartutxs (fusells, pistoles, metralladores, etc.) així com les peces d'artilleria més usuals. Ànima llisa: amb superfície interior uniforme, sense cap tipus d'estriatge. És utilitzat per exemples en les escopetes i en els morters (armes d'artilleria de tir indirecte). Històricament també era utilitzat en les armes de foc antigues com els primers canons o els fusells de pedrenyal.
Vegeu també Recambra (armes de foc) Cartutx (armes de foc) Fusell (arma)
Referències
Categoria:Parts de les armes de foc