Jacques Tardi és un dibuixant de còmics francès, nascut el 30 d'agost de 1946 a Valença, Droma. Sovint se'l coneix simplement com a Tardi. Té un estil similar al d'Hergé, el creador de Tintin. És el creador de l'heroïna Adèle Blanc-Sec i d'altres antiherois en contextos de fulletó o bé d'antibel·licistes.

Biografia Tardi era fill d'un militar que estava destinat a Alemanya, motiu pel qual hi va créixer. El seu pare va viure els horrors de la Segona Guerra Mundial, i això va fer que el seu pare abandonés l'exèrcit, aquest fet va marcar el treball de Tardi com a autor.

Es va graduar a l'École nationale des Beaux-Arts de Lió i a l'École nationale supérieure des arts décoratifs de París. Comença a escriure còmics el 1969, a la revista d'estil franco-belga Pilote. Inicialment il·lustrava historietes de Jean Giraud i Serge de Beketch, abans de crear la seva pròpia sèrie Rumeur sur le Rouergue el 1972.

Autor molt versàtil, Tardi va adaptar novel·les del controvertit escriptor Louis-Ferdinand Céline o del novel·lista Léo Malet. Ha fet novel·les gràfiques antibel·licistes: C'était la guerre des tranchées, Le trou d'obus, Putain de Guerre... i sobre la Comuna de París: Le cri du peuple.

Obra i publicacions L'obra de Jacques Tardi, tant si és amb guions propis, com en els d'altres, busseja, en la figura de l'antiheroi, de l'individu perdedor i inadaptat. La seva obra és una obra d'un estil molt personal, i no es deixa influenciar per les conjuntures, el seu grafisme busca la profunditat en el contrast entre el negre i la llum, amb una especial cura dels ambients.

Adieu Brindavoine seguida de La fleur au fusil (Casterman, 1974) Le démon des glaces (Casterman, 1974), La véritable histoire du soldat inconnu (Futuropolis, 1974) Mouh Mouh (Pepperland, 1979) Déprime (Futuropolis, 1981) Le trou d'obus (Imagerie Pellerin, 1984), C'était la guerre des tranchées (Casterman, 1993), Les Aventures extraordinaires d'Adèle Blanc-Sec (Casterman, 1976–2007) # Adèle et la bête (1976), # Le démon de la Tour Eiffel (1976), # Le savant fou (1977), # Momies en folies (1978), # Le secret de la salamandre (1981), # Le noyé à deux têtes (1985), # Tous des monstres! (1994), # Le mystère des profondeurs (1998), # Le labyrinthe infernal (2007), Elise i els nous partisans (2021). Guió: Dominique Grange. Dibuix: Tardi

Adaptacions Jeux pour mourir de la novel·la de Géo-Charles Véran (Casterman, 1992), Nestor Burma, de la novel·la de Léo Malet (Casterman, 1982–2000) # Brouillard au pont de Tolbiac (Casterman, 1982), # 120, rue de la Gare (Casterman, 1988), . Published in English as The Bloody Streets of Paris # Une gueule de bois en plomb (Casterman, 1990), # Casse-pipe à la Nation (Casterman, 1996), # M'as-tu vu en cadavre? (Casterman, 2000), Le cri du peuple, based on a novel by Jean Vautrin (Casterman, 2001–2004) # Les canons du 18 mars (2001), # L'espoir assassiné (2002), # Les heures sanglantes (2003), # Le testament des ruines (2004), Le petit bleu de la côte ouest, based on a novel by Jean-Patrick Manchette (Les Humanoïdes Associés, 2005). Published in English as West Coast Blues,

Treball artístic Rumeur sur le Rouergue (scenario de Pierre Christin) (Gallimard, 1976) Polonius (scenario de Picaret) (Futuropolis, 1977) Griffu (scenario de Jean-Patrick Manchette) (Square, then Dargaud, then Casterman, 1978) Ici Même (scenario de Jean-Claude Forest) (Casterman, 1979), . Published in English as You Are There Tueur de cafards (scenario de Benjamin Legrand) (Casterman, 1984), Grange bleue (scenario de Dominique Grange) (Futuropolis, 1985) Le sens de la houppelande (scenario de Daniel Pennac) (Futuropolis, 1991), Un strapontin pour deux (scenario de Michel Boujut) (Casterman, 1995) L'évasion du cheval gris (scenario de Verrien) (Sapristi, 1996) Sodome et Virginie (scenario de Daniel Prevost) (Casterman, 1996), Le der des ders (scenario de Didier Daeninckx) (Casterman, 1997), Varlot soldat (scenario de Didier Daeninckx) (L'Association, 1999), La débauche (scenario de Daniel Pennac) (Futuropolis, 2000),

Scenario Le voyage d'Alphonse (artwork by Antoine Leconte) (Duculot, 2003)

Quadern d'esbossos Mine de plomb (Futuropolis, 1985) Chiures de gommes (Futuropolis, 1985) Tardi en banlieue (Casterman, 1990), Carnet (JC Menu, 2001),

Novel·les il·lustrades Céline adaptacions: Voyage au bout de la nuit (Futuropolis, 1988), Casse-pipe (Futuropolis, 1989), Mort à crédit (Futuropolis, 1991),

Adaptacions de Jules Verne : Un prêtre en 1839 (Cherche Midi, 1992), San Carlos (Cherche Midi, 1993),

Novel·la Rue des Rebuts (Alain Beaulet, 1990)

Llibres sobre Tardi Olivier Maltret, Presque tout Tardi (Sapristi, 1996), Michel Boujut, Tardi par la fenêtre (Christian Desbois, 1996)

Referències

Tardi publications in Pilote, (A SUIVRE) and Métal Hurlant BDoubliées Tardi albums Bedetheque

Enllaços externs

Tardi official site on Casterman Tardi biography on Lambiek Comiclopedia Les Aventures Extraordinaires d'Adèle Blanc-Sec Fan site Vídeo, d'una entrevista a Jacques Tardi.

Categoria:Dibuixants de còmics francesos Categoria:Persones de Valença Categoria:Alumnes de l'École nationale supérieure des arts décoratifs Categoria:Guanyadors del premi Eisner Categoria:Escriptors d'Alvèrnia-Roine-Alps Categoria:Escriptors occitans Categoria:Escriptors francesos del segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1946