Abel Hovelacque (París, 14 de novembre de 1843 - París, 22 de febrer de 1896) va ser un antropòleg, lingüista i polític francès. Abel Hovelacque va ser un representant de la lingüística naturalista i antropològica.

Biografia Tot i que al principi havia emprès estudis de dret, abandonà aquesta via per a interessar-se a les ciències del llenguatge. Esdevingué un alumne de l'antropòleg i lingüista belga Honoré Chavée. Amb ell col·laborà a la Revue de Linguistique et Philologie Comparée abans d'assumir-ne la direcció entre 1869 i 1874. Entrà després en contacte amb diversos alemanys entre els quals convé de destacar August Schleicher que influiria sobre les seves teories lingüístiques. Ingressà com a membre de la Societat d'Antropologia de París el gener de 1867. Amb l'antropòleg Paul Broca fundà l'Escola d'antropologia el 1870. Hovelacque s'interessà a moltes llengües del món i publicà diverses obres divulgatives sobre algunes d'elles. Va ser un dels primers que delimità més o menys precisament la frontera lingüística entre occità i català.

A més de la seva activitat docent i de les seves investigacions va ser diputat del 13è districte de París entre 1889 i 1894.Fiche sur le site de l'Assemblée nationale. La seva activitat i producció feu que es denominés amb el seu nom, a tall d'homenatge, un dels carrers del tretzè districte de París (la Rue Abel-Hovelacque).

Obres 1877, La Linguistique, Reinwald. 1878, Notre ancêtre, recherches d'anatomie et d'ethnologie sur le précurseur de l'homme, Leroux. 1878, Études de linguistique et d'ethnographie, Reinwald. 1878, Grammaire de la langue zende. 1881, Les débuts de l'humanité : L'homme primitif contemporain, Doin. 1882, Les Races humaines, Cerf. 1887, Précis d'anthropologie. 1889, Les Nègres de l'Afrique sus-équatoriale.

Bibliografia

Referències

Categoria:Antropòlegs parisencs Categoria:Diputats del Sena a l'Assemblea Nacional francesa Categoria:Lingüistes parisencs Categoria:Polítics parisencs Categoria:Morts a París Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XIX