El Partit Comunista del Perú (PCP), conegut també com a Sendero Luminoso ("Sendera Lluminosa"), és una organització marxista-leninista-maoista del Perú. Quan es va llençar a la guerra interna del Perú el 1980, el seu objectiu declarat era de reemplaçar el que considerava una democràcia burgesa per un règim revolucionari camperol comunista a través del concepte maoista de la Nova Democràcia. Sendero Luminoso considera que imposant la dictadura del proletariat, induint a la revolució cultural i eventualment provocant la revolució mundial, es pot arribar al comunisme. Sendero Luminoso també creu que tots els països socialistes existents són revisionistes i que només Sendero Luminoso és l'avantguarda del moviment comunista mundial. La ideologia i les tàctiques de Sendero Luminoso han exercit influència sobre grups insurgents de tall maoista com el Partit Comunista del Nepal i organitzacions afiliades al Moviment Revolucionari Internacional.Maske, Mahesh. Maovichar, a Studies in Nepali History and Society, Vol. 7, núm. 2 (desembre 2002), pàg. 275
És considerat una organització terrorista pel govern del Perú, a més de la Unió EuropeaCouncil Common Position 2005/936/CFSP.. 14 de març 2005. Consultat 13 gener 2008. i el Canadà,Govern del Canadà. "Listed Entities" . Consultat 11 de juny de 2009 els quals prohibeixen proveir-lo de fons o cap altre suport financer. A més d'això, Sendero Luminoso està en la Llista d'Organitzacions Terroristes Estrangeres del Departament d'Estat dels EUA.Department d'Estat dels EUA, 30 d'abril 2007. "Terrorist Organizations". Consultat 11 de juny 2009. Com a exèrcit destaca que emprà nenes soldat.
D'ençà la captura del seu líder, Abimael Guzmán, el 1992, Sendero Luminoso només ha tingut actuacions esporàdiques.Rochlin, pàg. 3. Algunes faccions de Sendero Luminoso afirmen ara que lluiten per tal d'obligar el govern a aconseguir un tractat de pau amb els rebels.
Igual com les FARC a Colòmbia, algunes faccions de Sendero Luminoso s'han reinventat a si mateixes mitjançant el narcotràfic, reconstruint-se amb els guanys del tràfic de cocaïna.Simon Romero, Cocaine Trade Helps Rebels Reignite War in Peru, The New York Times, 17 de març 2009
Nom El nom habitual d'aquest grup, Sendero Luminoso, el distingeix de molts altres partits comunistes peruans amb noms similars. Té el seu origen en una màxima de José Carlos Mariátegui, fundador de l'original Partit Comunista del Perú a la dècada de 1920, utilitzada en la portada d'un periòdic editat per aquesta organització: "El marxismo-leninismo abrirá el sendero luminoso hacia la revolución" ("El marxisme-leninisme obrirà el sender lluminós cap a la revolució").
Els seguidors del grup són anomenats generalment senderistes. Tots els documents, periòdics i altres materials produïts per l'organització estan signats pel Partit Comunista del Perú (PCP). Els historiadors i acadèmics sovint es refereixen a ells com PCP-SL.
Orígens Sendero Luminoso va ser fundat a la darreria de la dècada de 1960 per l'exprofessor de filosofia Abimael Guzmán (referit pels seus seguidors amb el pseudònim Presidente Gonzalo), els ensenyaments del qual van crear els fonaments per a la doctrina maoista dels seus militants. Va ser una organització que es va escindir del Partit Comunista del Perú - Bandera Roja, que al seu torn es va separar de l'original Partit Comunista Peruà i que és una derivació del Partit Socialista del Perú fundat per José Carlos Mariátegui el 1928.
Sendero Luminoso primer va establir una base a la Universitat Nacional de San Cristóbal de Huamanga, on Guzmán ensenyava filosofia. La universitat havia estat recentment reoberta, després d'haver estat tancada gairebé cinquanta anys, i molts dels nous estudiants van adoptar la ideologia radical de Sendero Luminoso. Entre 1973 i 1975, Sendero Luminoso va obtenir el control dels consells estudiantils de les universitats del Centre a Huancayo i La Cantuta, i va desenvolupar una presència significativa a la Universitat Nacional d'Enginyeria i la Universitat Nacional Major de San Marcos, totes dues a Lima. Un temps després va perdre diverses eleccions estudiantils a les universitats, incloent-hi la de San Cristóbal de Huamanga, i Guzmán va decidir abandonar les universitats per reconsolidar el partit.
A les primeries del 1980, Sendero Luminoso va mantenir una sèrie de trobades clandestines a la Regió d'Ayacucho. Aquestes trobades van ser conegudes com el Segon Plenari del Comitè Central. Es va formar un "Directori Revolucionari" que tenia naturalesa política i militar i es va ordenar a les milícies que es traslladessin a àrees estratègiques en les províncies per tal d'iniciar la "lluita armada". El grup també va tenir la seva "Primera Escola Militar", on els militants van ser instruïts en tàctiques militars i ús d'armes. També es va portar a terme la "crítica i autocrítica", una pràctica leninista la finalitat de la qual és evitar repetir errors i purgar mals hàbits de treball. Durant la Primera Escola Militar, els membres del Comitè Central van caure sota una gran crítica. Guzmán es va lliurar d'aquella crítica i sobre la base d'això va emergir en la Primera Escola Militar com el líder visible i inqüestionat de Sendero Luminoso.
Guerra de guerrilles miniatura|Àrees del Perú en les quals Sendero Luminoso va ser actiu. Quan el Perú va cridar a eleccions per primera vegada en dotze anys el 1980, Sendero Luminoso va ser un dels pocs grups esquerrans que no hi van prendre part. En compte d'això, van optar per iniciar una lluita armada a les províncies del nord del departament d'Ayacucho. El 17 de maig del 1980, la vigília de les eleccions presidencials, Sendero Luminoso va cremar les urnes i les cèdules de votació en el poble ayacuchà de Chuschi. Aquest va ser el primer acte de guerra portat a terme per Sendero Luminoso. Tanmateix, els autors del fet van ser capturats ràpidament. Nou material electoral va ser portat a Chuschi, les eleccions es van portar a terme sense incidents significatius i aquest va rebre molt poca atenció en la premsa peruana.Gorriti, Gustavo. Sendero: Historia de la guerra milenaria en el Perú, pàg. 17. Planeta, Lima, 2008. El grup també van penjar gossos en els fanals del carrer com a advertència als "gossos capitalistes".Peruvian Says Shining Path Can Take Part in Elections . Latin American Herald Tribune
Abimael Guzmán va declarar que "el triomf de la revolució costarà un milió de vides", en un moment en què la població del Perú era de només 19 milions de persones.Peru and the Capture of Abimael Guzman, Congressional Record, (Senate— 2 octubre 1992) Amb aquesta finalitat, Sendero Luminoso va intentar erradicar tot el que representava l'odiat ordre polític i social. El primer cas de "justícia popular" va ser l'assassinat al desembre de 1980 de Benigno Medina, un terratinent. El gener del 1982, dos professors van ser executats davant dels seus alumnes. Uns mesos després, 67 "traïdors" van ser objecte d'una execució pública. A més a més, es va dedicar a enderrocar totes les instal·lacions i infraestructures del govern. L'agost del 1982, el Centre d'Investigació i Experimentació Agrícola en Allpahaca va ser destruït i es van matar els animals.
Al llarg de la dècada de 1980, Sendero Luminoso va créixer tant en el territori que controlava com en el nombre de militants que formaven part de l'organització, principalment a l'altiplà andí. Va obtenir el suport dels pagesos locals per omplir el buit polític deixat pel govern central i proporcionar justícia popular. Això va fer que els pagesos de molts pobles del Perú expressessin el seu suport a Sendero Luminoso, especialment a les regions pobres i abandonades d'Ayacucho, Apurímac i Huancavelica. De vegades, la població civil de les viles abandonades participava en els judicis populars, especialment quan les víctimes dels processos els disgustava molt.Comissió de la Veritat i Reconciliació. Llibre VI, capítol 1, pàg. 41. Consultat 14 gener 2008.
Durant més d'un any, el govern es va negar a declarar l'estat d'emergència a la regió afectada per les accions de Sendero Luminoso, com el ministre de l'Interior, José María de la Jara, que pensava que el grup podria ser fàcilment anul·lat per l'actuació policial.Comissió de la Veritat i Reconciliació. Llibre III, capítol 2, pàg. 17–18. Consultat 16 gener 2008. A més a més, el president civil, Fernando Belaúnde Terry, que va tornar al poder el 1980, es resistia a cedir autoritat a les forces armades, ja que el seu primer govern va acabar en un cop militar. Això va donar la impressió que el president no estava preocupat per les activitats de Sendero Luminoso. El resultat va ser que, per als pagesos de les zones on Sendero Luminoso va estar actiu, l'estat tenia l'aparença d'impotència o manca d'interès en la regió. No obstant això, es va fer evident que Sendero Luminoso representava una clara amenaça per a l'estat.
El 29 de desembre del 1981, el govern va declarar "zona d'emergència" les tres regions andines d'Ayacucho, Huancavelica i Apurímac i va atorgar als militars la facultat de detenir arbitràriament qualsevol persona sospitosa. Els militars van utilitzar aquest poder amb molt mà dura i arresten desenes de persones innocents, que de vegades sotmeten a torturaAmnistia Internacional. "Peru: Summary of Amnesty International's concerns 1980 - 1995" . Consultat 17 gener 2008. i violació.Drets Humans "The Women's Rights Project." . Consultat 13 gener, 2008. La policia, les forces militars i els membres de l'Exèrcit Guerriller Popular (EGP) duen a terme diverses massacres durant el conflicte. El personal militar vesteix de negre i amb passamuntanyes per protegir les seves identitats i així la seva seguretat i la de les seves famílies. Les màscares també van ser utilitzades per ocultar la identitat del personal militar, que va cometre crims.
En algunes zones, els militars van entrenar els pagesos i els van organitzar en milícies contra els rebels, anomenades rondes. Estaven generalment mal equipats tot i que eren proveïts d'armes per l'Estat. No obstant això, la guerrilla de Sendero Luminoso va ser atacada militarment per les rondes. El primer atac d'aquest tipus que es va reportar va tenir lloc al gener de 1983, prop de Huata, quan els ronderos van matar 13 senderistes; al febrer, a Sacsamarca, les rondes van apunyalar i matar els comandants de Sendero Luminoso de la zona. El març de 1983, els ronderos van assassinar brutalment Olegario Curitomay, un dels comandants de la ciutat de Lucanamarca. El van portar a la plaça del poble, el van apedregar, el van apunyalar, li van calar foc i finalment li van disparar.Comissió de la Veritat i Reconciliació. 28 d'agost 2003. "La Masacre de Lucanamarca (1983)" (en castellà) Consultat 13 gener 2008.