La batalla de Grècia, també dita operació Marita () fou una batalla de la Segona Guerra Mundial que es va desenvolupar sobre Grècia i Albània, durant la primavera de 1941. Va enfrontar les forces de l'Eix contra els Aliats de la Segona Guerra Mundial (Grècia i Commonwealth). Amb la batalla de Creta i diverses altres accions navals, la batalla de Grècia forma part del teatre egeu de la Campanya dels Balcans.
La batalla de Grècia fou la continuació de la guerra italo-grega començada a la tardor de 1940. El 28 d'octubre de 1940, Itàlia envaeix Grècia a partir d'Albània que ocupava ja des de l'abril de 1939. Tanmateix, l'exèrcit grec provà que podia resistir i contraatacà, forçant l'exèrcit italià a batre's en retirada. Cap a mitjans de desembre, els grecs ocupen al seu torn un quart del territori albanès. El març de 1941, una nova ofensiva italiana fracassa, posa fi a les pretensions italianes a Grècia, i obliga Alemanya a intervenir per venir en ajuda al seu aliat.
El 6 d'abril de 1941, Alemanya envaeix Grècia des de Bulgària per tal de tranquil·litzar el seu front sud. L'exèrcit grec àmpliament inferior en nombre i en equipament s'esfondra. Atenes cau el 27 d'abril de 1941, mentre la Commonwealth aconsegueix a evacuar a prop de 50.000 homes. La batalla de Grècia s'acaba el 28 d'abril de 1941 amb la caiguda de Calamata. Al final de la batalla de Grècia, el país és dividit en tres zones d'ocupació entre els alemanys, els Búlgars i els italians, fins a la retirada de les tropes italianes el 1943 i la derrota dels alemanys l'octubre de 1944.
La batalla de Grècia és considerada per certs historiadors com a decisiva en el curs de la Segona Guerra mundial.Keegan The Second World War, pàg. 144. ja que la invasió de Grècia va fer sens dubte impossible un acord entre Hitler i Stalin a propòsit de les seves àrees d'influència respectives. La resistència dels soldats grecs va ser elogiada tant pels Aliats com pels alemanys.
Context Al final de 1940, Alemanya ocupa la major part de l'Europa occidental. Gelós de les victòries del seu aliat, Mussolini vol provar que pot portar Itàlia a conquestes militars similars. El 1939, Itàlia ocupa ja Albània i diverses places fortes de la Commonwealth britànica a l'Àfrica del Nord. Mussolini, que considera l'Europa del Sud-est com a part integrant de l'àrea d'influència italiana, decideix envair Grècia, considerada llavors com un adversari fàcilBuckley,Greece and Crete 1941, pàg. 18.
La vida política grega del període d'entreguerres és caòtica. Durant la Primera Guerra Mundial, Grècia, sota l'impuls d'Elevthérios Venizelos, arriba al camp dels Aliats quan el rei Constantí I de Grècia, cunyat de l'Emperador alemany Guillem II de Prússia, és més aviat germanòfil.Lannoy F. La Guerra als Balcans - Opération Marita, p.4 Aquesta adhesió permet a la Grècia de formar part dels vencedors del conflicte i de recuperar sobre Bulgària la Tràcia occidental i la costa egea al voltant d'Alexandrúpoli. El 1920, el tractat de Sèvres li atribueix, en detriment de Turquia, la Tràcia oriental, les illes d'Imbros i Ténédos, i la regió d'Esmirna. Únicament la República Autònoma de l'Epir del Nord, donada a Albània, se li escapa.
Però el 1921, Grècia entra en guerra contra Turquia i el conflicte es converteix en un desastre per a Grècia. La derrota obliga el rei Constantí a l'exili, mentre que Grècia perd tots els seus territoris a Àsia menor i una part de Tràcia. El cap del govern i el cap d'estat major de l'exèrcit són jutjats culpables d'aquesta derrota en el moment del Procés dels sis i executats. A més, el Tractat de Lausana comporta un intercanvi de població entre els dos països: prop d'1.300.000 grecs d'Àsia menor són repatriats a Grècia. Aquesta afluència de població per a un país que no comptava més que amb 4,5 milions d'habitants es va saldar amb una greu crisi econòmica i una inestabilitat política.
Després del fracàs d'una presa de poder comunista el novembre del 1923, Venizelos reprèn el poder i el rei Jordi II de Grècia abdica. Però la jove república grega coneix tota una sèrie de crisis i se succeeixen no menys d'una quinzena de governs fins a 1935, any de l'abolició de la República per Geórgios Kondýlis i de la tornada de Jordi II. El 1936, Ioannis Metaxàs, conegut per al seu anticomunisme i el seu antiparlamentarisme, és cridat al poder pel rei. Instaura una dictadura que posa fi a deu anys d'inestabilitat política. Aboleix la constitució, dissol el parlament, prohibeix els partits polítics i exalta la grandesa grega.
Context econòmic La Grècia de 1940 és un país rural, endeutat i econòmicament dependent. Es pot considerar que és quasi un protectorat britànic tant el camp polític, econòmic i financer.Joëlle Dalègre Grècia des de 1940, p.13 El 1940, El PNB per habitant és de 61 dòlars, és a dir aproximadament 9 vegades menys que els 560 dòlars per habitant de la Gran Bretanya.El 2006, el PNB/habitant de Grècia és de 23,500 $, el de la Gran Bretanya de 31,400 $ (font: CIA Factbook ) L'estat de pobresa del país fa que un 40% de la població visqui per sota del llindar de pobresa, segons les normes governamentals, sobre la base del seu règim alimentari pobre i per la presència de malalties endèmiques com la tuberculosi (prop de 15.000 nous casos cada any) i la malària (Grècia consumeix un 5% de la quinina venuda al món).
Dels 7.344.000 habitants del país, prop de 5 milions són rurals. Es percep, d'altra banda, que hi ha forts contrastos entre les tres principals ciutats i la resta del país. Atenes, Tessalònica i Patres coneixen la indústria, l'electricitat i el tramvia però a les muntanyes, que representen un 70% del territori, els pobles són mancats de serveis elementals tals com escoles, carreteres o oficines de correus. Un terç de la població és analfabeta, i la meitat no acaba els quatre anys d'ensenyament obligatori.Joëlle Dalègre, op. cit, p.14
Grècia es veu durament afectada per la crisi econòmica dels anys 1930. L'essència de les exportacions del país (71,5%) prové de tres productes: el tabac (un 50% de les exportacions), les panses i l'oli d'oliva, d'on la fragilitat del país de cara a la crisi mundial dels anys 1930 que afecta prioritàriament aquests productes de semiluxe. Des de 1932, es va declarar incapaç de pagar els interessos del seu deute, el 70% del qual el té amb la Gran Bretanya. Alemanya, que compra a Grècia molt més del que li ven.,Alemanya importa entre 1936 i 1940 la meitat de la producció grega de bauxita la qual cosa fa d'ella el primer client de Grècia. James E. Collier, «Aluminum Industry of Europa. », in Economic Geography, volum 22, No. 2, abril de 1946. aprofita aquestes circumstàncies per passar acords comercials amb Grècia, important tabac contra productes industrials, i després material militar, la qual cosa provoca les protestes britàniques contra un govern que és considerat germanòfil.Joëlle Dalègre, op. cit, p.15 En efecte, el Primer Ministre, i dictador de tipus feixista, Ioannis Metaxàs, militar de carrera, va ser format a Alemanya; era considerat tan proalemany, que en el moment de la crisi política de l'«Ethnikos Dikhasmos» («Cisma Nacional») de 1915-1916, va ser exiliat al mateix temps que el rei.Van Creveld, «Prelude to Disaster», pàg. 73.
Amenaces exteriors Grècia té consciència que els seus veïns amenacen la seva sobirania.Joëlle Dalègre, op.cit, p.19 Si des de la proclamació de la República el 1924 la diplomàcia va disminuir les tensions amb Sèrbia i Turquia i garantí les fronteres de Grècia, quedà no obstant això el perill búlgar. Bulgària lamenta l'època de la Gran Bulgària dibuixada pel Tractat de San Stefano, la Tràcia occidental, búlgara de 1913 a 1918 i la Macedònia oriental que va ocupar durant la Primera Guerra mundial. Des de 1936, Ioannis Metaxàs, que veu en aquest veí l'enemic més perillós, va fer construir la Línia Metaxàs, una línia fortificada al llarg de la frontera amb la Bulgària inspirada de la Línia Maginot. Però Metaxàs es veu obligat a reconèixer que Mussolini s'ha convertit l'enemic prioritari. Els imperialismes grecs i italians ja s'havien oposat després de la Primera Guerra Mundial a Albània i a Anatòlia; i el bombardeig de Corfú en setembre de 1923, havia ensenyat que el contenciós no estava tancat. Les cobdícies italianes es precisen en el moment de la invasió d'Albània per Itàlia en abril de 1939. Itàlia construeix llavors al sud d'Albània un aeroport i carreteres dirigides cap a Grècia.
Invasió italiana i contraatac grec La guerra italo-grega comença el 28 d'octubre de 1940, quan l'ambaixador d'Itàlia a Grècia, Emanuele Grazzi presenta un ultimàtum al primer ministre grec, Ioannis Metaxàs. Mussolini exigeix el lliure pas de les seves tropes per tal d'ocupar indrets estratègics no definits sobre el territori grec.Buckley, op.cit, p.17 Metaxàs rebutja l'ultimàtum, un fet commemorat des d'aleshores com el Dia Del No. Itàlia envaeix Grècia des d'Albània fins i tot abans de la fi de l'ultimàtum.Buckley, op.cit, pàg. 16-18.
Els italians travessen el riu Kalamas i es dirigeixen cap a Ioànnina, però són ràpidament rebutjats per l'exèrcit grec, que inicia una persecució, en principi a territori grec, després ja a la mateixa Albània. Després de tres setmanes d'ofensiva, el territori grec és completament alliberat i el contraatac prossegueix. Aquesta és dut a terme amb èxit pels grecs fins i tot després de l'arribada de reforços italians. Korçë, la ciutat més gran d'Albània, és presa pels grecs el 13 de novembre, Pogradec i Gjirokastër el 4 de desembre, Himare el 24 i Kelcyre el 10 de gener.
Segona ofensiva italiana Després de setmanes de lluites infructuoses en el transcurs de l'hivern 1940-1941, Itàlia llança una segona ofensiva el 9 de març de 1941. Malgrat la superioritat numèrica de l'exèrcit italià., l'ofensiva fracassa de nou i després de només una setmana i 12.000 morts, Mussolini posa fi a aquesta segona ofensiva. Deixa Albània dotze dies més tard i deixa a Alemanya la tasca d'intervenir. Després de sis mesos de combats contra Itàlia, l'exèrcit grec, encara que victoriós, està esgotat i incapaç de fer front a una eventual invasió alemanya. De més, la major part de l'exèrcit es troba concentrat a Albània i no pot lluitar de manera eficaç contra una nova invasió.
Hitler decideix envair Grècia Hitler no té verdaderament ganes d'envair Grècia. Atribueix, almenys parcialment, la derrota de les forces de l'Europa central en el moment de la Primera Guerra Mundial al seu compromís als Balcans.. Marc alemany Mazower, En la Grècia de Hitler, p.15 Li és, d'altra banda, difícil, deixar caure el seu aliat italià. La presència britànica a Grècia és el que preocupa més el Führer. És una amenaça sobre el seu flanc dret en els seus projectes cap a la Unió Soviètica. Hitler vol, de totes totes, fer fora els britànics de Grècia, perquè la seva presència amenaça els camps petrolífers romanesos.. Lannoy F., op. cit., p.10 Prepara doncs totes les solucions possibles : la diplomàcia i la guerra. El novembre de 1940, el cap de l'Abwehr, Wilhelm Canaris manté una trobada amb l'ambaixador grec a Alemanya, l'almirall Argyropoulos i li proposa la mediació alemanya en el conflicte amb Itàlia. Berlín imposaria un alto el foc i interposaria tropes entre els bel·ligerants, Grècia mantindria els territoris albanesos conquerits. A canvi, Atenes es comprometria a obligar les tropes britàniques estacionades a Grècia a evacuar el país. La mateixa proposició és feta per l'ambaixador alemany a Atenes al ministre grec de l'interior. En els dos casos, Grècia no respon, preferint que les proposicions siguin fetes per la via diplomàtica oficial, per tal de donar-los més pes.Van Creveld, op. cit., pàg. 69-70.