La força física és definida com a la capacitat dels músculs per oposar-se mitjançant la seva tensió a una resistència externa, neutralitzant-la o contrarestant-la.
Classificació miniatura|130 px|Musculatura anterior Segons Stubler podem diferenciar entre:
Segons el tipus de contracció muscular Força isomètrica: Existeix tensió muscular, però no existeix moviment ni escurçament de fibres, en no vèncer la resistència. Força isotònica: Existeix moviment vencent la resistència existent, podent ser: Isotònica concèntrica: on la contracció produeix l'escurçament dels músculs amb acceleració. Isotònica excèntrica: on la contracció es produeix amb allargament del múscul i desacceleració.
Força auxotònica: Només observable en condicions de laboratori, quan es produeix simultàniament treball isomètric i isotònic. miniatura|Musculatura posterior
Segons la resistència superada Força màxima: La major capacitat d'un múscul durant el desenvolupament d'una tensió. Força explosiva: Capacitat muscular per accelerar certa massa fins a la màxima velocitat. Força resistència: Capacitat muscular de vèncer una resistència durant un llarg període.
Factors influents en el desenvolupament de la força Factors extrínsecs o exògens Edat: 19 anys i tens menys força que als 56 anys Sexe: la dona té menys força per factors de caràcter hormonal, de volum muscular, la STH, hormona del creixement, etc. Relació pes-força: encara que els persones més pesades puguin fer major força absoluta, els menys pesats posseeixen major força relativa. Alimentació: depenent de l'aportació energètica a través de l'alimentació. Clima: sent millor un clima sec i calorós que un humit o fred pel desenvolupament de la força. Ritme diari estacional: en relació amb els bioritmes personals. Entrenament: el qual depèn dels factors intrínsecs fonamentals.
Factors intrínsecs o endògens Musculars o neurofisiològics Secció transversal: la força és proporcional al gruix i volum muscular. Disposició anatòmica de fibres: sent més forts els músculs penniformes, on les fibres es disposen en sentit oblic. Tipus de fibres musculars: Blanques, ràpides, FT o tipus II Roges, lentes, ST o tipus I. Nombre d'unitats motrius reclutades: amb l'entrenament millora la coordinació intramuscular, en relació amb la freqüència de descàrrega, ja que es produeix l'activació del sistema nerviós. Longitud de les fibres: a major longitud, major força, estant relacionat aquest fet amb l'estirament previ produït. Fatiga i excitabilitat: la fatiga redueix la resposta en l'estimulació nerviosa.
Biomecànics Tipus de palanca: sent la més adequada la de segon gènere per a l'elaboració d'una major força muscular. Angle de tracció: el més apropiat és el de 90°. Moment d'inèrcia: s'augmenta la força amb una inèrcia favorable.
Volitius o motivacionals Motivacionals: pot augmentar el resultat fins a un 30%. Concentració: molt important per a desenvolupar la força màxima. Constància: relacionada amb la continuïtat i progressió en l'entrenament.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Educació física